Entrevista

Dolors Torres (mestra): "El dia a dia a l'escola ha patit un gir de 180 graus"

Cugat Mèdia parla amb dues mestres un any després de l'anunci del tancament de les escoles per la pandèmia


  • Comparteix:

Dolors Torres, a l'esquerra, i Stel·la Bonamusa, mestres de l'escola Turó de Can Mates / Foto: Cedida

Dolors Torres, a l'esquerra, i Stel·la Bonamusa, mestres de l'escola Turó de Can Mates / Foto: Cedida

El 12 de març de 2020 les escoles van conèixer que tancarien portes a l'endemà a causa de la pandèmia. Era un tancament que, inicialment, havia d'allargar-se durant 15 dies però que, finalment, va ser de sis mesos. Les criatures, les famílies i, també, els i les mestres del país van trobar-se amb un nou paradigma davant seu. De fet, la pandèmia un any després continua marcant les nostres vides i el treball a les escoles, que van obrir al setembre amb molta incertesa i que han fet un gir de 180 graus com expliquen en aquesta entrevista dues mestres de l'escola Turó de Can Mates, Dolors Torres i Stel·la Bonamusa.

ESCOLTA-HO

Com ha canviat la vostra vida professional amb la pandèmia?

Dolors Torres: El canvi del dia a dia ha estat un gir de 180 graus, igual que a les nostres vides. Ser una escola, com la nostra, oberta a tothom, on la interacció entre l'alumnat era diària i molt fluïda...ha vist com hem passat a no poder fer res, a viure en una bombolla. Una bombolla on principi teníem la por de dir "no ens podrem comunicar amb ningú, aquestes criatures perdran aquesta oportunitat..." què ens ha anat passant? doncs que ens hem anat reinventant i aprofitant les noves tecnologies i els espais extres que tenim per poder continuar mirant-nos una mica als ulls els diferents grups i criatures per poder estar junts perquè quedar-te sol, a nivell individual, és molt trist.

Stel·la Bonamusa: De fet hem vist que hi havia canvis a diferents nivells, per exemple, en el nivell institució tot plegat és molt més protocolari i nosaltres com a mestres escoltem els alumnes, no ens regim per aquestes normes tan rígides, tan protocolàries, que a l'entrar hem de rentar mans...i clar tot això ara ens ha tret temps. Ens ha tret temps a l'hora de pensar per com fer-ho i, evidentment, a l'hora de fer-ho. A mesura que han anat passant els mesos ho hem anat interioritzant més, ho hem assumit i els que han tingut una capacitat brutal són els nens i les nenes que s'adapten absolutament a tot. Ens han donat una gran lliçó.

Què trobeu a faltar del que era l'escola abans que ara, sobretot, no podeu tenir?

S.B.: L'aïllament. Nosaltres, per exemple, cada grup bombolla està incomunicat, evidentment, no es poden relacionar amb els seus amics i amigues, i el mateix tutor o tutora no pot rebre altres mestres dins l'aula. Només, en aquest cas hem triat, una especialitat que pot entrar a l'aula. Hem hagut de reinventar altres especialitats i hem hagut de renunciar al que és tenir aquesta diversitat de persones amb diferents mirades. A més, els especialistes també han hagut de reinventar-se, demanar un esforç i fer de tutors i de tutores i entomar un grup, i ho estan fent de forma fantàstica.

D.T.: És d'agrair la implicació, això no ens cansarem de repetir-ho, dels professionals, dels nostres docents. L'esforç que li han posat a tota aquesta època tan grisa. Des de l'escola el que intentem és posar-li una mica de color.

S.B.: D'altra banda, la nostra escola que treballem per projectes ja implica moltes hores de feina, doncs ara estem demanant un sobreesforç i tots i totes estem doblant les nostres jornades laborals i estem traient temps de tot arreu.

De fet aquesta feina extra ara és més important que mai per a les famílies també que no poden entrar a l'aula i, per tant, necessiten un retorn més important del que es treballa...

S.B.: El reinventar-nos i tornar a pensar de quina manera nosaltres incloem tota la comunitat educativa i que, malgrat les famílies no pugueu entrar a dins l'escola, pugueu veure que és el que s'hi fa, i l'escola ha sortit fora.

D.T.: Fins ara les famílies entraven a les aules com a experts per parlar de diferents temes. Venien a fer alguna exposició, algun experiment...ens ajudaven moltíssim. Ara ens hem esforçat a buscar que aquesta implicació, sinó és tan freqüent, que no es perdi tampoc. Aquest espai que tenim fora i que l'Ajuntament ens ha pogut cedir en unes hores determinades perquè el puguem utilitzar, doncs ens ha permès poder fer venir les famílies i -amb distància, mascareta...- continuem tenint aquesta relació i aquesta possibilitat de gaudir de l'expertesa d'una mare o pare.

Us trobeu prou acompanyades o creieu que no us tenen suficientment en compte?

S.B.: hi ha una cosa molt curiosa i que hem comentat, que és que el dia 12 de març (de 2020), que va ser el dia que van decidir tancar, estàvem dinant a la sala de mestres i ens vam assabentar que tancaven les escoles mentre sortia per les notícies i tots vam pensar que no podia ser això...i és que com a mestres no ens van avisar i, de fet, cada canvi que hi ha hagut i que la premsa coneixia, nosaltres com a docents i com a equip directiu no els coneixíem i ens hem quedat amb la boca oberta.

D.T.: En aquest sentit, aquest acompanyament a aquestes alçades podria ser millor, la veritat. Està per millorar.

Com creieu que serà l'escola del futur?

S.B.: Crec que en el futur immediat hem de ser positius, hem après moltes coses que ens han fet créixer professionalment, malgrat l'estrès i les hores complicades, però ens hem de quedar amb aquesta reflexió. D'altra banda, quan mirem una mica més enllà crec que hi ha una part que costa...perquè el que hem après de la pandèmia és que el demà pot ser ben diferent de les hipòtesis que pugui tenir avui sobre el que pugui passar demà.

D.T.: El que sabem és que en un futur no ens agafarà tant d'imprevist. Com a equip sí que hem volgut tenir aquesta aproximació emocional que potser no hem tingut, com a mínim en qualitat. I més enllà d'això és que no m'atreveixo ni a pensar en un futur.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.