Inicia sessió 
Registra't
Gisela Soroka, Aicha Marad i Olga Montecinos, tres dones migrants a Sant Cugat / Foto: Matías Gómez i cedides
De l'Argentina a Sant Cugat, amb escala a les Canàries
Gisela Soroka, 'influencer' argentina establerta a Sant Cugat, ha compartit amb Cugat Mèdia la seva vivència migratòria, una història inversemblant marcada per l'anhel d'explorar el món des de ben petita. Amb 21 anys i després de conèixer qui és el seu marit, van prendre la decisió d'emigrar a l'Estat espanyol, concretament a les Illes Canàries. No obstant això, la seva arribada va estar envoltada de reptes, en descobrir que esperaven un nadó i que s'havien d'enfrontar a aquesta situació sense feina ni papers en un país desconegut. Un cop va néixer, Espanya li va donar la nacionalitat a la filla i, així, en ser tutors de la nena, tant la Gisela com el seu marit van aconseguir el seu "primer permís de treball i de residència al país".LLEGEIX EL REPORTATGE AMB LES DADES DELS MIGRANTS DELS ÚLTIMS 20 ANYS
El 2008 van arribar a Sant Cugat per motius laborals i, com bé explica, es "va enamorar a primera vista" de la ciutat. Des de llavors van establir les seves arrels al municipi, on fins ara continuen vivint. Però aquesta estada ja té data de caducitat: la pujada dels preus de l'habitatge ha motivat aquesta família a "migrar" a Rubí. Tot i això, la seva intenció a llarg termini és poder tornar a viure a Sant Cugat i no marxar de Catalunya, ja que els seus fills "són d'aquí".
Les inquietuds i l'esperit aventurer de Soroka van marcar el seu procés migratori. Reconeix que la seva situació inicial era molt diferent perquè no va decidir sortir del país llatinoamericà per raons econòmiques. Tanmateix, és conscient que migrar, independentment de la procedència, és molt complex per a qualsevol persona. "Quan migres comences amb menys deu, no tens una xarxa, no tens a la família i sovint et trobes amb situacions de racisme o classisme", afirma Soroka, qui, per contra, remarca com a aspectes positius de migrar el fet de poder escollir -malgrat no ser sempre possible- on voler viure.
Com una dona de Tetuan es va enamorar d'un home marroquí a Sant Cugat
Aicha Marad és una dona d'origen marroquí que va venir des de Tetuan fins a Espanya cercant noves oportunitats laborals. Un cop ja establerta aquí, es va enamorar de qui seria el seu marit. Tot va començar el 1999 quan la seva germana li va oferir la possibilitat de venir a Sant Cugat a través d'un permís de treball que li va atorgar el consolat. Marad va passar els primers mesos al municipi vivint amb la seva germana i treballant en un restaurant de la ciutat.Al cap de poc temps d'estar aquí va conèixer a qui ara és el seu marit. El més interessant és que la seva parella també és originària del Marroc, però mentre que Marad és del nord del país, ell és del sud, aspecte que genera "molta diferència de tot, de la cultura, de caràcter, tot i ser tots dos marroquins". Després de casar-se es van comprar un pis i van formar una família que ha crescut a Sant Cugat. Aicha Marad explica que des del primer dia Sant Cugat ha estat una ciutat "molt acollidora", ja que s'hi viu "molt bé i és tranquil·la".
Deixar el teu país per patir violència de gènere i no poder veure créixer els fills
Olga Montecinos és una dona d'origen bolivià arrelada a Sant Cugat, on és una de les responsables dels Balls Bolivians, dansa que s'ha convertit en un atractiu de la Festa Major del municipi. També forma part de la Xarxa Monestir-Sant Francesc. El motiu que la va fer venir a Europa és complex: Montecinos patia violència de gènere en el seu país. No podia aguantar més i va decidir -ja que tenia germans vivint a Sant Cugat- deixar-ho tot i fugir d'aquesta xacra.Montecinos va arribar a Sant Cugat i no va tenir massa dificultats per aconseguir feina. No obstant això, havia deixat els seus tres fills a Bolívia. En aquest punt, va tenir moltes dificultats burocràtiques per poder portar-los cap a Sant Cugat perquè li exigien uns ingressos mínims que "era impossible que tingués".
Passats els anys, però, va poder reunir-se amb tots els seus fills a Sant Cugat (actualment tenen tots tres la nacionalitat espanyola) i ara viuen "junts" i "contents". Tot i això, afirma que un gran problema de migrar sola és que "sí, es guanyen més diners aquí, però perdem l'afecte dels nostres fills, i això no es recupera". I és que Montecinos no va poder veure créixer la seva filla petita, ja que no es van poder tornar a ajuntar fins que van passar 16 anys.
"Si algú vol migrar, feu-ho, però tots junts, no deixeu cap fill o parella enrere abans de migrar". Aquesta és la reflexió que deixa Montecinos per a aquelles persones que sovint es veuen forçades a migrar o ho veuen com l'única solució.
Gisela Soroka
Per venir no va haver-hi tantes problemàtiques, sino a l'arribar i trobar-nos embarassats, sense treball, sense papers, perquè cap dels dos tenia nacionalitat espanyola
Aicha Marad
Nosaltres tenim Espanya com si fos el nostre país, abans ja coneixiem una mica de la cultura. En arribar aqui vaig treballar en un restaurant.
Olga Montecinos
Es guanya diners, però es perd l'afecte dels teus fills i això, no es recupera
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.