Relats d'estiu

Un estiu passat per aigua


  • Comparteix:

Foto: Cedida

Foto: Cedida

Al final de la terra hi ha mar. O potser al final del mar hi ha terra? Heus aquí la importància del punt de vista.

Quan el ferm que ens aferra a la vida està en constant moviment, canvien els paràmetres de les teves conviccions. Els sentits prenen protagonisme i els sentiments afloren de manera radical.

Un veler d’aparença fràgil i alhora valent. Un mar profund, un cel immens, un sol sorprenent i un vent imprescindible. Un port al final del recorregut i un grapat de vivències i sobretot d’emocions. Aquest són els elements.

Volem arribar a port, és ben cert; però tal com diu la cançó, desitjant que el viatge sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.

Esclat de sensacions. Traspassem aigües que fan mal de tan transparents, de cop els colors canvien i ens movem per aigües turqueses que fan entendre un fons de sorra blanca, immaculada. Ara, el blau es fa quasi negra, espès. S’intueix molta profunditat. Sensació de passar de puntetes per sobre un altre món ple de vida, que la imaginació ens dibuixa ple d’éssers diferents, estranys, aliens a allò que passa a la superfície.

El cel canvia. S’apropen núvols. La llum es va fonent i el mar, com per empatia, va canviant de color. Ara ens movem sobre una superfície de color del plom, d’estany, d’una textura d’oli i de mercuri.

Ens movem de forma imperceptible. Les dimensions són diferents. El mar és immens, sense delimitacions i la velocitat relativa. Però els sentits no tenen aturador. En pocs instants pots passar d’un moviment enèrgic, trencador, a trobar-te acaronat per les mateixes onades com si d’una melodia dolça i rítmica es tractés.

Les prioritats canvien. El que era molt important fa una estona, ara no ens preocupa.

El vent és capriciós. Força al veler per tal d’apropar-lo. Si ens posem cara el vent, però ens aturem. Es tracta doncs, d’anar cercant el camí per tal d’avançar, salvant obstacles, saltant onades. No sempre és possible seguir recte pel camí que ens hem traçat. A voltes s’han de fer diferents girs per poder seguir endavant. Sempre endavant. A vegades, però, et pots deixar portar per uns vents apropiats que et fan gaudir moment a moment d’una sensació de llibertat.

Es fa fosc. El mar engoleix el sol. La negror del cel es confon amb la negror del mar. Ens sentim sers molt petits, perduts dins d’un univers fosc, molt fosc. Paradoxalment, però, malgrat aquesta sensació d’insignificança, la música del mar en constant moviment rítmic ens apodera i ens fa persones més fortes. Respirem la nit i ens omplim de pau.

El sol ens sorprèn sortint de les profunditats del mar. S’eleva poderós, ràpid, vermell, amb molta presència.. S’obre camí enmig de les nuvolades de l’alba. És pur foc.

La costa es retalla a l’horitzó. Aquelles terres tan conegudes, prenen una altra dimensió quan les mirem des del mar. És increïble tot el que es pot descobrir i entendre quan es canvien els paràmetres i s’enfoquen des d'altres perspectives.

Noves llums i noves olors. Diferents. A vegades fins i tot desagradables, són desconegudes i ens provoquen inseguretat. A mesura que les anem identificant són amables, fins i tot seguritzants. Noves perspectives i diferents paràmetres.

Encetem un nou dia. Alguna cosa ha canviat a l’hora d’entendre el nostre entorn. Ha valgut la pena.

NÚRIA SALES



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.