Inicia sessió 
Registra't
Pere Marquès, pedagog i professor jubilat de la UAB / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
És una de les possibles opcions que tenim. Primer hem de centrar el tema. El mòbil és un dels tipus de dispositius digitals que avui en dia tenim, i és una eina extraordinària per fer moltes coses. Per aprendre, per distreure'ns... És una eina que de ben joves, i de forma tutelada, convé utilitzar. Però una cosa és fer-ho quan toca i de manera tutelada, i una altra és fer-ne un ús de qualsevol manera. Per això, el Thau pren mesures perquè l'ús del mòbil sigui adequat i amb la finalitat d'aprendre.
L'argument és que els alumnes es distreuen i baixa el seu rendiment. Des del Thau inclús ens diuen que els està funcionant i els alumnes ho agraeixen per com que saben que ningú té mòbil, no es perden cap conversa al whatsapp?
Sense dubte, aquest és un element important. Tot i això, vull incidir en alguns temes. Pensem que els dispositius digitals s'han de començar a fer servir des de ben petits, però insisteixo, amb la tutela dels pares i el professorat. És una eina magnífica per aprendre, i també per comunicar-se i divertir-se. Però també són una navalla suïssa, és a dir, un conjunt d'eines que ens permeten fer fotos, escriure, fer càlculs... Per tant, el mòbil i els altres dispositius digitals serveixen per a aquestes quatre coses, però entre els diferents dispositius, el mòbil no és el millor. Té la pantalla petita, les tecles costa d'accedir... El millor és la tauleta quan els nens són petits, i el portàtil més endavant. El mòbil té l'avantatge que és fàcil de portar, però és més incòmode.
De fet, hi ha escoles que s'estan qüestionant si fan un ús excessiu de les pantalles i la tecnologia a classe, i moltes escoles estan tornant als llibres de paper...
Quan es fan les coses malament, els resultats que s'obtenen són dolents. El fet que hi hagi dispositius digitals a les aules i els alumnes es distreguin, el que demostra és que s'estan gestionant malament. Quan els alumnes tenen davant un dispositiu digital, el professor no es pot estar mai assegut a la seva taula, ha d'estar donant voltes observant què fan els alumnes. Si es fa això, els alumnes no es distreuen perquè veuen el professor vigilant. Si el professor es queda a la seva taula, òbviament, en lloc de treballar es distrauran.
Parlem de l'altre debat paral·lel, a quina edat és la ideal per al primer mòbil. Què n'opina vostè?
L'edat és quan hi hagi necessitat. Si estem d'acord que el mòbil no és el dispositiu digital idoni per estudiar, aprendre o jugar, per què cal el mòbil? Només per parlar, però per la resta no és millor. Un nen o nena de 12 o 13 anys té necessitat de dur a la butxaca un mòbil sabent que a l'escola ja tindrà els dispositius digitals que calguin, i a casa també? Realment li cal? Aquesta és una reflexió. Una altra: una de les gràcies dels mòbils són les xarxes socials. A Europa l'edat recomanada per tenir xarxes són els 16 anys, i deixen un marge d'entre els 13 i els 16 perquè cada país decideixi, i Espanya estem entre els 13 o 14. Per què es fixen unes edats? Perquè, igual que per conduir un cotxe, es requereix una maduresa i competència digital pel que fa a mesures de seguretat. Des del meu punt de vista, els 14 anys seria l'edat ideal, però també depèn del context de l'alumne. Fer-ho abans, amb 12, quan es produeix un canvi tan important com el pas a secundària, amb menys tutela dels professors, és afegir més problemes.
Hi ha pares que també diuen que el problema no és mòbil en si, ja que molts volen poder trucar als seus fills en una edat, els 12, que comencen a anar i tornar sols de l'institut, sinó que el problema és l'smartphone, és a dir, que tinguin accés a internet i les xarxes socials.
Efectivament. L'element necessitat. Quan necessita algú tenir el mòbil a la butxaca? Si una família per les seves necessitats creu que el seu fill amb 10 anys en necessita un, donem-li, però prenguem mesures perquè l'ús estigui centrat en la comunicació. I, sobretot, ajudem al nen o la nena a desenvolupar una competència digital, igual que li ensenyem a no ficar els dits als endolls. El món d'internet està ple de perills, com el món físic, i aquests perills l'alumne els ha de conèixer.
De fet, tot i que els grups de whatsapp i Telegram que s'han creat recentment per retardar el primer mòbil fins als 16 estan plens de pares i mares preocupats, també n'hi ha que ho critiquen i diuen que el camí no és la prohibició sinó l'educació, però com que això és molta feina, molts pares prefereixen el camí fàcil de la prohibició...
Prohibir, normalment, és menys eficaç. L'escola obligatòria no és només de nens i nenes, també de famílies. L'escola també té un paper important en l'educació dels pares. Com més ben preparats estan els pares per educar als fills, menys problemes tindran a l'escola amb els alumnes, perquè els pares seran uns aliats. Per tant, si els pares amb el tema digital necessiten suport, cal organitzar cursets per a ells també.
Pere Marquès
Des del meu punt de vista, els 14 anys seria l'edat ideal, però també depèn del context de l'alumne. Fer-ho abans, amb 12, quan es produeix un canvi tant important com el pas a secundària, amb menys tutela dels professors, és afegir més problemes.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.