Inicia sessió 
Registra't
En el nostre cas, i és una diagnosi compartida a tot el país, és que hi ha una davallada objectiva i evident en els partits de l'arc més progressista d'esquerres i també independentista. Això segurament respon a un moment polític concret, a un fi de cicle del Procés, les sentències i les mobilitzacions posteriors, i això va engrandir l'abstenció. Nosaltres entenem que vam patir sobretot per aquesta via. I podem dir que qualitativament la dreta està sobre-representada, ja que no va obtenir més vots que altres vegades. Davant d'això, la CUP està emprenent una fase de repensar-nos, actualitzar-nos i recuperar l'entusiasme característic nostre. Però estem tranquils perquè sentim tenir un múscul molt important a la ciutat, no som només la CUP, moltes de les reivindicacions socials de la ciutat ens les sentim nostres i hi formem part. I tot aquest múscul és molt més important ara que fa 10 anys, per això ens sentim tranquils i orgullosos de tota la gent que tenim al voltant.
No va haver-hi vot de càstig a l'acció del tripartit?
Valorar-ho així és difícil. Va haver-hi una davallada de cada un dels partits que formava el tripartit per diferents motius. Quan tens un govern de coalició, tens aquest problema: el suport no pot ser tan homogeni, ja que cada electorat és específic de cada un dels partits. Per tant, cada enuig d'un votant d'aquests partits, perd suport el bloc. També és cert que veníem d'una ciutat amb 32 anys de governs d'un mateix color, això genera una sociologia i una manera de fer... que trencar amb aquesta dinàmica electoral és complicat també. I a banda, també podríem dir que el mandat va tenir altres casuístiques com una pandèmia... però no entrarem en això ara.
De les tres cares visibles d'aquell govern, Mireia Ingla i Pere Soler, van renunciar a l'acta. Vostè va dubtar si fer el mateix?
Jo personalment no m'ho he plantejat perquè nosaltres els lideratges no els treballem d'aquesta manera, i l'assemblea tampoc ho va plantejar. La nostra feina no passa per uns excessius personalismes. Evidentment, les persones que agafem càrrecs importants i som la cara visible del partit, genera certes lògiques de lideratges, però com que defugim els personalismes, les decisions passen a ser col·lectives. No es va obrir aquest debat perquè no llegim la sortida del govern com un fracàs en si mateix, perquè la nostra feina política la podem fer des de dins la institució o la podem fer des de fora.
L'economia és l'assignatura suspesa del mandat anterior? Els 25 milions de dèficit són una llosa per aquell govern?
Hi ha moltes qüestions que són difícils d'explicar i quedaran en aquell núvol de qui s'ho vulgui mirar una mica. Els titulars tenen molt més recorregut que la capacitat de donar explicació de tot allò que ha passat. L'oposició de Junts llavors, i ara estan al govern i tenint l'alcaldia i l'àmbit d'economia, en el moment que van parlar de forat, jo vull impugnar aquesta idea perquè genera la falsa idea que s'han sostret diners, i això no és ben bé així. Hi ha una dificultat de finançament, i això és cert, i és una dificultat que afecta desenes de municipis catalans. No és exclusiva només de Sant Cugat. Ja vam explicar que calia planificació en la despesa econòmica que es podia generar en funció de les polítiques que volíem desplegar, però tot i fer aquesta crítica, no podem obviar la situació de pandèmia i inflació. Per exemple, vam arribar amb molts contractes esgotats, i posar-los al dia implicava un augment de preus estructural i permanent en el temps, i tot això s'havia de fer. I aquests augments havien d'anar acompanyats a un augment d'ingressos, i precisament ara veiem que el govern fa una proposta d'ingressos a la baixa i, per tant, retallant encara més els serveis públics. És una proposta que és seva, per nosaltres és excessivament economicista, i els 25 milions als quals diuen que arribarem també formen part de la solució que estan prenent Junts i ERC.
Més enllà de la pandèmia, la inflació i la posada al dia de contractes caducats, des de Junts es posa l'accent en altres aspectes per argumentar la mala gestió. Per exemple: la sentència de les plusvàlues que sabíeu que arribaria, i tot i així vau pressupostar 16 milions que no van arribar, però sí que us vau gastar; la bonificació de l'IBI per instal·lar plaques solars, que podríeu haver previst que creixeria i caldria tornar molts diners; i el fet d'haver pagat despesa estructural amb romanent de caixa. Són tres crítiques molt concretes que el seu govern podria haver fet diferent.
La qüestió de les plusvàlues té un bon debat de fons. Quan hi ha canvis tan importants en alguns dels ingressos importants de molts ajuntaments, esperes que altres administracions prenguin algun tipus de mesura compensatòria, i això no ha passat. Ara, sí que havies de detectar que aquests ingressos anaven a la baixa, i com que depenen del mercat i no saps si sempre seran el mateix ingrés cada any, hauries d'intentar 'independitzar-te' d'aquests ingressos. És bo tenir-los, però no els faré servir per a despesa estructural. Aquí podríem estar d'acord. Després hi ha altres despeses que s'estructuralitzen que no sabies que vindrien, com per exemple l'augment dels sous dels treballadors, i en tens 1.200. I després la bonificació de l'IBI per posar plaques... com a CUP hem trobat a faltar treballar més les ordenances fiscals tots els anys, precisament per ajustar més les bonificacions, per recaptar més de qui més té. Ara, la pandèmia irromp del 2020, i aquí tots vam veure que havíem de congelar els impostos, però ens hauria agradat treballar-ho més. I ara, amb la proposta de congelació de les ordenances del govern actual, vam fer una proposta d'al·legacions que no només proposava augmentar la recaptació, sinó també redefinir moltes de bonificacions en aquest sentit.
De tota aquesta crítica que fa, l'atribueix al tripartit en conjunt, o n'hi havia un dels tres, en aquest cas el PSC que tenia la cartera econòmica, que té més culpa que els altres?
Les responsabilitats són compartides una vegada has signat un acord de govern, però les responsabilitats són més concretes en el moment que l'àmbit és directament responsable un partit o un altre, un regidor o un altre. La responsabilitat era del govern, però això no implica que no ens discutíssim moltes vegades, encara que no es veiés des de fora, sobre qüestions d'economia, i també polítiques. Nosaltres sí que creiem que hi ha una responsabilitat més directa per a qui capitaneja una àrea concreta. Jo vaig portar la tinència d'alcaldia de drets socials, i si alguna cosa hagués sortit molt malament, jo entenc que se m'hagués responsabilitzat a mi. El dia a dia d'aquella àrea era responsabilitat meva. Aquí s'ha de filar prim en aquest sentit.
Entenc que la CUP li va discutir internament algunes decisions econòmiques a Pere Soler?
Sí, i tant. Discussions econòmiques i també de tipus més polític.
Ha tornat a parlar amb ell?
Sí, quan ens hem trobat.
I com ha anat?
Bé, bé...
El dèficit del qual hem parlat ha provocat un pressupost amb retallades. La CUP va abstenir-se en la primera votació del pressupost, i després hi va votar en contra. Per què?
Vam acabar tendint al vot contrari per una qüestió senzilla. Les ordenances fiscals són la principal eina de redistribució dels recursos d'una ciutat, i és la teva política d'ingressos. I aquesta política d'ingressos l'has de treballar de manera correlativa amb la proposta de pressupostos. Com que aquest debat es va fer per separat, a les ordenances vam votar en contra per manca d'ambició en la proposta, i les ordenances no van ajudar que el pressupost no fos el que és, molt retallat, per això vam votar al final en contra. L'abstenció inicial volia valorar la feina del govern per mirar de tenir un pressupost a temps en un canvi de mandat, que no sempre és així. Però el pressupost no ens agrada, entre altres perquè formalitza una pujada de sous desorbitada i absurda mancada de tota ètica. També podríem parlar que es blinda la despesa de Drets Socials, però tenim els nostres dubtes. En els informes de polítiques socials es feia una demanda de pressupost de prop de 9 milions, i s'han pressupostat uns 8 i escaig. Veurem si això té una afectació o no. Ara, que es parli de blindatge de Drets Socials forma part del nostre llegat, que se li doni la importància que creiem que tenen i que tothom assumeixi que són imprescindible.
La construcció de La Mirada al bosc de Volpelleres va marcar el seu mandat. Ara Junts, o més ben dit, el govern, s'ha desmarcat d'aquesta ubicació i Jordi Puigneró va anunciar divendres passat que el bosc passa a ser l'última opció. Què li sembla?
El que està passant és una cosa simptomàtica d'aquest govern, i que a més ho veiem en altres accions. Aquí hi ha una agenda d'un partit, que és Junts, que s'està imposant al govern, i de la qual ERC n'és presonera, i l'està assumint o no la pot canviar. Amb La Mirada, Junts sempre va tenir en el mandat anterior una posició molt confusa, fins i tot, dient que tornéssim a la primera ubicació, que legalment era impossible. Mai ha donat un suport massa clar a la ubicació del bosc. I ara es dona la profecia autocomplerta: Junts entra al govern i el que fa és correspondre a l'oposició que venia fent. I ara tots els entrebancs que hi ha els van bé per dir que és inviable fer-la allà. Però independentment d'això, a nosaltres ens sembla un error desestimar la ubicació del bosc. Primer per la qüestió del temps: no està encara demostrat pels informes tècnics que el mateix govern ens ha facilitat, que les alternatives siguin més ràpides que la ubicació inicialment prevista. Aquests informes diuen que la ubicació al bosc, tot i els entrebancs, podria estar acabada per al curs 27/28. La següent opció, la de l'avinguda de la Clota, que ara l'han posat com la primera, que ja veurem si és idònia o no, també diuen que estarà per al 27/28. Per tant, de terminis estem en el mateix. Llavors ja entrem en el terreny de la idoneïtat de la proposta. On col·loques un equipament tan important com una escola que genera unes dinàmiques de barri, de mobilitat... Si poses una escola al costat d'una altra, nosaltres creiem que suposa un problema, i a més aquí al costat hi ha el terreny reservat per a la segona residència pública. I l'altra qüestió és la dels diners: no s'ha demostrat que les alternatives sigui molt més econòmiques que la que hi ha prevista ara, que és la més avançada perquè té projecte i té licitacions en marxa. És cert que es pot fer una escola amb menys diners, perquè la proposta actual, que venia del govern anterior al nostre, és molt ambiciosa per ser una escola pública, però fa quatre dies en una roda de premsa van dir que volen recuperar el projecte de la biblioteca central de 10 milions d'euros. Quin és el debat aquí? És una qüestió d'agenda? Nosaltres tenim molts dubtes i creiem que és un error desestimar la ubicació actual.
S'ha donat la paradoxa que sembla que els partits d'esquerres van en contra de l'opinió dels ecologistes, i els altres agafen les tesis d'ADENC. Sé que és simplista, però mirat des de fora et trobes aquesta imatge.
Podem parlar que Junts, i el tinent d'alcaldia Jordi Puigneró, està a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat, a favor del Hard Rock o dels Jocs d'hivern als Pirineus... no em vingueu ara vosaltres amb la moto de l'ecologisme, ja que és un argument interessat en el cas de la Mirada. El nostre plantejament és que necessitem una escola ja i no podem gastar molts més diners, per això diem que no hi ha alternativa avui dia.
Què és el que ha fet malament Carme Ardid, i pel qual demaneu la seva dimissió o cessament? Demanar neutralitat en el conflicte de Gaza, o saltar-se l'autonomia de centres demanant retirar una pancarta a l'escola Pins del Vallès?
Per nosaltres el que està malament és no entendre que un càrrec electe del govern té una posició de poder respecte al món que l'envolta. Tu et pots deure al teu programa, però també a la població i a respectar els seus drets i a expressar-se de la forma que ho consideri. Si tu envies una carta massivament a tots els centres demanant que ningú faci res sobre un tema que està alterant la percepció social de tot el món. La massacre d'Israel a la franja de Gaza altera les sensibilitats de la població, i aquesta troba les maneres d'expressar-se. I la majoria d'aquestes són expressions de solidaritat pacífiques, i així han estat les que hem vist en alguns centres, com el Pins del Vallès. La regidora no entén que està fent una ingerència en centres públics que tenen la seva autonomia i que està alterant la possibilitat que aquestes siguin neutrals, o no. Les està condicionant, i per nosaltres això ja és un problema greu. Però més greu és que, quan una AFA es reuneix per fer una acció per la pau amb un mural d'un Gernika reproduït amb els colors de la bandera palestina sense cap bel·ligerància ni odi, la regidora escrigui un altre correu i diu que retirin la pancarta. Per tant, ja veiem que la petició de neutralitat anava en una direcció concreta. Les famílies han respost molt bé recordant com en el conflicte d'Ucraïna sí que es podien penjar pancartes per la pau. Aquesta contradicció revela una posició de part de la regidora, i una ingerència que creiem que és del tot inassumible.
En aquest tema també heu estat crítics amb la posició d'ERC. La regidora republicana Gemma Aristoy ja va explicar aquí a Cugat Mèdia que no estaven d'acord que no s'hagués respectat l'autonomia de centre. Què li sembla?
Sincerament, i havent treballat amb ells aquests anys, la posició d'Esquerra em decep. Com que sabem el que pensen, cada vegada que hi ha un conflicte d'aquest tipus, veiem que com estan de supeditats a l'agenda de Junts. I això ens genera decepció. A més, quan hi ha un conflicte tan viu a la ciutat, tu no pots remetre l'opinió del teu partit a una intervenció en una tertúlia setmana en un mitjà local, sense desmerèixer-vos. Fes un comunicat, una petita roda de premsa... en política, els posicionaments es marquen d'aquesta manera, i això de la tertúlia és un subterfugi per no haver d'enfrontar un conflicte major entre Junts i ERC.
Faig una interpretació: igual que els tres partits que formàveu l'anterior govern vau tenir les vostres disputes, però vau saber rentar la roba bruta dins de casa, ara Esquerra li podria dir el mateix ara.
Sí, però la diferència és que el conflicte ara el tens ja fora. El tret diferencial és que el conflicte s'està estenent a la comunitat educativa i als actors socials amb una preocupació seriosa. Una altra cosa és que hi hagi desavinences internes sobre política d'habitatge, per exemple, en què Junts no vol ni Ragull Centre ni Ca n'Ametller i ERC s'ho està menjant, però a fora això no és un conflicte i encara ho poden treballar internament i tapar. Però quan el conflicte està a fora i t'estan demanant explicacions, les has de donar.
Doncs aprofito el fil de l'habitatge que diu. Dilluns el govern va anunciar 300 pisos protegits per al 2027, cap dels quals ni a Ragull Centre, ni a Ca n'Ametller ni a Can Cabassa, projectes del govern anterior.
Com l'Anella Verda, com el canvi de posició amb La Mirada... l'agenda del govern s'està desplaçant cap a la de Junts, i ERC està mirant de veure què li queda. Aquí hi ha un problema de ciutat: si tenim un problema de ciutat amb l'habitatge, tant que el preu del lloguer mitjà ja és de 1.500 euros mensuals, el que no pot ser és que tots els partits que hi puguin incidir, no estiguin fent tot el que puguin per incidir en el mercat immobiliari o augmentant el parc públic d'habitatge. Perdre els 70 habitatges que suposava el projecte del Ragull Centre, per nosaltres és un problema; perdre el 50% de l'habitatge públic de Ca n'Ametller també és un problema. Per això en els darrers plens estem presentant mocions relacionades amb l'habitatge. Al desembre en vam portar una per regular el lloguer de temporada, i aquest ple de gener un altre per fer efectiva la mesura que les noves promocions d'habitatge incorporin com a mínim un 30% d'habitatge protegit. El problema és que la moció de desembre ja va ser trinxada a esmenes fins al punt que vam votar-hi en contra, i té pinta que amb aquesta de gener passarà el mateix.
Com podreu garantir que cada nova promoció privada reservi un 30% d'habitatge protegit, i amb la mesura aprovada el 2018 no ha funcionat?
Es pot fer via planejament, s'ha de canviar el PGM. Fins ara, el planejament només diu que s'indueixi, es recomani, al promotor a guardar aquest 30%, i si no hi accedeix, l'Ajuntament pot fer prevaldre el seu dret de tanteig i retracte. És a dir, que pots avançar-te i comprar-li el solar, però amb una operació de mercat amb preus elevadíssims, i aquí és on no funciona aquesta mesura perquè l'Ajuntament no té capacitat econòmica per exercir aquest dret. El que proposem és que aquest 30% sigui obligat, busquem la manera de fer-ho.
Marco Simarro
El que està passant és una cosa simptomàtica d'aquest govern, i que a més ho veiem en altres accions. Aquí hi ha una agenda d'un partit, que és Junts, que s'està imposant al govern, i de la qual ERC n'és presonera, i l'està assumint o no la pot canviar.
Marco Simarro
Les responsabilitats són compartides una vegada has signat un acord de govern, però les responsabilitats són més concretes en el moment que l'àmbit és directament responsable un partit o un altre, un regidor o un altre. La responsabilitat era del govern, però això no implica que no ens discutíssim moltes vegades, encara que no es veiés des de fora, sobre qüestions d'economia, i també polítiques.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.