Moltes de les dones que pateixen violència de gènere tenen algun gat o gos. Aquest fet agreuja el problema, ja que moltes vegades el maltractador escull la mascota com a objecte dels seus atacs per provocar un mes gran dolor psicològic a la seva víctima. I el fet es complica encara més quan resulta que les llars d'acollida on poden anar les dones maltractades no permeten l'entrada dels seus animals.
D'aquesta manera es veuen obligades, en anar a alguna llar d'acollida, a deixar els seus gats o gossos en el domicili conjugal en mans del seu maltractador. Aquest fet fa que el sentiment de culpa i el patiment psicològic de la dona en deixar al seu animal de companyia a una mort segura, faci encara més difícil la recuperació de la seva estabilitat emocional.
De fet moltes dones escullen continuar en el domicili conjugal, tot i els maltractaments, per tal d'evitar deixar als seus estimats animals en mans del maltractador, amb el perill que això suposa per a la seva integritat. O opten, en el cas de marxar del domicili, per no anar a cap llar d'acollida per tal de no deixar la seva mascota. A les illes canàries una víctima dels maltractaments, ha decidit no anar a cap llar d'acollida i acampar a la platja per evitar que la separin del seu gos. Aquest acte de defensa, en aquest cas la seva mascota, és un exemple que, tot i els maltractaments, no han aconseguit doblegar la seva capacitat d'estimar i protegir.
Cal, doncs, que les institucions siguin conscients d'aquest problema i habilitin llars d'acollida on les dones víctimes de violència de gènere puguin anar amb els seus gats i gossos. I que l'agressió sobre els animals de companyia sigui un agreujant del maltractament psicològic i físic que es fa sobre la víctima. Organitzacions com VioPet reclamen des de fa temps actuacions en aquest sentit.
I aquesta és una lluita que també entra en altres àmbits com pot ser la dels 'sense sostre', homes i dones que viuen al carrer i moltes vegades també es neguen a anar a albergs perquè allà no permeten que entrin amb els seus animals, que han estat la seva única companyia en la fredor dels carrers.
Defendre els animals en aquests casos no és tan sols un acte de compassió, sinó de reconeixement cap al valor d'unes dones que, tot i el patiment que reben a la seva llar, posen la seguretat dels seus estimats animals per sobre de la pròpia seguretat. Això és dignitat i grandesa amb majúscules. No farem res per ajudar-les?
FRANCESC CAROL és membre de la PAS
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.