David Dalmau (Mútua Terrassa): 'Les persones que pateixen la Covid Persistent se senten molt orfes'

Mútua Terrassa, en col·laboració amb altres entitats, investiga sobre la Covid Persistent


  • Comparteix:

El doctor David Dalmau / Foto: Mútua Terrassa

El doctor David Dalmau / Foto: Mútua Terrassa

La Covid Persistent afecta entre un 5 i un 25% de les persones que han patit la malaltia. Es tracta d'una patologia que no té un tractament específic i de la qual encara se n'estan investigant els motius. La Fundació Docència i Recerca de Mútua Terrassa, encapçalada pel doctor David Dalmau, és una de les institucions que investiga sobre la Covid Persistent i ara organitza un concert benèfic al Teatre-Auditori per recaptar fons per aquest objectiu. La iniciativa té lloc aquest dijous a les 20 h i anirà a càrrec del Quartet Casals. El director de la Fundació explica en aquesta entrevista què és i com afecta la Covid Persistent.

ESCOLTA-HO

Què és la Covid Persistent?
És un conjunt de manifestacions clíniques en diferents esferes. Pot ser la psicològica, la neurològica, l'orgànica. Pot tenir afectacions en el gust, en la pèrdua de memòria, provocar cansament, malestar general, dolors articulars... Un reguitzell de símptomes que persisteixen tres mesos després d'haver patit la Covid-19 i que no permeten tenir una qualitat de vida raonable o, fins i tot, no mantenir una activitat familiar o laboral normal.

Quanta gent afecta?
És un problema que afecta entre un 5 i un 25% de les persones que han patit la Covid-19 en funció de les variants. També és cert que hi ha diferents intensitats de manifestacions. Hi ha persones que pateixen d'una forma molt acusada i no poden fer una vida relativament normal, la seva qualitat de vida es veu molt afectada. Seria entre un 5 i 7% de les persones que han patit la Covid. Després hi ha altres persones que tenen manifestacions clíniques que més o menys els hi permet fer una vida normal. Poden ser entre un 20 o 25% en funció de quina variant han patit.

Quina és, doncs, la variant que genera una incidència més important?
La variant Delta, que va irrompre amb força a finals del 2021, generava un percentatge molt alt de persones que patien la Covid Persistent. Es parlava d'entre el 20 i el 30% dels afectats. Després, però, amb la variant Òmicron ha baixat, tot i que ha afectat molta més gent que la Delta i segueix sent un problema greu de salut pública. Segueix tenint una incidència molt elevada.

Es considera una malaltia crònica, està reconeguda?
Això encara està en discussió. Hi ha persones que fa molt de temps, anys, amb problemes derivats d'aquesta malaltia i que no poden fer vida normal. Hi ha altres que l'han patit i en uns mesos s'ha anat reduint o, fins i tot, ha desaparegut. Per tant, el perfil de les persones amb aquesta patologia és molt variat. En tot cas, per a algunes persones sí que és un problema crònic. 

Hi ha algun tractament que faciliti la recuperació?
No, actualment no hi ha cap tractament eficaç per a la Covid Persistent o que la millori. El gran problema que tenim és que les persones que pateixen la Covid Persistent se senten molt orfes perquè no saben on anar i quan consulten algun professional sanitari, molt sovint, no saben què fer amb aquest tipus de problema perquè no hi ha estructures organitzades ni centres que tinguin unitats que ho coordinin. 

D'altra banda, no hi ha cap tractament específic perquè són manifestacions inespecífiques i no pots tractar símptomes, sinó problemes concrets. Moltes vegades la Covid Persistent genera problemes que no són mesurables. 

El que s'està intentant és identificar o estructurar unitats que permetin dirigir i atendre les persones, i intentar fer estudis per identificar aquells que poden ser més vulnerables a patir una Covid Persistent després d'haver-se infectat per Covid-19.

Un estudi d'una universitat de Londres apunta que amb una anàlisi de sang es podria predir qui té possibilitats de patir Covid Persistent. És possible saber qui patirà aquesta malaltia?
En el moment actual no. Aquest estudi és molt genèric. No hi ha encara estudis específics que puguin facilitar un test diagnòstic ràpid que identifiqui aquelles persones ser més susceptibles de patir la Covid Persistent. 

Aquesta és una de les qüestions que es persegueix perquè com a mínim podríem intentar protegir aquestes persones o dirigir-les cap a les unitats que les poden ajudar a minimitzar l'impacte. Ara com ara, però, no hi ha cap test diagnòstic que permeti identificar les persones que ho patiran. 

A Sant Boi, per exemple, impulsen una prova pilot per combatre la Covid Persistent amb activitat física i suport psicològic. És un tractament que dona resultats?
Sí, segur. Hi ha moltes altres patologies que molt probablement l'activitat física i l'assistència psicològica poden ajudar i molt a tenir una millor qualitat de vida. Fins i tot, podem dir que no desapareixerà, però sí que les ajuda. 

Pel que explica, és evident que cal investigar. Què cal investigar?
La nostra iniciativa es basa a intentar identificar aspectes que permetin tenir algun test diagnòstic ràpid que ajudi a identificar aquelles persones més vulnerables. 

La recerca en tractament és difícil perquè la malaltia no genera aspectes concrets que es puguin tractar. Per tant, més que tractament específic per a la Covid Persistent, que té una varietat de símptomes molt diversa, hauríem d'intentar d'identificar aquelles persones amb més risc de poder-la partir i intentar minimitzar l'impacte de la malaltia. 

Per tant, pot haver-hi algun component de predisposició genètica?
Sí, segurament hi ha predisposició genètica. El que sí que sabem és que és el perfil de persones que més freqüentment pateixen aquesta problemàtica. Com en la fibromiàlgia, són persones relativament joves, entre 25 i 55 anys, i majoritàriament dones. Tenim un perfil bastant característic. Això no vol dir que no pugui afectar gent més gran o més jove, o homes. 

És una malaltia que s'està investigant o hi ha poc interès científic?
En general, el món científic està preocupat i s'interessa. És un tema que es vol treballar, però, malauradament, el món de la recerca és absolutament precari, es paga molt malament, i no hi ha prou fons que permetin els grups investigadors potents generar hipòtesis i desenvolupar els seus projectes. 

Sí que hi ha interès i és el que s'està fent. Aquest concert benèfic pretén recaptar fons per ajudar aquesta línia de recerca que fem amb l'Institut de Barcelona, la UPC i la Rovira i Virgili. 

Què es farà amb els diners recaptats al concert benèfic?
D'entrada, es vol acabar d'establir la coordinació d'una unitat que permeti agilitzar l'atenció al pacient perquè se senti dirigit adequadament a l'especialista que li pertoqui. D'altra banda, com la nostra és una institució integral, volem cartografiar molt bé quines són les característiques de la Covid Persistent i fer estudis que permetin identificar les persones susceptibles de patir aquesta malaltia.





David Dalmau

Actualment no hi ha cap tractament eficaç per a la Covid Persistent o que la millori. El gran problema que tenim és que les persones que pateixen la Covid Persistent se senten molt orfes perquè no saben on anar i quan consulten algun professional sanitari, molt sovint, no saben què fer.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.