NOTÍCIES

Eleccions Parlament 2021 14F

Societat | Política | Economia | Cultura | Plens Municipals | Opinió | Eleccions |

Martí Pachamé (Cs): "El procés independentista és un procés que viu de culpabilitzar tercers"

Cs aposta per aturar l'independentisme, rebaixar impostos i reactivar l'economia


  • Comparteix:

Ciutadans es conjura per acabar amb el procés independentista. La seva proposta passa per una auditoria al procés, reduir òrgans a l'administració, fins i tot conselleries, i fer retornar els diners públics "malversats per polítics separatistes". Així ho ha defensat en una entrevista a Cugat Mèdia el número 17 per Barcelona i diputat, el santcugatenc Martí Pachamé, qui per contra ha apostat per buscar "allò que ens uneix", per superar la "decadència" a la qual han portat els últims governs. En aquest sentit, la formació proposa una reducció d'impostos, perseguir el frau fiscal i ampliar el parc d'habitatge públic.



ESCOLTA-HO

Han passat de ser la força més votada el 2017 a poder obtenir, segons les enquestes, entre un 7 i un 10% dels vots. Què ha passat?
Encara no ha passat. Les enquestes són aproximacions i històricament sempre ens han maltractat respecte al que la gent ens ha donat. No és el mateix context que el 2017, la situació anímica i emocional ha canviat substancialment i tenim una situació pandèmica que està damunt nostre. Això significa que molta gent que va anar a votar el 2017, probablement vagi a les files de l'abstenció aquest cop. Nosaltres demanaríem que aquesta gent fes el pas d'anar a votar per correu o amb els mitjans més segurs. Si es redueix aquesta abstenció probablement els resultats que ens donen aquestes enquestes, que venen molt modificades pel grau de gent que no sap si anirà a votar, siguin bastant diferents dels que estan pronosticats.

Creu que també pot passar factura el canvi de candidat de Lorena Roldán, ara número 2 del PP, per Carlos Carrizosa?
No ho creiem. No és el nostre 'feeling'. Tant el Carlos Carrizoda com la Lorena Roldán en el seu moment van ser coprotagonistes dels missatges, de les sessions plenàries i tota l'activitat que comporta la direcció del partit. No és tan monolític com en altres partits on la figura bàsica està protagonitzada per una sola persona. Cs som un conjunt de professionals que venim de la vida normal, som gent que treballa, i ens hem reunit per una circumstància molt especial perquè creiem que valia la pena. Els lideratges no són tan forts com poden ser en altres partits. En aquest sentit, no creiem que la marxa de la Lorena hagi significat un desgast excessiu sobre la nostra formació. El nostre missatge és exactament el mateix. No hem variat ni un mil·límetre, l'expliqui la Lorena o el Carlos. Crec, fins i tot, que el Carlos en alguns casos s'explica molt millor perquè té més experiència parlamentària.

Quin paper vol jugar Cs en l'escenari que s'obre ara per Catalunya?
El nostre paper sempre ha estat el mateix, el de fer que les institucions serveixin per a tota la ciutadania, no només per a una part de la ciutadania. El que hem vist els últims 10 o 15 anys és que les institucions només servien per a unes determinades ideologies amb uns determinats objectius i que s'oblidaven de més de la meitat de la gent. És més, durant aquesta pandèmia s'han oblidat de tothom i inclús dels mateixos que votaven els partits independentistes. Sembla que la gent ha quedat bastant orfe en aquests moments de lideratge, de visió estratègica i d'elements que creiem que són essencials. Nosaltres hem mantingut una línia molt coherent durant tot aquest temps. No volem que la societat es parteixi, es divideixi, i volem objectius comuns, anar tots plegats. No ens sentim malament amb qui ens acompanyi i qui ens deixi d'acompanyar, estem per fer les coses tots plegats. Aquesta és la nostra idea i la legislatura la plantegem així: que sigui la legislatura que trenqui amb la situació de divisió que hi ha hagut fins ara. Que a partir d'ara, l'element conjuminat que fa que la gent s'uneixi sigui sortir d'aquesta crisi sanitària i econòmica que ens té tan copsats i poder treure d'aquesta mala experiència una cosa positiva, un projecte de futur amb expectatives de retornar a la nostra posició econòmica i social que hem perdut. Totes aquestes coses són les que nosaltres proposem, les que estem defensant. No ara, des de fa temps.

La seva proposta s'articula en 10 prioritats. Una d'elles és posar fi al procés independentista. Com?
El que nosaltres pretenem és acabar amb aquests discursos que provoquen la separació i que només fan que hi hagi una alternativa d'independència. Sembla que aquesta sigui la solució màgica de tots els problemes. La solució dels problemes no passa per projectes insolidaris, no passa per projectes que busquen la separació de les persones. No es basa a buscar què ens divideix, es basa a buscar el que ens uneix. I nosaltres plantegem que precisament aquesta situació derivada del procés, s'acabi pel convenciment que ens ha portat a una situació de decadència en molts aspectes. Pretenem sortir d'aquest atzucac. No pot ser que estiguem sempre en la mateixa història com si fóssim un ratolí dins la seva roda, donant voltes i voltes i voltes, i no sortim mai d'aquest lloc. No ens porta a cap lloc el procés. És un procés que circularment torna al mateix punt i viu de culpabilitzar els tercers. Sempre dóna la culpa del que passa als altres. Nosaltres el que proposem és que siguem responsables, adults, persones. Sabent que ens podem equivocar, però al final les persones som així. No som infal·libles. Per tant, moltes vegades ens equivoquem i ho acceptem com a adults, com a persones que en certa manera reaccionen positivament als seus errors, intentant corregir-los i assumir les seves responsabilitats. En aquest moment això no es veu per enlloc.

De moment el que ja han fet és portar a la Junta Electoral i a la fiscalia els talls de la Meridiana de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Per què?
Considerem que aquesta situació és profundament injusta. Injusta perquè un col·lectiu relativament reduït de persones es dedica a tallar sistemàticament una via principal de Barcelona. Barcelona té poques vies tan principals com pot ser l'avinguda Meridiana. Estem parlant de la Gran Via, de la Diagonal, de vies de connexió importantíssimes per la societat. Estem parlant de veïns que pateixen des de fa més de 360 dies aquesta situació. De comerços que es veuen abocats a tenir, encara dins d'aquesta situació pandèmica, el problema addicional de tenir aquests aldarulls, aquestes molèsties i aquests talls de circulació en moments en què estem tots molt preocupats per la situació econòmica que es deriva de la situació pandèmica. Aquesta situació no té raó de ser. Aquesta gent es podria manifestar en molts altres llocs. A les voreres, a un jardí, i el seu dret constitucional es podria preservar perfectament convivint amb la resta del veïnat. El que no entenem és que hi hagi una obstrucció continuada i que a més els òrgans polítics que haurien de vetllar perquè tota la ciutadania tingués assegurats els seus drets constitucionals, no facin res. Per això ho hem portat a la fiscalia i ens han donat la raó. I és que efectivament cal actuar i actuar de manera raonable.

Es comprometen també a fer una auditoria al procés independentista, en paraules de la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas. Si mirem el programa electoral de Ciutadans, hi diu "una auditoria a la despesa pública". Què esperen trobar en aquesta auditoria i quin cost tindria una auditoria a tota la despesa pública d'un govern?
El cost de l'auditoria seria el cost d'una auditoria normal i corrent. Per què la volem fer? Perquè es posi damunt de la taula l'enorme incompetència dels successius governs processistes que hem tingut durant els últims anys. I que la gent comprovi que el que nosaltres estem dient des de fa molt temps, es verifica i que hi ha unes situacions que no entenem. Perquè als últims pressupostos nosaltres vam fer al voltant de 2.000 esmenes i no ens en van acceptar ni una. Ni una. Tampoc ho fèiem tan malament! Tenim una certa experiència en fer pressupostos, en comptabilitat i en proposar idees noves. Podríem haver retallat més de 900 milions d'euros en partides que són absolutament supèrflues. Sobretot en moments de pandèmia i de crisi, era obvi que s'havien de destinar a altres coses que no fos la propaganda dels aparells ideològics de l'estat.

Al programa parlen de "xiringuitos", exactament.
A mi no m'agrada aquesta paraula, perquè a vegades hi ha paraules que es converteixen en patums. Els governs successius que hem tingut fins ara han convertit l'administració en un mitjà de vida per moltíssima gent. Hi ha moltíssima gent que no fa res, o que sembla que no fa res. Que estan allà perquè els han col·locat allà i serveixen per cobrar sous molt elevats. Jo he estat en el mercat tota la meva vida, i sé el que es paga pels sous. I el que es paga per certes posicions que són d'assessor transversal o d'assessor... És absolutament aclaparador. Volem fer l'auditoria per fer palesa aquesta situació. I que no siguem nosaltres qui ho diguem. Que vingui un element extern que fiscalitzi els comptes i que miri quina racionalitat tenen.

Però no parlen només d'aquests tipus d'òrgans o assessors. Al programa també hi diu "retallar conselleries", per exemple. Quines?
Hi ha algunes conselleries que tenen menys sentit, com la d'exteriors, per exemple. O algunes que simplement tenen un caràcter de propaganda política. Caldria eliminar-les o reduir el seu pes, perquè tenen una presència excessiva respecte al que estan fent. Presidència mateix, té un pressupost elevadíssim i després veus els seus efectes reals sobre el benestar de les persones. L'administració no existeix per generar elements per si mateixa. Sembla que es creïn administracions per donar solucions a problemes personals de moltíssima gent. L'administració serveix per servir a les persones. Tenir certes estructures que només serveixen per coses que no augmenten el benestar de les persones em sembla fora de lloc.

Eliminen alguns òrgans, però en creen d'altres, també. Un exemple en seria el centre d'alt rendiment artístic. Tenen les prioritats posades a un altre lloc respecte als governs que hem tingut aquests anys o és un tema de cost?
Insisteixo: les nostres prioritats són que tots es beneficiïn de les mesures que pren l'administració. No només uns quants. Quan tenim un òrgan que vetlla per determinats aspectes que només serveixen a una part de la població, com explicar el procés independentista arreu del món, no serveix per a tots els catalans, només serveix uns quants catalans. Tampoc no sabem en quina mesura els serveix perquè tampoc tenim una evidència empírica que hi hagi un augment del benestar dels ciutadans independentistes. L'administració té formes d'actuar, de privilegiar, d'ordenar, de prioritzar. Nosaltres prioritzem el benestar de les persones. Hi ha uns problemes evidents, que necessiten solucions evidents. No busquem una altra cosa. Nosaltres focalitzarem en aquelles coses que creiem que són necessàries. I en aquest moment són necessàries l'economia, la sanitat i que ningú no es quedi enrere. La situació que estem patint ara de bipolaritat de l'economia catalana, de bipolaritat de la societat catalana, s'ha de corregir. No pot ser que els nivells de pobresa que actualment tenim es continuïn mantenint. I això no és culpa de la pandèmia, és una cosa que ja venia de més enrere. Nosaltres no atribuïm a la pandèmia que molts escolars encara estiguin a instal·lacions transitòries. No és això. Ja ve de molt enrere, de no prioritzar correctament determinants aspectes i prioritzar-ne d'altres. El polític prioritza coses. Nosaltres no prioritzarem les mateixes coses que estan prioritzant els partits independentistes que fins ara han estat en el govern. I que, insisteixo, no han afavorit a tothom, només han afavorit a una part de la població. Nosaltres això no ho volem fer.

Es comprometen a fer retornar els diners malversats per part de líders independentistes o separatistes, però hi ha una sentència que ja els condemna per malversació. Què més faran per aconseguir aquests diners que diuen que han malversat. Quines vies tenen?
Farem tot el que sigui necessari per les vies legals, no podem fer moltes altres coses. Hi ha una sentència, però hi ha una certa laxitud en l'aplicació de la sentència per part de certes administracions. Nosaltres serem rigorosos i exigirem la completa execució de les sentències tal com s'han dictat.

L'altre enemic a batre, per dir-ho d'alguna manera, és l'ocupació il·legal.
Nosaltres no tenim enemics, tenim adversaris.

Proposen fer una llei contra l'ocupació il·legal. Com la plantegen?
El tema de la propietat privada és essencial. Pensem que moltíssima gent té els seus estalvis posats en béns físics i financers. Una de les distribucions típiques de les famílies catalanes, espanyoles i d'arreu del món ha sigut estalviar mitjançant la compra d'habitatges. El seu propi habitatge o altres habitatges. I nosaltres no considerem que l'actual situació d'inseguretat permeti que les famílies estalviïn i puguin millorar i tenir un objectiu per la seva vellesa. Jo explico finances a la universitat i sempre explico que un, des de molt jove, ha de diversificar la seva cartera d'actius. Encara que sembli molt tècnic, tu has de començar a estalviar. Perquè tu tens una vida laboral i arriba un moment en què les pensions públiques potser t'ajudaran, però tu has d'intentar complementar-les, en la mesura que puguis, amb altres mitjans d'estalvi. Normalment les famílies, sobretot a Espanya, s'ha estalviat mitjançant aquests sistemes. Però no només parlem de la gent que estalvia i que té les seves propietats privades ocupades per gent que moltes vegades siguin organitzacions mafioses que l'únic que volen és treure uns diners a canvi de sortir d'aquells habitatges. No només això, sinó que hi ha moltíssima gent que ha vist com el seu propi habitatge era ocupat mentre ells com a propietaris estaven temporalment fora.

La radiografia no ens diu això. Ens diu que hi ha un increment de denúncies per temes d'ocupació, però la mateixa judicatura reconeix que aquestes denúncies, majoritàriament, són de grans tenidors de pisos buits cap a famílies vulnerables, que fins i tot han demanat ajudes socials. La llei que plantegen aborda aquest problema o mira només cap a les màfies?
Aquí hi ha un problema, i és que hi ha moltíssima gent que no té accés a l'habitatge digne. I no es pot solucionar ocupant els habitatges dels altres. El que hem de preveure és un parc públic d'habitatge de compra o de lloguer que sigui suficientment ampli perquè la gent pugui tenir aquestes necessitats cobertes. El que ha fet la generalitat durant els últims anys en relació amb l'habitatge públic és de jutjat de guàrdia. I no ho dic perquè ho anem a portar allà, simplement perquè ha sigut el gran oblidat. Estem a la cua de totes les administracions públiques d'arreu d'Espanya. La comunitat autònoma que menys ha invertit en habitatges públics és Catalunya. Quan nosaltres mirem el problema, no mirem quina és la solució que no és l'adient. No. L'ocupació no és la solució perquè la gent tingui un habitatge digne. La solució és fer habitatge públic. No pot ser que els lloguers estiguin als nivells que estan ara. Però això no ho evites fent una llei que obligui que els lloguers no es puguin pujar. Això es fa incrementant l'oferta, perquè és un problema de mercat. A cap lloc del món intervenir en el mercat de l'habitatge ha portat solucions reals que redueixin el preu de l'habitatge. Què hem de fer? Habitatge públic. Com? Proveint sòl públic i que l'administració sigui un actor actiu en aquest mercat.

Proposen invertir més en habitatge públic per poder abaixar els preus de l'habitatge al país, i ho complementen amb una baixada d'impostos generalitzada, sobretot de l'IRPF. També eliminen impostos propis catalans. Com ho fem per mantenir l'equilibri?

La comparativa entre els impostos propis que tenim nosaltres i la resta de comunitats autònomes és aclaparadora. Nosaltres en tenim moltíssims més. La nostra comunitat en té 19, Madrid en té tres, de propis. La capacitat que tenim sobre la fiscalitat és reduïda, també és cert. Els grans impostos són de caràcter estatal i modificar-los és complicat. En la mesura del possible intentarem racionalitzar el sistema fiscal català. Fer que es facin impostos que no sobrecarreguin a les persones que sempre han pagat més impostos. Aquí hi ha un gran pagador d'impostos: la classe mitjana i treballadora. És sobre la que recau l'esforç fiscal sempre, perquè és la més fàcil de controlar. Els que cobrem una nòmina som fàcilment identificables. Què és el que no s'ha fet? Una lluita intensa contra el frau fiscal. Això ens portaria entre 15 i 16 mil milions d'euros de frau fiscal només aquí Catalunya. Fer polítiques actives per reduir aquesta bossa de frau fiscal ja incorporaria una recaptació més important. I a més el que nosaltres proposem és que no paguin més els de sempre, sinó que hi hagi més gent que pagui, i que pagui més raonablement. S'ha d'incentivar l'economia. Permetre que les inversions estrangeres vinguin, que tinguin una seguretat jurídica que els permeti augmentar la seva presència a Catalunya. Que tinguem més activitat empresarial. Que hi hagi més gent treballant. Que els que treballen tinguin sous millors. Que les feines que generin siguin de valor afegit. Les nostres polítiques van encaminades a aconseguir aquest sistema. I això significa que hi haurà més gent pagant i amb sous més elevats. Si s'aconsegueix aquesta situació, li ben prometo que podem tenir una pressió fiscal bastant més reduïda. I si, a sobre, fas una priorització del que és la despesa en aquelles coses que creiem que a la gent realment li afecta, tenim una retallada de la despesa i un increment dels ingressos, que permeten actuacions concretes i sectoritzades en aquelles coses que realment fan falta.

En paral·lel amb un nou sistema de finançament autonòmic. Com és aquest sistema que plantegen?
Això dels sistemes de finançament són una cosa complexa i no pretenc ser-ne un especialista. Per tant, intentaré dir-li què pensem. Hi ha moltes comunitats infrafinançades i aquesta situació no es pot mantenir. No només Catalunya, també el País Valencià, les Balears, Madrid... Són comunitats que aporten més al fons comú del que reben. Aquesta situació s'ha de corregir fent un sistema molt més senzill, amb menys excepcionalitats. Es planteja un impost i tot seguit comencen a haver-hi reduccions, bonificacions... És més complex fer tot el que redueix la base imposable que realment l'impost en si. Nosaltres volem una cosa que sigui fàcilment comprensible. Que no sigui tan complexa ni depengui de tantes variables. Simplificar i fer coses senzilles que reequilibrin la contribució territorial en funció de variables raonables.

Totes aquestes mesures, prioritats i propostes són irrenunciables de cara a possibles pactes amb altres formacions?
No sé si soc jo qui pot arribar a dir aquest tipus de coses.

Quines prioritats tindria vostè?
La sanitat i l'economia són irrenunciables. I l'econòmica incorpora restituir la seguretat jurídica. Això significa que el procés es doni per acabat. Que no hi hagi una continuïtat i que no s'estigui reincidint constantment. Jo he treballat molts anys a la banca d'inversió i conec com funciona el tema de les inversions estrangeres. Quan un fons d'inversió o algú té intenció d'invertir en algun lloc, es mira una sèrie de variables, entre les quals hi ha la seguretat jurídica. Si, per qualsevol cosa, existeix el més mínim dubte que hi pugui haver problemes en un lloc determinat, la globalització ens ha fet absolutament transferibles. Existeixen milers de llocs que competeixen amb nosaltres arreu del món que són susceptibles de ser llocs on invertir. Si nosaltres posem complicacions a aquestes inversions i en aquests possibles fons de creació de riquesa, que fan bé a tothom, sense pensar a qui vota i a qui deixa de votar, estem perdent moltes oportunitats. Ho hem vist. Ara mateix, en plena pandèmia, hauríem pogut tenir l'oficina europea del medicament. I això és la més mínima de les implicacions que hem tingut. Significaria que el centre de decisions de la Unió Europea estaria situat a Barcelona.

Per tant, amb aquesta gestió, exclouen ja als grups independentistes, ja ho han dit. Exclouen VOX, perquè també ho han dit membres del seu partit. Al senyor Illa del PSC li posen condicions vinculades a la dimissió de la senyora Marín, al capdavant de la diputació. I tampoc els agrada En Comú Podem. Queda poc marge pels pactes.
Insisteixo que els pactes sempre són postelectorals. La nostra prioritat són els partits constitucionalistes, evidentment. Jo crec que en el camp de les converses que hi pugui haver, no només estarem interessats a pactar, sinó que els altres grups polítics també estaran interessats a pactar. No sé si les enquestes estan millor o pitjor, però no mostren un clar guanyador en cap dels casos. Ens abocarà a tots a haver de pactar. Crec que no és res de l'altre món demanar que hi hagi unes administracions lliures de corrupció. Hem patit durant molts anys la corrupció sistèmica en aquest país. No ens estava robant Madrid, ens estaven robant els de casa. Els que tenien els diners a Andorra o amagats a sota les rajoles. I nosaltres no ho tolerem. És un acte de neteja democràtica. Si hi ha gent imputada que possiblement ha fet qualsevol cosa, que això ja ho diran els jutjats si és així, com a mínim que hi hagi algun tipus de moviment en aquest sentit.

M'agradaria preguntar-li una cosa que ens afecta molt directament. A les últimes eleccions al Parlament, el seu partit va donar com a excepció la possibilitat que els càrrecs que havien sortit com a diputats mantinguessin els càrrecs de regidors o altres. Aquesta duplicitat que, segons els estatuts del partit, no està permesa, es mantindrà?
Segons el que jo sé, hi havia una situació excepcional. I crec que en aquesta situació, en aquests temps de pandèmia, de situació d'emergència, probablement es mantingui. El nostre objectiu és que aquesta condició es compleixi en el moment que hi hagi un retorn a la normalitat i no hi hagi problemes deguts a situacions excepcionals, a intents de ruptura democràtica o bé que estem enmig d'una pandèmia. Estic completament segur que ho tornarem a reenganxar. Però tenim un dia a dia que és el que és i s'ha de gestionar. Molts venim del món professional i ens ve un problema i bam! Anem fent, dia a dia. Fem com el de l'Atlètic de Madrid, partit a partit.

La candidatura de Cs en cinc punts

  • Una prioritat política: el benestar de les persones.
  • Una promesa electoral: treballar per a tots.
  • Un partit amb el qual pactarien.: el PSC
  • Un partit vetat a qualsevol pacte.: Junts per Catalunya.
  • Un pronòstic de resultat de Cs per al 14-F: 17-18 diputats.





  • Tall incrustat: Martí Pachamé

    Sempre amb la mateixa història com un ratolí a la seva roda, no ens porta enlloc. És un procés que viu de culpabilitzar tercers.

    Tall incrustat: Martí Pachamé

    Els governs han convertit l'administració en un mitjà de vida per a gent que no fa res i cobra sous molt elevats.



    Comenta-ho a Facebook

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.