Esther Madrona: 'Governar sempre comporta contradiccions'

Regidora de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica

La regidora d'ERC serà la presidenta del nou Consell de barri del Centre


  • Comparteix:

La regidora d'ERC Esther Madrona ha canviat aquest mandat la Cultura per les carteres de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica. També de socis de govern. Tot i així, la dirigent manté que l'objectiu continua sent el mateix, 'el benestar de la ciutadania', encara que això a vegades pugui comportar contradiccions polítiques. Madrona aborda les noves responsabilitats des d'una visió transversal que posi les persones al centre i blindi els seus drets. Per fer-ho possible, la seva regidoria haurà de donar forma aquest mandat a l'actualització dels plans estratègics d'Infància i Joventut, a la creació d'un mapa de Memòria Històrica i a una estratègia per donar a conèixer el patrimoni cultural, comercial i de restauració del municipi a aquells que encara no el coneixen. De tots aquests projectes ha parlat en una entrevista a Cugat Mèdia a la qual també avança que serà la presidenta del nou consell de barri del Centre.

Ha canviat de carteres aquest mandat, de Cultura a Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica. Quin serà el seu gran projecte aquest mandat? 
Si una cosa tenen en comú aquestes tres carteres, que a priori poden semblar diferents entre elles, és que intenten posar les persones al centre, blindar una sèrie de drets i blindar la participació.

Per exemple, a la regidoria de Cicle de Vida; que inclou Infància, Joventut i Gent Gran; estem intentant aplicar una mirada transversal que sigui útil per a la resta de regidories. Tenim necessitat d'explicar que els joves poden opinar sobre habitatge, la gent gran sobre mobilitat, els infants sobre manteniment de la ciutat. És fer jugar tot el cicle de vida per ajudar a construir una ciutat millor.

El mateix passa amb Memòria Històrica i Promoció de la Ciutat. Intentem pensar què és el que poden oferir-nos els ciutadans per millorar les polítiques públiques.

La ciutat té sobre la taula una important reivindicació que recau en les seves carteres i és la segona residència pública de la gent gran. Com està aquest tema? 
És evident que és una necessitat per a la ciutat i així ho ha fet arribar l'alcalde a les altres institucions. Des de la regidoria de Cicle de Vida treballem més la promoció de la infància, la joventut i la gent gran, mentre que la part assistencial es fa des d'altres regidories.

Així i tot, la línia de treball és aconseguir que la Generalitat vegi amb bons ulls obrir aquesta segona residència pública a la ciutat que és extremadament necessària.

En el seu moment es va parlar de fer un procés participatiu. Això continua endavant?
Aquesta és una de les línies de treball incloses en el Pla estratègic de la Gent Gran, ja aprovat pel ple. Aquest és un document marc i el que farem ara és crear un pla d'acció, que inclou aquest concepte de segona residència. Malgrat tot, crec que no hem de parlar només de la segona residència, sinó també millorar l'atenció als centres de dia, enfortir la feina dels casals...

I quan veurem aquest pla d'acció?
Estem pendents de constituir el Consell de la Gent Gran perquè la comissió que redactarà aquest pla d'acció està estretament lligada al consell. Serà aquest mes o el vinent i serà el tercer consell d'aquest cicle de vida.

Això pel que fa al Pla Estratègic de la Gent Gran, què passa amb els d’Infància i Joventut? 
S'han d'actualitzar els dos plans i, per intentar plasmar aquesta idea de cicle de vida i de transversalitat, iniciarem la redacció al mateix moment.

Fins i tot ens plantegem que els objectius estratègics siguin compartits i transversals per donar més coherència a totes les polítiques que puguem impulsar.

És un mandat que estem veient molts documents, plans, molt text, però veurem accions concretes?
Veurem accions perquè si una cosa he après del mandat anterior és que els plans no serveixen de res fins que són útils per a tothom. Soc més partidària de plans estratègics concrets amb calendari, indicadors per fer un seguiment i que tothom s'ho cregui a l'Ajuntament. És precisament aquesta visió transversal d'aquesta regidoria de Cicle de Vida.

Doncs, concreti el calendari d'aquests dos plans
Estàvem esperant a fer l'informe intermedi d'Unicef per revalidar el segell de Ciutat Amiga de la Infància. A partir d'aquí començarem la redacció dels dos plans. Anirem a poc a poc per fer una bona diagnosi.

També s’ha de posar fil a l’agulla amb el tema de la Memòria Històrica, crec que prepara un mapa. Ens pot explicar aquest projecte? 
En Memòria Històrica hi ha tres coses que començaran a passar aviat.

Una és aquest mapa, fer-lo gran i posar-ho a l'abast de tothom per conèixer el passat i evitar que segons quins discursos es vagin consolidant o perpetuant a la ciutat. També constituirem la Taula de la Memòria Històrica i, a partir d'aquí, redactarem el Pla director de la Memòria Històrica.

Hem de posar en valor, sobretot, la vinculació amb els centres educatius per treballar de manera conjunta la memòria democràtica i, fins i tot, transversal.

Alertava ara de determinats discursos. Creu que estan no només al carrer sinó també al plenari?
Crec que no és un secret que a l'Ajuntament de Sant Cugat hi ha dos regidors de Vox i que, per tant, l'extrema dreta comença a guanyar terreny a les institucions. Hem de començar a estar alerta i crec que és un molt bon moment per revisar alguns discursos i posar-hi el focus. Tot allò que sigui per fomentar l'esperit crític de la ciutadania crec que és el nostre deure. No he vingut a alliçonar ni adoctrinar ningú. Ara bé, tot allò que sigui donar eines a la ciutadania és una bona línia.

La simbologia franquista s'ha retirat gairebé tota, però queden dues nomenclatures. L'avinguda de l'Alcalde Barnils i el carrer de Pau Muñoz i Castanyer, alcaldes durant el franquisme. Hi ha previsió de retirar aquests noms? 
Això recau en la comissió de nomenclàtor i, evidentment, des de Memòria Històrica posarem sobre la taula aquesta decisió. Tenim previst fer-ho arribar perquè aquesta comissió encara no s'ha reunit en aquest mandat.

Abordem ara l'última de les seves carteres, Promoció de la Ciutat. Quin marge li queda a Sant Cugat pel que fa al turisme? 
Hem de ser valents i no parlar només de turisme, sinó d'un concepte de promoció de la ciutat.

És important tenir present i controlat el turista tradicional, però també és important entendre que la mateixa ciutadania és un potencial turista. Sant Cugat no para de créixer i hi ha molta gent que potser no ha tingut temps o no ha trobat la manera de descobrir la seva pròpia ciutat, el seu patrimoni, comerç i restauració.

Aviat presentarem les dades de turisme, però el que ja tenim són dades de reputació en línia. Estan extretes de les aportacions que fan els turistes a les xarxes socials, Google i altres plataformes. Presentarem aquestes dades, però us n'avanço una: durant l'any 2023 hem recollit 300.000 aportacions i ens donen una nota mitjana de 8,4 sobre 10. Aquest 8,4 explica que a Sant Cugat podem estar orgullosos d'aquesta feina de promoció turística i tenim un cert marge de millora.

Molts reptes sobre la taula. Es queda amb les seves responsabilitats d'ara o amb la cartera de Cultura?
Em quedo amb tot allò que em permeti treballar per a la gent i amb la gent. Jo sola al despatx no aconseguiré res. Crec que el que a mi m'enriqueix és seure a una taula amb una persona o un col·lectiu i intentar detectar quines són aquelles demandes que tenen. Allò que estigui a les meves mans intentaré treballar per fer-ho possible d'aquesta forma col·lectiva.

És evident que mai no arribarem a tenir la ciutat que els 100.000 habitants volen perquè, fins i tot, hi haurà opinions contradictòries. Ara bé, aquesta societat organitzada que treballa pel dia a dia de la nostra ciutat i que sense ells els polítics, siguem qui siguem i fem el que fem, no seríem ningú, els hem de tenir presents i els hem de tenir sempre de la mà per treballar de forma conjunta.

És un exemple la Biblioteca Central Urbana? S'ha tornat a posar sobre la taula quan el mandat passat es va aturar. Han canviat les prioritats?
El que no ha canviat és la necessitat de demostrar que Sant Cugat és una ciutat potent també en l'àmbit cultural. És una ciutat que des de fa molts anys no té cap equipament nou i és una necessitat que té aquesta ciutat. Farem el possible perquè sigui una realitat tenint en compte quines són les demandes de la ciutadania.

Si existeix la demanda és el nostre deure, i com a mínim, escoltar-ho i mirar de fer-lo possible.

Passa el mateix amb el Teatre la Unió, que sí que el veurem aquest mandat. Li fa especial il·lusió? 
Em fa especial il·lusió perquè La Unió forma part de la meva vida o jo formo part de la vida de La Unió, no sé on comença una cosa i acaba l'altra. Crec que La Unió és una d'aquelles entitats que representa la vida cultural i associativa de la ciutat. Més enllà d'un edifici o un altre, l'esperit d'aquesta entitat és el que hem de fer prevaler.

Per tant, creu que la gent que forma part de La Unió ha de tenir un pes en la gestió de l'equipament?
Jo crec que sí. Crec que és important comptar amb la societat civil per tirar endavant les polítiques en general. Si em fas aquesta mateixa pregunta sobre qualsevol altra entitat de qualsevol altre àmbit la meva resposta serà la mateixa.

Creu que no s'ha entès la seva gestió al capdavant de Cultura? 
Jo crec que sí que s'ha entès. Crec que el mandat anterior vam viure situacions complicades i tant de bo haguéssim pogut fer moltes més coses. Autocrítica 100%. També soc conscient que vam fer coses ben fetes.

Avui no he vingut aquí a parlar del meu pas per l'Ajuntament amb el govern anterior, crec que no toca.

És que al darrer ple la vam veure molt crítica amb una moció dels seus socis de govern. De fet, van votar la moció alternativa de la CUP. Vostè que ha estat a dos mandats amb socis de govern diferents, com es fa aquest encaix?
Governar sempre comporta contradiccions. No és perquè tinguis un soci o un altre de govern, sinó per a una persona mateixa. Prendre decisions pot generar haver de gestionar contradiccions. Crec, però, que qualsevol polític el que ha de fer és sobrepassar aquestes contradiccions i posar el focus en el benestar de la ciutadania.

Aquest objectiu, vetllar pel benestar de la ciutadania, és el que ha de passar per sobre de qualsevol presa de decisions.

Una darrera pregunta. La veurem presidint algun consell de barri dels nous? 
Seré la presidenta del consell de barri del Centre. En la línia del que deia abans, tinc ganes que tracti aquest concepte de comunitat, de xarxa. Tinc moltes ganes que aquestes entitats i persones que formen part del consell es coneguin i sorgeixin iniciatives que des del l'Ajuntament no som capaços ni d'imaginar, ni pensar, ni liderar.




Esther Madrona

Governar sempre comporta contradicions. Ja no només perquè tinguis un soci o un altre, també a la vida personal. Un polític ha de sobrepassar aquestes contradicions i posar el focus al benestar.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Foto

Esther Madrona, al plató de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Esther Madrona, al plató de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Publicitat