La frustració crònica que patim quan veiem el món i creiem que no hauria de ser així, probablement és una adaptació genètica una mica 'cabrona' del nostre cervell, que ens obliga a cercar i canviar constantment. Diguem que això ens fa uns infeliços crònics i ens perjudica individualment, però a canvi millora les expectatives de supervivència de l'espècie. Si els cocodrils tinguessin aquest neguit, caminarien drets i farien vagues per aconseguir millorar les seves condicions laborals. I per què tinc a bé de compartir aquestes divagacions? Doncs perquè a mi desdramatitzar i treure transcendència a les coses em tranquil·litza i em fa estar de més bon humor. Com sinó suportar que cada dia uns humans escupin tones de bombes sobre altres humans, estripant cossos i destruint pobles i ciutats?
LLUÍS MONT és cardiòleg
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.