Entrevista

Sergi Subirà (especialista de cinema): "Entreno actors que em donen 50 voltes, però en el moment de l'escena d'acció soc jo qui controla"

L'especialista i coordinador d'efectes especials físics santcugatenc repassa en una entrevista a Cugat Mèdia trucs i anècdotes de rodatges


  • Comparteix:

L'especialista santcugatenc Sergi Subirà / Foto: Cugat Mèdia

L'especialista santcugatenc Sergi Subirà / Foto: Cugat Mèdia

Al cinema i a la televisió no hi ha res impossible. I fins i tot a les escenes d'acció amb lluites, accidents o explosions, les anomenades escenes "de risc", aquest es minimitza amb preparació, entrenament i tècnica. A això es dedica el santcugatenc Sergi Subirà, especialista i coordinador d'efectes especials físics en produccions audiovisuals a l'empresa vallesana In extremis, guanyadora fins al moment de tres premis Goya i quatre Gaudí. En una entrevista a Cugat Mèdia, Subirà explica en què consisteix la seva feina, alguns dels trucs perquè no hi hagi cap risc en els rodatges, reflexiona sobre la tasca d'entrenar actors i actrius amb una trajectòria reconeguda i avança alguns dels últims projectes en els quals està treballant i que es podran veure pròximament a les pantalles.

ESCOLTA-HO

Primer et preguntaré sobre aquesta feina, la d'especialista. És una feina de risc? Què es necessita per fer-la?
Es necessita molta preparació, però el risc és relatiu. Ho entrenem perquè es minimitzi. El joc està a fer creure que hi ha molt de risc, però amb molta preparació es relativitza i es minimitza.

Com arribes a dedicar-te a això?
Com li passa a molta gent que s'hi dedica, per haver vist alguna pel·lícula o sèrie que li ha marcat i li agradaria participar-hi. És un dels impulsos, un dels motius de molta gent que vol ser especialista.

Pel que deies de minimitzar el risc. Quin percentatge de tècnica i quin de preparació física hi ha? Què és el més important?
Van lligades les dues parts. La condició física, el teu cos, és el que t'ha de respondre quan has de caure o fas alguna acció que suposa un impacte. Però també és molt important la tècnica. De vegades no tenim tècnica i hem de tirar de la part física, però com més tècnica menys física et cal, perquè economitzes energies. I minimitzes els cops. Sabent caure et fas molt poc o gens mal. Si ho fas bé, podries fer-ho mil vegades i no fer-te mal, però si ho fas malament, encara que estiguis fort, et pots fer mal.

De fet, a In extremis també heu creat la vostra pròpia escola d'especialistes. Quin perfil has de tenir? Ho pot fer tothom?
Actualment no estem fent cap tipus de prova d'accés, qualsevol persona que estigui interessada en aquest món del cinema i de l'acció s'hi pot apuntar. I a partir de l'entrenament veus si té més o menys capacitats o encaixa més o menys. Però no hi ha uns mínims que s'exigeixin d'inici, està obert a tothom.

Creus que és una feina masculinitzada?
De mica en mica va creixent l'interès per part de les dones per a aquesta professió. I també és veritat que se'n sol·liciten més, perquè el perfil d'heroïna, la superheroïna femenina, està més reconegut. Abans era més estrany, estava mal vist. Però tot això està canviant i és molt maco trobar una igualtat també en aquest aspecte i que les noies, ja sigui les actrius que fan escenes d'acció o simplement les especialistes tinguin més oportunitats.

T'ha tocat alguna vegada interpretar o fer alguna escena d'un personatge femení?
Sí que n'he fet, però no m'han hagut de caracteritzar pràcticament, perquè anava dins d'un cotxe i gairebé no se'm veia. És una situació divertida, alhora que trista, perquè que hagin de posar un home per fer de dona no és el millor. Però sí que ho recordo com una situació graciosa.

Heu guanyat diversos Goya, Gaudí. Algunes pel·lícules premiades amb la vostra participació són 'Los últimos días', 'REC 4', 'Anacleto', 'Superlópez'... Guardes algun record especial del rodatge d'alguna escena, encara que no sigui d'aquestes pel·lícules? Alguna anècdota divertida d'algun rodatge?
Clar, aquestes pel·lícules que m'has citat ja em comencen a quedar lluny, perquè passen els anys i anem fent nous projectes que els tinc més recents. Anècdotes... quan has dit 'Anacleto', amb l'Imanol Arias tenim molt bona relació i és un actor molt peculiar i en els assajos li agradava parlar molt. Eren més monòlegs seus i, en estones lliures d'aquests monòlegs fèiem una mica d'assaig de l'escena que havíem de preparar. És una enciclopèdia aquest senyor. Comença a explicar-te anècdotes seves i no acaba. Al final li havíem de dir "Imanol, muy bien, pero vamos a trabajar".

Què és més complicat, entrenar actors i actrius o fer d'especialista, doblar directament l'escena d'acció?
És molt diferent. Fer l'acció podríem dir que és la part infantil, la que et diverteix més, jugant. I alhora has d'estar concentrat, perquè de vegades són complexes i has d'estar al 100% perquè un error pot ser fatal. Fer de coordinador o coreògraf és com la part responsable, et sents més pare. Preparar els teus alumnes, que moltes vegades són actors o actrius que tenen una trajectòria que em dona 50 voltes, però en el moment que estem preparant l'escena d'acció soc jo el que controla la situació i ells confien plenament en totes les indicacions que dono. És molt gratificant i et sents realitzat quan veus que aquesta gent et segueix les ordres, et fan cas. Però clar, cadascú es posa en el lloc que toca i, quan fas de professor, les indicacions han de ser clares i segures perquè la responsabilitat del coordinador és molt gran. El coordinador no només s'ha d'encarregar que quedi bé l'acció, sinó també que sigui segura i que no hi pugui haver cap accident pel rodatge o per la persona en si, per fer-se mal.

Parlàvem al principi de minimitzar riscos. Recordes algun moment o escena especialment complicada o fins i tot perillosa, tant en el vessant de coordinador o coreògraf com en la d'especialista?
Clar, és que quan una acció es preveu massa complicada no arribem al punt de no saber si sortirà bé o no. No ens la juguem. Sempre garantim que surti bé a partir de trobar la fórmula més senzilla i segura de crear l'efecte, però que després no resulti ser tan forta. Quan una acció pot arribar a comportar un risc utilitzem trucs: cordatges, la posició de la càmera, estovar les superfícies... Per exemple una caiguda per les escales, no és el mateix caure per unes escales normals o fer-ho per unes amb les cantonades arrodonides i toves. I l'efecte visual, al cinema, fa la mateixa sensació.

L'evolució tecnològica com ha afectat la vostra feina? Cada vegada es fan més coses per ordinador, en postproducció?
La part física d'efectes no només és necessària sinó que moltes vegades ajuda que la part que s'ha de fer amb ordinador sigui millor. Crear de zero de forma digital és molt més complex i més car que si es té una base física de l'efecte. No ens ha tret feina, al contrari. En fer-se més produccions amb efectes visuals, també se'ns requereix per a aquesta matèria primera que després s'aprofita per fer l'efecte visual definitiu.

També quan parlem d'explosions, foc... És millor fer-ho físicament que no digitalment?
De fet, ajuda molt. També per la reacció de l'especialista o de l'actor, veure-ho físicament en el moment de rodar ajuda a creure'ns què està passant. Després moltes vegades, per temes de seguretat, si l'explosió passa molt a prop, se'n crea una més petita i després es magnifica de forma digital. Però sí que és molt important tenir una part física que faci de referència. Als d'efectes digitals també els ajuda pels colors, la llum i les ombres. Això ajuda a construir-ho perquè ens creguem què passa. Alguna vegada el problema dels digitals és que no s'integren bé perquè no responen a la realitat del nostre ull, del que està habituat a entendre.

Com és la relació entre la part d'efectes especials i la direcció? Mireu de buscar alternatives a les propostes de com ha de ser l'escena o també feu propostes?
Fem les dues coses. En un primer moment mirem d'adaptar-nos al màxim a les necessitats del director, perquè estem participant en una obra seva. La nostra funció, sigui com a coordinadors o com a especialistes, ha de ser encaminar-nos en la mateixa línia. No volem canviar-li la idea, volem sumar. Llavors hi ha la segona part, la d'ofertar o presentar variacions diferents per sumar a la primera idea que pot anar més enllà del que s'hagués imaginat. També hi ha diferents realitats que ens podem trobar, per exemple pressupostàries. Però no hi ha res impossible, simplement hem de buscar maneres més assumibles per poder-ho fer.

Pel que fa als projectes en què estàs participant actualment, com ha anat aquesta estrena de 'Night Breakers'? I ens pots avançar algun dels projectes o rodatges que estiguis fent ara i podrem veure pròximament?
'Night Breakers' el vam estrenar internament fa poc, per l'equip. És un curtmetratge que han dirigit Gabriel Campoy i Guillem Lafoz, són amics de fa anys i el que ens proposen ho fem sense pensar-ho. La proposta que han fet és molt interessant i molt espectacular, estem molt contents del resultat. Nosaltres hem fet una part d'efectes, també d'especialistes en acció. Jo faig un petit personatge, que apareix un moment, o sigui que també hi participo com a actor. Ha sigut seleccionada a competició per al festival de Sitges, ha agradat, i també s'està movent fora del país, a Los Angeles, amb productors d'allà per fer el llargmetratge. Crec que pot arribar molt lluny i per sort sembla que està tenint una bona rebuda.

I d'altres projectes, ara estem participant en una producció més coneguda per Movistar, estem rodant 'Modelo 77', una pel·lícula que es basa en la història real del motí de l'any 77 a la presó de la Model. No puc avançar molta informació, però són fets reals. És una pel·lícula que crec que pot impactar molt per reviure amb una ficció una cosa que s'ha viscut a Barcelona i voltants, una època dura que crec que a la pel·lícula es plasmarà de manera espectacular, perquè l'Alberto Rodríguez, el director, és un mestre.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.