Indignats


  • Comparteix:

guim.pros

Guim Pros


Publicat: el 9/mai/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Al darrer ple municipal, a l'última intervenció dels precs i preguntes del públic, un home va demanar la paraula per deixar anar tot un seguit d'opinions que encara ara em costa creure que puguin ser dites sense que es veiés obligat a demanar disculpes o a retirar-les. Arran d'una moció que entraven de manera conjunta ICV (promotors de la moció), el PSC i CiU que girava al voltant de la defensa de l'actual model lingüístic a les escoles catalanes, l'home va argumentar que s'estava fent el mateix avui a Catalunya amb el castellà que el que en temps del franquisme es va fer amb el català.

I es va quedar tan ample dient textualment que totes aquelles persones que defensem la immersió lingüística som franquistes. L'alcaldessa li va respondre de manera molt encertada dient que la gran diferència amb els temps que ell remomorava era que ara es podia expressar lliurement. Reconec obertament que jo no hagués tingut gaire paciència davant d'algú que, de manera cínica i conscient, sap que t'està mentint a la cara i que sap que allò que està defensant es troba molt lluny de la realitat més objectiva. M'indigna la mentida en el joc polític, però encara m'indigna més quan està feta des del cinisme, des de la mesquinesa de saber que estàs mentint i que a sobre ho fas des d'una posició que, per no sé quin mecanisme mental, et fa sentir superior. De fet, un dels regidors del Partit Popular, en un moment del ple, ens va titllar d'ignorants perquè no havíem sabut entendre algú que tenia una gran talla intel·lectual i acadèmica. Com podeu veure, el ple va tenir moments súblims i plens de subtilesa.

Aquesta nit he arribat a casa després d'assistir a una xerrada del periodista Jordi Panyella, en la qual presentava el seu llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert'. El que ens ha explicat et fa posar la pell de gallina i ens ha mostrat com n'era de cruel, fred, cínic i calculador el règim franquista i la seva 'justícia'. Recomano obertament la lectura del llibre. Et fa encendre i, a mesura que vas avançant, t'omple d'unes ganes boges de sortir al carrer i cremar-ho tot. T'indignes per les mentides i la farsa de tot el procés que va significar el cas del Salvador Puig Antich i t'indignes quan comproves les connivències entre el poder judicial d'aleshores, el de la 'modèlica' transició espanyola i l'actual. I sí, en un moment de la xerrada, mentre el Jordi Panyella ens explicava de la importància de la reparació històrica, del fet de poder fer justícia, de la lluita continuada i persistent de les quatre germanes del Salvador per intentar fer aflorar la veritat, aleshores m'ha vingut al cap el senyor del ple del passat més d'abril. Viure de la mentida conscient, de la provocació cínica, de la voluntat de confrontar amagant-se en una falsa retòrica de la llibertat tenint en compte com en va ser de cruel el franquisme amb aquelles persones que realment van lluitar per la llibertat, em fa creure que hi ha persones que no formen part d''eixe món'. Com ens ho hem de fer per dialogar amb aquesta gent?

GUIM PROS és portaveu de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.