Imma Monsó confronta la soledat i l'anhel de socialitzar en la seva última novel·la

La santcugatenca ha presentat 'La mestra i la Bèstia' a la Paideia


  • Comparteix:

Imma Monsó, en una imatge d'arxiu / Foto: ACN

Imma Monsó, en una imatge d'arxiu / Foto: ACN

La soledat, la revelació de la mortalitat, la majoria silenciada durant la dictadura i la necessitat de socialitzar malgrat l'impuls d'introversió són alguns dels temes que ha tractat l'escriptora santcugatenca Imma Monsó, aquest dijous, a la llibreria Paideia, durant la presentació de la seva última novel·la. 'La mestra i la Bèstia', d'Anagrama, parla de la Severina, una noia molt jove que se'n va a un poble de muntanya a fer de mestra amb l'objectiu final de conèixer gent, ja que els vint anys anteriors els ha viscut en estricta soledat.


Imma Monsó durant la presentació a la llibreria Paideia

Imma Monsó durant la presentació a la llibreria Paideia / Foto: Cugat Mèdia


La contradicció entre l'anhel d'autosuficiència de la protagonista i la necessitat de socialitzar és, segons l'autora, un dels motors de la novel·la, així com l'impuls que Severina necessita per suprimir els plaers solitaris i obrir-se al món real i a les persones que l'habiten. Un pas que només pot fer després de quedar-se orfe i de traslladar-se al poble fictici de Dusa a exercir de mestra.

Respecte a la part autobiogràfica de la novel·la, Monsó ha confessat que "tots els escriptors que fem aquesta literatura més existencial som tots els personatges que escrivim; si no, és difícil que el personatge resulti convincent". A més, ha compartit el record que li va servir d'estímul de la novel·la, la història de l'arribada de la seva mare al poble del seu pare, a l'Alta Ribagorça, on va exercir de mestra, igual que la tieta i l'àvia de Monsó. Així, moltes de les anècdotes de Severina, estan inspirades en les històries reals de totes elles, de les vivències que van compartir amb els seus alumnes i les famílies.

Una altra de les peculiaritats d'aquesta obra, respecte a les anteriors publicacions de l'autora, és el ritme pausat de la trama. "Volia fer un conte d'hivern", ha confessat Monsó, "un text on hi pogués incloure descripcions amb més matisos, reflexions més pausades". Tot un repte, tenint en compte el ritme "trepidant", segons la mateixa autora, de les seves anteriors novel·les.


Imma Monsó

Tots els escriptors que fem aquesta literatura més existencial, som tots els personatges. Si no, és difícil que el personatge resulti convincent.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.