El Vallès recorda avui els 50 anys de la riuada del 62


Temes relacionats

Ferran Sales: 'Fraga va utilitzar la riuada per netejar la imatge del règim franquista' (25/set/12)


  • Comparteix:

Efectes de la riuada a la rambla de Terrassa. / Font: Carlos Pérez de Rozas

Efectes de la riuada a la rambla de Terrassa. / Font: Carlos Pérez de Rozas

La nit del 25 de setembre de 1962, avui fa 50 anys, unes importants precipitacions van provocar el desbordament del riu Llobregat i el Besós així com dels seus afluents provocant la catàstrofe natural més important de la història recent del país. Coneguda com la riuada del Vallès, es calcula que la crescuda de rius i rieres va provocar la mort d'unes 700 persones a la comarca. Si bé a Sant Cugat la incidència va ser mínima, aquests fets han marcat tota una generació de santcugatencs i vallesans.

El mal estat de les rieres i la presència de construccions prop de la llera van fer que la crescuda del cabal es desbordés i s'emportés per davant tot allò que es va trobar al seu pas. Les xifres parlen d'uns 700 morts i importants destrosses materials sobretot a Terrassa, Sabadell, Rubí i Montcada.

Tot i que a Sant Cugat els efectes van ser molt menors que en aquests municipis, els aiguats han quedat gravats en la memòria dels santcugatencs que ho van viure. Els records es divideixen entre les males notícies que arribaven d'altres localitats de la comarca i la reacció de la població amb els damnificats. Un santcugatenc que ho va viure, Pasqual d'Ossó, recorda com l'endemà de tota una nit de pluja començaven a arribar notícies de les desgràcies. De la seva banda, un altre santcugatenc, Jordi Franquesa, destaca la solidaritat que van despertar aquells fets.

Tall incrustat: Pasqual d'Ossó / Jordi Franquesa

Recordo que la pluja va fer malbé part de la casa, però ja es deia que a Rubí era un desastre / Recordo que tothom va ser molt solidari. Llàstima que això només passa quan hi ha una catàstrofe.


L'electricitat va ser un dels primers serveis essencials que es va intentar recuperar per posar en marxa l'operatiu de recerca. Des d'arreu del país es van mobilitzar recursos però les ciutats de l'entorn que, com a Sant Cugat, la tempesta no havia comportat importants danys van ser les primeres a respondre. El santcugatenc Pasqual Gomar dirigia aleshores un equip tècnic de la companyia elèctrica Fecsa que van ser dels primers a arribar a la ciutat veïna de Rubí. Gomar recorda que restablir el sistema elèctric va suposar una setmana de feina en unes condicions dantesques.

Tall incrustat: Pasqual Gomar

Quan vam arribar a Rubí vam trobar un escenari increïble. Vam tardar una setmana en tenir corrent. Mentre treballàvem ens trobàvem cadàvers.


En total, es calcula que 700 persones van perdre la vida durant l'aiguat a banda dels incomptables danys materials que van arrasar vivendes i fàbriques senceres per allà on va passar l'aigua. En aquell temps, Sant Cugat comptava amb prop de 7.000 habitants i la superfície urbanitzada quedava allunyada de les rieres i torrents, fet que va provocar que la tragèdia no arribés a les dimensions d'altres ciutats de la comarca, segons l'historiador Domènec Miquel.

Tall incrustat: Domènec Miquel

Sant Cugat tenia 7.000 habitants. La rambla del Celler no estava edificada. Per tant, no hi havia problema si la riera es desbordava.


La riuada també va tenir conseqüències més enllà de la desgràcia humana i material. El periodista i escriptor Ferran Sales ho ha recollit en el llibre 'La riuada de Franco. Pugnes polítiques, propaganda i corrupció en el context de les inundacions del Vallès (1962)'. Segons el llibre, la dictadura franquista va veure en la riuada una oportunitat per demostrar una cara més amable i efectiva. Per fer-ho, escriu Sales, no va dubtar a arraconar la solidaritat espontània sorgida d'arreu del país i les desenes de voluntaris que es van mobilitzar per posar al capdavant quadres del règim a coordinar les tasques.

Sales assegura en el seu text que el règim va veure una oportunitat de presentar una nova imatge als ulls d'Europa.

Tall incrustat: Ferran Sales

Era una època d'afusellaments i el règim estava molt mal vist a Europa. Fraga Iribarne va utilitzar aquest fets com una vàlvula d'oxigen per al règim.


Durant les investigacions per a aquest llibre, l'escriptor ha anat descobrint més conseqüències derivades del desastre natural. Una d'elles té a veure amb la ciutat ja que una família santcugatenca va perdre uns familiars fruit de la rierada deixant un nen orfe que mai més van tornar a veure. Sales assegura que hi ha documents que assenyalen un sistema d'adopcions il·legals que van fer que aquest noi acabés acollit en una família alemanya.

Tall incrustat: Ferran Sales

Una família de Sant Cugat sabia que el fill d'uns familiars es va salvar. Hi ha documents que mostren que el nen va acabar amb una família alemanya.


També sobresurt l'important paper que va tenir la ràdio els dies posteriors a la riuada i, en concret, Ràdio Barcelona, liderada pel periodista Joaquín Soler Serrano. Durant dos dies, el locutor va estar demanant ajut i coordinant la resposta des de les ones.





  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.