La romeria a Sant Medir de Josep Vidal i Granés: una llegenda o una història veraç?

Els historiadors del Taller d'Estudis de Gràcia, Josep Maria Contel i Jordi Guilera, han explicat la seva investigació sobre Vidal i Granés


  • Comparteix:

Domènec Miquel, Josep Maria Contel i Jordi Guilera a la conferència / Foto: Cugat Mèdia

Domènec Miquel, Josep Maria Contel i Jordi Guilera a la conferència / Foto: Cugat Mèdia

Quin és l'origen de la festa de Sant Medir a la vila de Gràcia? La llegenda popular adjudica a Josep Vidal i Granés el paper d'impulsor d'aquesta celebració quan l'any 1830 va fer la primera romeria cap a l'ermita en fer una promesa al Sant i en tornar, va regalar caramels als veïns de Gràcia. Algunes incongruències en documents de l'època van fer que l'origen de la història els trontollés a Josep Maria Contel i Jordi Guilera, del Taller d'Estudis de Gràcia, qui han dedicat els darrers tres anys a descobrir la veritat de l'origen d'aquesta festivitat. Tot plegat ho han exposat aquest divendres al Museu del Monestir en el marc dels actes de Sant Medir i sota l'organització de l'Ajuntament, la Penya Regalèssia i la Federació de Colles de Sant Medir.

Josep Maria Contel i Jordi Guilera han recollit tota la documentació existent que els permetés desxifrar qui va ser Josep Vidal i Granés i que el va moure a fer la primera romeria a Sant Medir. Al llarg d'aquesta investigació entre arxius municipals van descobrir que l'any 1951 ja va haver-hi una primera persona que volia descobrir la veritat de la festivitat. Miquel Brasó, membre del club excursionista de Gràcia, va fer les primeres passes, però no va anar més enllà.

Quines han estat les conclusions de la investigació?

La història popular explica que en el 1830, Josep Vidal i Granés va fer la primera Romeria des del seu forn de pa al número 111 del carrer Major. Els historiadors de Gràcia argumenten que això és impossible, ja que aquell any, els terrenys eren propietat de Marc d'Olives i eren un espai rústic. L'altre argument que defensen és que Vidal i Granés hauria viscut a Sant Cugat entre 1826 i 1835 perquè els seus primers fills van néixer entre aquests anys al nostre municipi. A més, el 1827 va agafar l'herència del seu pare i un any més tard va obrir un forn de pa al carrer de l'Endevallada.

L'altra conclusió que extreuen és que entre 1833 i 1840 va esclatar la Primera Guerra Carlina, fet que va provocar que possiblement tot el que són aplecs i romeries no se celebressin. Llavors, quan podria haver començat la romeria cap a Sant Medir? Com bé expliquen Josep Maria Contel i el Jordi Guilera, segons els arxius municipals de Barcelona, Josep Vidal hauria obert en el 1842 el seu primer forn a la capital catalana, concretament al número 113 del carrer Major i cinc anys després (1847) va comprar la parcel·la del 111, per tant, la primera romeria de Vidal i Granés hauria de ser entre el 42 (moment quan obre el primer negoci a Gràcia) fins al 1856, any en què mor.

Finalment, Josep Maria Contel i el Jordi Guilera conclouen que si és cert que va fer una promesa a Sant Medir i que va considerar que s'havia complert, però que no es pot determinar al cent per cent quan va començar ni el motiu pel qual va fer la primera romeria.

La llegenda de Sant Medir: mite o realitat?

Aprofitant la conferència, Domènec Miquel, del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, ha explicat que Sant Medir és una celebració en honor a un Sant que no va existir. "Ni Medir ni Sever van viure", ha explicat Miquel qui ha afirmat que un conjunt de contes i mentides "ben enfilades" van permetre construir una història popular que va convertir-se a poc a poc en un aplec: amb missa, dinar i el ball.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.