El departament de Salut ha reduït el seu pressupost anual uns 1.500 milions d'euros des de 2011. Actualment, se situa en 8.700 milions d'euros. Catalunya és la penúltima autonomia pel que fa al pressupost sanitari, només superada per Andalusia. Els professionals sanitaris han perdut una mitjana del 20 per cent dels seus salaris, en bona part degut als contractes 'escombraria' dels nous i inestables treballadors.
S'han aixecat veus en contra de les polítiques del conseller i a Sant Cugat, en nom d'una hipotètica protecció de la ciutadania, l'alcaldessa ha avisat que plantaria cara a aquesta decisió si la sortida de l'Hospital General del sistema sanitari públic comportava acomiadaments o una rebaixa de l'atenció sanitària.
Pel que fa als acomiadaments, no cal dir que seria trist que algú es quedés al carrer, però també cal recordar que l'Hospital General de Catalunya ha acomiadat personal en altres ocasions, sempre que li ha interessat i sense cap mena de pressió externa.
Pel que fa a l'atenció sanitària, sembla que l'Hospital General tingui un paper important en l'assistència sanitària pública, i no és així. No ho ha estat mai, ni estava previst que ho fos en el seu origen. Només se'n va començar a parlar quan la seva viabilitat va començar a estar en risc. Fins aquell moment, es van mostrar molt orgullosos de la seva diferència respecte als serveis públics, del seu 'glamour'. Els serveis que l'Hospital General ha 'robat' als centre públics des de l'any 2011 són, com hem dit, molt pocs. Però han costat a les arques públiques uns 13,5 milions d'euros anuals. Amb el seu retorn al lloc de partida es calcula un estalvi d'un 12%.
Empatitzant amb la preocupació de l'alcaldessa per l'atenció mèdica: no es perdrà qualitat per les poques persones que estan rebent ara el seus serveis. Sí que és possible que perdin el confort de tenir-ho al costat de casa. Però aquesta és una incomoditat que ja patim amb totes les altres activitats hospitalàries. En tot cas, és un debat històric d'ubicació (el Parc Taulí, la Mútua i els CST estan al costat de Sabadell i Terrassa que eren, i són, els grans nuclis de població del Vallès Occidental). Per compensar, i vist com han crescut Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal, hi va haver un acord de fer un hospital 'lleuger' més pròxim, concretament a uns terrenys de Rubí a tocar de Sant Cugat, que portaria el nom de Vicenç Ferrer. Les obres havien de començar l'any 2011. Però el més calent és a l'aigüera. Aquest centre sí que afegiria el confort de proximitat i accessibilitat pels processos més banals, puntuals o periòdics. Aquesta sí que és una reivindicació a compartir. La resta, sota el meu punt de vista, és demagògia.
ÀSSUN REYES és coordinadora local d'ICV
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.