Tots formem part d'una societat que ha de ser educadora


  • Comparteix:

maria.fabre

Maria Fabre

Llicenciada en Belles Arts i directora de Pou d'Art


Publicat: el 27/abril
Els experts |
PDF

Quin temps més estrany que ens ha tocat viure. Sembla que en sortim d'una de grossa per començar-ne una altra que pot ser encara pitjor, bé, ben segur per a la gent d'Ucraïna, que d'un dia per l'altre ho ha perdut tot. Jo no sé si us passa, però se'm posa la pell de gallina cada vegada que sento testimonis de gent que fuig de la guerra, o de gent que està allà i no pot marxar per diferents motius. És ben curiós com hem reaccionat la majoria en sentir-nos propers a ells i en veure i viure les conseqüències d'una guerra propera. Al món, malauradament sempre hi ha una guerra o una altra, i les anem veient de reüll a les notícies, però sembla que ja ens hem tornat insensibles a guerres que no són properes, a immigrants que arriben com poden fugint de la fam o de la guerra.

Però, com reaccionen els infants i els joves davant d'aquests fets? La meva filla de 15 anys va reaccionar amb impuls, de seguida volia acollir una família a casa, el meu fill petit de 12 diu que no cal posar imatges de sang i cadàvers, i que a sobre les repeteixin tantes vegades, i es mostra empàtic amb el dolor d'aquestes famílies.

Jo com a mestra de taller estic sentint i guiant molts comentaris dels meus alumnes, alguns ben petits senten a dir coses, però ningú els ha parlat obertament del que està passant i comenten sense saber ben bé el què. El meu discurs cap a ells és fàcil, hi ha gent que està patint molt i hem de ser respectuosos amb el dolor dels altres, i mai, mai hem de voler una guerra.

Venen a un taller d'art una hora i mitja la setmana, i mentre dibuixem, pintem, retallem, fem fang... sempre surten temes de conversa. Això em fa pensar en el paper important de tot educador, ja sigui de l'escola com de les activitats extraescolars o lúdiques de cap de setmana.

Tots formem part d'una societat que ha de ser educadora, els joves i infants ens veuen com a referents i això ens ha de fer molt de respecte i alhora ho hem de viure amb orgull, perquè tenim la sort de formar part del seu aprenentatge com a persones. El valor del respecte, l'empatia i el compromís són valors que han de traspuar en tot educador, els hem de poder encomanar a tots els alumnes, amb l'exemple.

El diumenge 3 d'abril passat, sota el títol 'Art contra les guerres', es va celebrar un acte a la plaça d'Octavià, on es va aconseguir un clima de reflexió, d'escolta, de col·laboració, que ha de perdurar, ha de donar fruits. Pou d'Art modestament va organitzar un mural col·lectiu a base de píxels de cartonets embolicats amb llana que junts formaven un colom de la pau. Un gest simbòlic que va aplegar gent diversa, nens/es, joves, adults, podien fer el seu píxel amb la idea d'embolicar, de protegir, de crear lligams, d'escalfar amb la llana, però, sobretot, amb una idea clara: un de sol no era res, era el conjunt de 432 píxels que formava el colom, la desitjada PAU!

MARIA FABRE GRAS és llicenciada en Belles Arts i directora de Pou d'Art



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.