Com es prepara la serra de Collserola per enfrontar-se a un possible incendi aquest estiu?

La pluja dels últims dies ha alleujat la situació, però no és suficient


  • Comparteix:

La serra de Collserola s'enfronta a un dels estius més difícils dels últims anys. La sequera, la brutícia i un paisatge ple d'arbres i matolls fan una barreja incendiària que amb el mínim error podria provocar un foc als boscos de la zona. Les pluges que han caigut els últims dies han suposat una treva i han ajudat a donar humitat a la terra. Però segueix sent insuficient i, davant la previsió de pocs dies de precipitació en les pròximes setmanes -malgrat el ruixat de divendres a la tarda-, la situació posa en alerta a bombers i administracions. La Generalitat s'ha vist obligada a allargar la campanya contra incendis des de l'1 de juny fins al 30 de setembre, quan l'any passat va ser del 15 de juny al 15 de setembre.

Amb motiu d'aquesta campanya, els ajuntaments que formen part del Consorci del Parc Natural de Collserola, juntament amb els agents implicats -Bombers de la Generalitat, Guàrdia Urbana i el SEPRONA- es reuneixen aquest 16 de maig. Una reunió rutinària anual que serveix com a coordinació entre els diferents agents de cara a aquest estiu.

El director del Consorci del Parc Natural, Raimon Roda, demana als ajuntaments "responsabilitat i que tinguin cura dels marges de seguretat que els corresponen". Roda explica que la llei demana que siguin els ciutadans els qui tinguin cura d'aquests tallafocs, però en cas que no es pugui, o no es vulgui, l'ajuntament és l'encarregat de tenir-ne cura.

En total, a la serra hi ha 1.000 hectàrees de tallafocs, repartits entre els ajuntaments, que utilitzen els seus recursos o contracten empreses per encarregar-se de netejar-los, com és el cas de Sant Cugat. A més, des del consistori aporten un pressupost de 900 mil euros dins de la campanya de previsió d'incendis.

Com es prepara Sant Cugat per aquesta campanya contra els incendis?

Els treballs de neteja dels tallafocs que pertanyen a Sant Cugat van començar al març amb algunes zones com Sant Medir. La feina principal és tenir cura dels marges de seguretat, però també es tenen en compte les rieres i la neteja de les branques del cablejat de la llum pública, sobretot a les urbanitzacions.

Segons explica la regidora de Sostenibilitat, Alba Gordó, aquests treballs comencen a fer-se amb mesos d'antelació perquè alguns estan prohibits durant la campanya contra incendis pel risc que comporten. Gordó també comenta que aquestes feines segueixen uns requisits de biodiversitat o nidificacions per decidir quins arbres es tallen i quan s'han de tallar.

La neteja dels tallafocs es fa de forma cíclica cada dos anys i s'encarreguen de netejar la brossa forestal fins a fer un passatge de 25 metres d'amplada com a mínim i han d'estar amb la massa arbòria aclarida i lliure de vegetació seca. A Sant Cugat li pertanyen la neteja de 172,07 hectàrees de tallafocs, la meitat es fan un any, i l'altra meitat l'any següent. Aquest any es netejaran les franges forestals de Can Barata, Torre Negra, les Planes, Can Cortès, Mas Fortuny, Can Borrull, Sant Medir, Can Trabal - Costa del golf i el Polígon Can Calopa, un total de 89,96 hectàrees.

Per a aquesta feina, des de l'ajuntament es destinen 192.000 euros anuals. L'empresa encarregada d'aquest neteja dels boscos municipals és Talher, que també ha de retirar els arbres en cas de riuades, entre altres funcions.

Treballs de tala d'arbres a Can Cortés

Treballs de tala d'arbres a Can Cortés / Foto: Foto: Cugat Mèdia

L'enginyer forestal adscrit al departament de Medi Ambient de l'Ajuntament, Sergi Sempere, explica que la seva feina durant aquests dies és principalment talar arbres i netejar els tallafocs. Se centren sobretot en pins, que en cas d'incendis cremen amb més facilitat, i deixen roures i alzines que tenen més resistència al foc. Les feines de neteja van començar a mitjans de març i es poden allargar fins a principis de juliol, molt més enllà de l'inici de la campanya contra incendis.

Una altra eina que ajuda a la neteja dels boscos és la indústria agrària. Tant des del Consorci de Collserola com de l'Ajuntament, s'estan presentant eines per potenciar aquesta indústria a la serra i que els animals de pastura, com ovelles, cabres o ases, netegin les restes de les fulles que cauen i així ajudar a netejar la brutícia.

Quina és la situació del bosc?

L'enginyer forestal, Sergi Sempere, explica que quan van començar els treballs de neteja van veure molts arbres morts o moribunds per culpa de la sequera. Sobretot aquells arbustos i alzines que més estan exposats al sol. Sanpere diu que les pluges dels últims dies han ajudat a "desestressar" la situació d'alguns arbres.

Un fet que també apunta la tècnica del GRAF de Bombers de la Generalitat (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), Etel Arilla, que explica que encara que han vingut bé, no són suficients i hauria de ploure més. En un estudi fet pels tècnics del GRAF, apunten que aquestes pluges ajudaran per desestressar la situació durant dues setmanes, però si no segueix plovent es tornaria a la situació dels últims mesos.

Arilla també denuncia que un dels problemes de per què hi ha tant risc d'incendi és l'abundant vegetació degut a la tendència que hi ha hagut en les últimes dècades de plantar arbres sense tenir en compte la situació del bosc. "No és només un tema que hi hagi més recursos, també de gestió del paisatge. Tenir-lo preparat perquè no hi hagi tant combustible per incendis", explica Arilla

Com es preparen Bombers davant d'aquesta situació?

Bombers de la Generalitat confia en la xarxa de bombers com una eina per cobrir la serra de Collserola en cas d'incendi. Quan n'hi hagi un, es mobilitzarien bombers dels diferents parcs propers per fer front a l'emergència. Tan pel que fa a personal com a recursos materials que siguin necessaris, afirma Arilla.

Però no tothom hi està d'acord. En una entrevista a Cugat Mèdia fa uns dies, el bomber del parc Sant Cugat-Rubí, Marc Guix, va explicar que "Bombers de la Generalitat defensa que la xarxa de parcs de bombers ajuda molt, i això és absolutament fals; hi ha molts parcs on només hi ha tres bombers. Ja no és que no puguem donar resultats a diferents serveis, simplement que no podem ni per la nostra seguretat.".

La tècnica del GRAF de Bombers de la Generalitat admet que la campanya contra incendis es planteja difícil en temes de personal, però que es farà un reforç dels parcs amb més bombers i voluntaris per fer-li front. Per a la campanya contra incendis s'han incorporat 250 bombers i s'hi afegiran 176 voluntaris. També s’ha reforçat l’estructura organitzativa i de coordinació amb la promoció interna de 101 nous caporals, 57 sergents i 21 oficials. A més, es preveu la incorporació de 64 places de personal de diferent tipologia, entre els quals hi ha 37 tècnics especialistes operadors de control, i de 372 auxiliars forestals (AOF) de reforç de campanya.

A més, recentment s'han presentat nous recursos aeris, com sis avions, un equip de drons i 16 helicòpters per fer front a aquesta campanya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va titllar els propers mesos com a "molt difícils", però va assegurar que està "tot a punt".








Alba Gordó

Durant el període de més risc d'incendi molts dels treballs forestals no estan permesos perquè vénen associats amb un augment del risc d'incendi. Per tant, els treballs forestals s'han de fer fora de l'època de més risc d'incendi. Ara els estem just acabant també tenint en compte al màxim temes de biodiversitat, nidificacions...

Sergi Sanpere

Hem trobat algunes mortalitats d'arbres; alzines i roures, sobre tot els petits que estan més isolats, que estan més exposats a la llum solar. És a dir que no tenen la protecció d'altres individus, d'altres arbres. Hem observat que si hi ha hagut una certa mortaldat d'arbres.

Etel Arilla

Bombers de la Generalitat funciona en xarxa. I en funció dels serveis que hi ha al territori, i on està el risc del territori, nosaltres balancegem els nostres recursos. Tan siguin mitjans aeris, com parcs. Quan hi ha un incendi industrial no només va el parc del costat de la indústria. Si es necessita més personal, es desplaça més personal. Amb els incendis forestals passa el mateix.

Raimon Roda

Si mirem tot el perímetre d'aquestes urbanitzacions, més o menys, a Collserola hi hauria unes mil hectarees de franges. La llei diu que la responsabilitat és dels veïns però si no poden s'ha de fer dels ajuntaments.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.