Aquesta nit he arribat a casa després d'assistir a una xerrada del periodista Jordi Panyella, en la qual presentava el seu llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert'. El que ens ha explicat et fa posar la pell de gallina i ens ha mostrat com n'era de cruel, fred, cínic i calculador el règim franquista i la seva 'justícia'. Recomano obertament la lectura del llibre. Et fa encendre i, a mesura que vas avançant, t'omple d'unes ganes boges de sortir al carrer i cremar-ho tot. T'indignes per les mentides i la farsa de tot el procés que va significar el cas del Salvador Puig Antich i t'indignes quan comproves les connivències entre el poder judicial d'aleshores, el de la 'modèlica' transició espanyola i l'actual. I sí, en un moment de la xerrada, mentre el Jordi Panyella ens explicava de la importància de la reparació històrica, del fet de poder fer justícia, de la lluita continuada i persistent de les quatre germanes del Salvador per intentar fer aflorar la veritat, aleshores m'ha vingut al cap el senyor del ple del passat més d'abril. Viure de la mentida conscient, de la provocació cínica, de la voluntat de confrontar amagant-se en una falsa retòrica de la llibertat tenint en compte com en va ser de cruel el franquisme amb aquelles persones que realment van lluitar per la llibertat, em fa creure que hi ha persones que no formen part d''eixe món'. Com ens ho hem de fer per dialogar amb aquesta gent?
GUIM PROS és portaveu de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.