Entrevista

Antonio Fornés: 'El gran repte de la democràcia actual és que els ciutadans pensin'

El filòsof santcugatenc convida a la reflexió conjunta per trobar una alternativa al sistema polític actual


  • Comparteix:

El filòsof argumenta que la democràcia representativa s'ha de repensar perquè la societat ha canviat substancialment / Font: Cedida

El filòsof argumenta que la democràcia representativa s'ha de repensar perquè la societat ha canviat substancialment / Font: Cedida

'Hem renunciat a la veritat o, el que és encara pitjor, hem renunciat a la seva cerca'. D'aquesta manera comença el seu escrit Antonio Fornés, llicenciat en Filosofia i Humanitats, doctor en Filosofia i diplomat en Ciències Religioses. El filòsof santcugatenc ha escrit conjuntament amb Jesús A. Vila el llibre '¿Són demòcrates les abelles?', un recull de la correspondència que han mantingut durant el confinament, en la qual ambdós autors discuteixen sobre política i el futur de la democràcia després de la crisi del coronavirus. El títol és una clara al·lusió al fet de prendre decisions a partir de la supervivència de l'espècie, el criteri que s'ha seguit, segons els autors, per gestionar la pandèmia de la COVID-19.

Sovint diem que el sistema actual és el més just que ha existit fins ara. Estar políticament millor que en el passat justifica un sistema encara amb mancances?
No. Hem de ser molt més exigents. La societat ha canviat substancialment des que es va instaurar la democràcia per primer cop i s'ha d'adaptar el sistema a la situació actual. Hem de reclamar la meritocràcia dels nostres líders i que la política no es redueixi a la lluita pel poder entre partits.

Votar ens fa lliures i democràtics?
Posar una papereta en una urna cada quatre anys no ens converteix en democràtics. Els polítics no tenen l'obligació de complir les seves promeses electorals; diuen allò que el votant vol sentir per accedir al poder i mantenir-s'hi. Seria realment democràtic si tinguéssim l'opció de fer fora del govern els representants en qualsevol moment. Igualment, l'economia i la política s'han fusionat i sembla que tot es regeix per decisions econòmiques.

El capitalisme és qui realment mana?
Sí. Vivim en un context de globalització, sobretot pel que fa a l'economia. De fet, la pandèmia és un exemple perfecte de la interconnexió dels països i del poder de l'economia per determinar el nostre futur.

Costa creure que la investigació per la vacuna sigui una iniciativa pel bé comú.
Es tracta, de nou, de la lluita pel poder i, evidentment, pel rèdit econòmic que se'n deriva. De fet, tota la gestió de la pandèmia s'ha fet a partir de criteris econòmics i s'ha decidit qui havia de viure i qui no en funció de la supervivència humana. Els polítics, encara que ho neguin, van donar instruccions que es portés a la gent gran als hospitals i van decidir qui havia de viure i qui havia de morir en funció de la pervivència de l'espècie. D'aquí sorgeix el títol del llibre, tot parteix de la idea de vetllar per la humanitat i no per l'individu.

Si l'ésser humà és egoista per naturalesa, per què ens hauríem d'involucrar en la política?
Abandonar el fet públic, és abandonar l'humà. Aristòtil deia: 'per deixar de ser animals, hem d'involucrar-nos en la política i convertir-nos en ciutadans'. L'home no pot ser apolític, perquè vivim en societat i participar de les decisions que afecten aquest forma part de les nostres obligacions com a ciutadans. La participació comença amb no fer res, és a dir, dedicar-nos a pensar i reflexionar.

Afirmes que un sistema polític ha de buscar una 'fonamentació externa i transcendental'. Déu forma part, doncs, de la política?
Absolutament. Vivim en una societat en què tot és relatiu i han desaparegut les veritats absolutes, que són el fonament de principis com la justícia o l'ètica. Si tot és relatiu, per què hem d'obeir? Per què hem de respectar les lleis que ens permeten conviure pacíficament? En un món sense divinitat, no podem aspirar a respectar els principis que ens permeten viure en societat. Sense ètica, no hi ha transcendència i tot es redueix al poder sense idees que el fonamentin.

Per tant, necessitem a Déu per comprendre la nostra existència?
Sense Déu, la vida no té sentit. Si la nostra existència només és una casualitat, ens convertim en un simple murmuri en el temps i res té sentit. No només perd sentit la nostra existència, sinó que es posen en qüestió tots els valors que considerem absoluts. Sense transcendència, per què hem de ser bondadosos i complir les lleis? La falta d'ètica ens converteix en animals.

Tenim por a reflexionar sobre el sentit de la vida?
Ens espanta qüestionar-nos. Dostoievski deia: 'tot home desitja ser esclau, perquè desitja que algú li digui què ha de fer'. Preferim no responsabilitzar-nos de les conseqüències de les nostres decisions i deixar en mans de l'atzar la nostra existència.

Es dóna suficient importància a què la ciutadania aprengui a pensar?
No, fins i tot sembla que pensar massa està perseguit. Amb el món audiovisual es produeix un canvi de paradigma; els joves han perdut l'hàbit de llegir i escriure i, precisament, és això el que ens permet desenvolupar idees i intercanviar-les. La fugacitat i rapidesa en la qual vivim ens impedeix dedicar el temps que requereix pensar amb profunditat.

Pensar i dialogar és precisament el mètode que proposeu al llibre per canviar el sistema actual. Estem preparats per a aquesta tasca?
El repte de la democràcia al segle XXI és que la ciutadania pensi i, entre tots, busquem una nova proposta. Però per poder fer això hem de ser humils i no negar-li a l'altre tota opció de veritat, acceptar que també té raó i entendre el seu punt de vista. El diàleg es basa, paradoxalment, en el silenci, escoltar a l'altre i pensar sobre allò que ha dit.

La política no és el millor exemple de respecte i comprensió de les opinions contràries.
Ens neguem a escoltar a l'altre. Convertim en amic a aquell qui pensa com nosaltres i en enemic a aquell qui està en contra. Hem d'aprendre a escoltar i, per què no, a canviar de parer. Ara està molt mal vist canviar d'opinió però reflexionar sobre les nostres creences i qüestionar-les és el que ens fa realment humans.

Sabem que les abelles no són demòcrates, ho som nosaltres?
Només formalment. Les abelles no són demòcrates però són admirables. La nostra política és formalment democràtica, però, en el fons, no ho és i per això el nostre sistema d'organització ni tan sols és admirable com el de les abelles.

Antonio Fornés

La gestió de la pandèmia, des del meu punt de vista personal, ha estat entrar en la barbàrie absoluta. Justament per això que dèiem, és a dir, hem deixat que la gent gran mori. Els polítics, encara que ho neguin, han donat instruccions que es portés a la gent gran als hospitals i s'ha decidit qui havia de viure i qui havia de morir, basant-se en la supervivència de l'espècie.

Antonio Fornés

El gran repte de la democràcia en el segle XXI és que els ciutadans parin, llegeixin, pensin i, entre tots, busquem una nova proposta intel·lectual que ens tregui del mal pas en el qual ens trobem actualment.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.