Inicia sessió 
Registra't
Jaume Pla, a l'homenatge que se li va retre el 2017 al Teatre Romea / Foto: Ajuntament
ESCOLTA-HO
Quan era molt jove vaig anar a viure a Rubí amb els meus pares, que van deixar el seu negoci i que, per consegüent, van canviar de ciutat. Allí vam crear una companyia de teatre i, des d'aquell any, que devia ser pels volts del 1950, ja tenia moltes inquietuds teatrals. Malgrat això, de seguida vaig veure que tot plegat era molt amateur i que, per tant, seria molt complicat dedicar-m'hi. Hi havia altres companyies, llavors per aquest motiu vam pensar que en podríem fundar una que funcionés a Rubí. Tot i les dificultats vam fer diverses temporades, unes quatre aproximadament.
Tot i portar molts anys vinculat al món del teatre, mai ha estat actor de professió. A què ho atribueix?
En el teatre hi ha molt poca gent que s'hi pugui dedicar i viure. Perquè dedicar-s'hi tothom s'hi pot dedicar, però viure-hi ja és una altra història. Jo estudiava a l'Institut del Teatre i em vaig enamorar d'una noia de Rubí, que era molt maca. Amb ella vam intentar viure del teatre, de les arts escèniques, però els pares, que eren pagesos benestants, no ens ho van posar fàcil perquè la paraula 'còmic' no estava gaire ben vista. No volien que fóssim actors o còmics i això ens va comportar molta lluita per poder continuar endavant. Si vols fer una vida clàssica i aconseguir-la mantenir per mitjà del teatre és impossible. De tots els que ara actuen en primera línia, cap té una família amb molts fills, per exemple. A més a més, cada vegada hi ha més estudiants i més actors i, per tant, hi ha molta més competència.
Ha fet teatre, televisió, cinema, entre molts altres formats. Què és el que més li ha cridat l'atenció de l'evolució del sector? Amb quin record es queda?
Quan em vaig poder casar vaig anar a viure a Barcelona i allà, com volia continuar fent teatre, vaig trobar l'agrupació dramàtica de la ciutat, on coincidia amb tota la gran intel·lectualitat catalana. M'hi vaig inscriure i vaig coincidir amb un gran nombre de professionals i aquesta és, que pugui recordar, una de les experiències o records que guardo amb més afecte. Principalment perquè vam ser capaços d'introduir obres de molts actors forasters que encara no s'havien reproduït mai a Espanya ni per descomptat a Catalunya. Els millors records que tinc són d'aquella època.
Com valora el fet de rebre una Creu de Sant Jordi? Deu ser la cúspide per un actor, no és així?
Rebre la Creu va ser un somni, però no me la van donar per ser millor que ningú. Me la van donar com a premi a la lluita durant tota la vida. Vam actuar en èpoques complicades com el franquisme, així que és un reconeixement a la lluita de tota una vida. Vam patir molt, però tot plegat va acabar funcionant molt bé, fet que em fa sentir molt orgullós. Per tot el meu currículum em van donar la Creu.
I ara encara podrà ampliar la llegenda participant en una nova obra que, a més a més, es farà a Sant Cugat. Com se sent per aquest fet?
Tindré l'oportunitat de formar part d'una petita escena d'aquesta versió reduïda i estic molt feliç perquè van pensar en mi. Que la fem aquí a Sant Cugat encara em fa més content.
CONSULTA AQUÍ MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'OBRA TEATRAL
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.