La consellera Natàlia Garriga defensa al TSJC que no va malversar fons públics per a l'organització de l'1-O

La santcugatenca està processada per l'obertura d'un 'call center' i la web del referèndum quan era al departament d'Economia


  • Comparteix:

La consellera arriba al passeig Lluís Companys de Barcelona, a les portes del TSJC / Foto: ACN

La consellera arriba al passeig Lluís Companys de Barcelona, a les portes del TSJC / Foto: ACN

La consellera de Cultura santcugatenca Natàlia Garriga ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la localització i condicionament d'una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per acollir un 'call center' abans de l'1-O també es va utilitzar per a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 i els rastrejadors de covid durant la pandèmia. Per això, considera que no es van malversar fons públics per al referèndum. Garriga està processada per malversació i desobediència al Tribunal Constitucional quan era directora de serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda, i només ha respost a la seva advocada.

La causa, que prové del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, s'ha acumulat a la ja oberta contra els diputats d'ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, també ex-alts càrrecs.

Segons han explicat fonts jurídiques, Garriga ha explicat que aquell era un tipus d'espai del qual la Generalitat no disposava, molt tecnificat i preparat per rebre i gestionar moltes trucades i dades simultàniament. De fet, actualment acull el centre del telèfon 061.

El TSJC va rebutjar arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019, tot i que la fiscalia i el mateix TSJC pràcticament descarten el delicte de malversació. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA. A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral, però sobre això no ha estat preguntada per la seva advocada.

L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués accedir tothom.

D'altra banda, Garriga ha explicat que en cap moment va ser requerida pel Tribunal Constitucional (TC) per no tirar endavant iniciatives relacionades amb l'1-O. Per això, la seva defensa ha demanat a l'alt tribunal que certifiqui que no va enviar cap requeriment personal a l'ara consellera.





  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.