David Bueno: 'Hauríem de referir-nos als natius digitals com a orfes digitals'

El doctor en Biologia de la UB considera que els adolescents no han rebut l'acompanyament adequat per la manca d'experiència dels adults


  • Comparteix:

David Bueno / Foto: Universitat de Barcelona

David Bueno / Foto: Universitat de Barcelona

Cada vegada es parla més de l'abús de les pantalles entre infants i adolescents. Segons dades d'un estudi realitzat per Projecte Home les peticions d'ajut per addiccions de comportament han superat a l'alcohol. Un altre fet preocupant, que facilita la Fundació Gasol, és que només tres de cada deu menors d'entre 8 i 16 anys fan una hora d'activitat física diària, el mínim establert per l'Organització Mundial de la Salut. Cugat Mèdia entrevista David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, a més de ser el director de la càtedra de neuroeducació. Ha escrit molts llibres sobre el desenvolupament biològic i cerebral dels adolescents i per aquest motiu és un dels convidats en la 7a jornada de la Xarxa Perifèrics que se celebrarà el 28 d'abril a Sant Cugat. Bueno farà una ponència per parlar sobre l'afectació de les drogues i les pantalles en l'adolescència.

ESCOLTA-HO

Tot i que en aquestes dades també hi podríem incloure molt adults, com creus que afecta aquesta addicció en el desenvolupament natural del cervell? Quines conseqüències té?
Totes les addicions afecten el desenvolupament del cervell. Les conseqüències que deixen l'alcohol o les drogues són molt més conegudes perquè existeixen des de fa molt més temps, però, en canvi, l'alteració neurològica que crea la dependència de les pantalles és molt desconeguda perquè la situació és molt nova.

El problema no és l'ús de les tecnologies digitals sinó com es gestiona el temps que els hi dediquem. L'allau de les novetats que ofereixen són molt estimulants, fet que activa una part del cervell que s'anomena estriat, l'encarregat de generar sensacions de recompensa i benestar. Les pantalles, en canvi, no activen de la mateixa manera l'estriat.

Recompensa molt més 30 minuts de contacte personal en cos i ment, que dues o tres hores d'ús de xarxes socials. Quan el cervell no en té prou, busca més hores de consum, quatre, cinc, sis hores, i aquí és quan s'activa l'alerta de possible addició.

Per saber com aquests hàbits afectaran els adolescents, els anomenats natius digitals, hem d'esperar que aquests es facin adults. De fet, no se'ls hauria d'anomenar així, perquè no deixen de ser orfes digitals, que els adults hem deixat de banda sense proporcionar-los un acompanyament adequat a causa del nostre desconeixement.

Amb relació al que deies, què n'opines del fet que molts joves socialitzin amb el mòbil a la mà?
És una situació intermèdia al que deia abans. L'ideal és la socialització física i mental. És millor que estiguin fent això que no a casa consumint pantalles, però tampoc pot ser. En aquest sentit, els adults tenim una certa responsabilitat. Quan els nostres fills o la nostra parella estan a casa, estem presents en cos i ment? Si també estem amb el mòbil, la sensació que transmetem és que el més importat és el que surt a les pantalles i no qui tenim al costat.

En les últimes setmanes, s'ha obert el debat sobre l'ús de la intel·ligència artificial, com el xat GPT, perquè s'ha descobert que molts alumnes l'han utilitzat per evitar fer els deures per si mateixos. Com poden afectar aquestes eines en un futur pròxim i quines mesures caldria prendre?
Aquí hi ha dos aspectes, per una banda, fins a quin punt regulem la IA, i per l'altra, si el món de l'educació ha d'incorporar la IA. En tots dos casos la resposta és sí, cal regular i, ja que aquesta tecnologia ha arribat per quedar-se les aules han d'aprendre a fer-ne ús, per tant, els docents ens hem d'actualitzar.

Tant escoles com universitats encara tendeixen a fer memoritzar sense comprendre la matèria. Consideres que el fet que els alumnes decideixin utilitzar aquestes eines és fruit del fracàs del model escolar? S'hauria de replantejar?
Cal canviar el sistema educatiu, però la memòria encara és important, necessitem uns punts de referència. S'està avançant en la bona direcció per reformar l'educació. Ja que les IA ens estalviem temps adquirint unes respostes, hem d'invertir aquest temps a millorar-les i anar més enllà.

Canviant de tema, però seguint la mateixa línia, hi ha diversos estudis que demostren que la música i les arts enforteixen el desenvolupament cognitiu dels nens. Com valores el fet que cada vegada s'inverteixin menys recursos per aquestes matèries a les escoles?
Les destreses que generen les arts i la música són una gimnàstica cerebral que incrementen la plasticitat, és a dir, la posterior capacitat d'adquirir nous aprenentatges, i la flexibilitat, que és la capacitat de veure i saber utilitzar opcions diferents.

No crec que les escoles destinin menys recursos, sinó que socialment hi ha una tendència social a creure que les altres matèries, com les matemàtiques, han de ser l'eix central de l'educació primària. Clar que són importants, però s'assoleixen més despresa si abans s'han adquirit habilitats en les arts.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.