Opinió

La difamació de Pep Tugues


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 28/febrer
Opinió| Columnes
PDF |

Em sap molt de greu tot el que ha passat amb relació a Pep Tugues, director del Teatre-Auditori de Sant Cugat, ara en funcions en espera de ser substituït, arran de les acusacions d'assetjament laboral que han forçat la seva renúncia. És obvi que en tot col·lectiu, ja sigui una empresa, una entitat, un equip, etc., hi pot haver desavinences personals. Els escriptors som observadors de la naturalesa humana i sabem que allà on hi ha éssers humans hi ha conflictes, hi ha simpaties, antipaties, discordances, afinitats... Som així. Dit això, quan es llança públicament una acusació contra algú s'ha de fer amb proves, proves tangibles i fefaents que, com és lògic, hauran de ser estudiades jurídicament, i mentre no es demostri el contrari, la persona acusada continua essent innocent. No pas en un marc polític dictatorial, és clar, però sí en un marc democràtic. Dit amb paraules elementals: no és mai l'acusat qui ha de demostrar la seva innocència, és l'acusador qui ha de demostrar-ne la culpabilitat. Tanmateix, quan hi ha voluntat de ferir una persona, aquests principis humanístics bàsics són trepitjats sense escrúpols.

Això és el que ha passat amb Pep Tugues. Pitjor encara, perquè tot i haver-hi tres dictàmens jurídics favorables a la seva persona (emès, el primer, pels juristes municipals l'octubre de 2019, i els altres dos pels juristes de la Diputació el novembre de 2019 i el gener de 2020), el senyor Tugues s'ha vist tractat com a culpable i forçat a deixar el càrrec. Oficialment no s'ha dit així, per descomptat, seria massa estentori. Hi ha una manera molt més somorta de fer-ho, que és la de l'empenta fent-la passar per un copet a l'esquena. Tot i així, amb les declaracions posteriors que ha donat el nou govern local ja ha quedat clar que se'l volia apartar del càrrec, cosa que hauria estat del tot legítima, atès que el Teatre-Auditori és de titularitat municipal i tothom pot ser substituït, però fent-ho directament i dient a l'interessat: 'No ens agrades i volem substituir-te'. En canvi, s'ha escollit la pitjor manera de totes. S'ha comès una baixesa que el futur, quant a resultats, traduirà també en un greu error.

En Pep Tugues dirigia el Teatre-Auditori des del 2005 tenint sempre, com a mà dreta, en Gerald Fannon, que, a diferència del que passa en altres llocs, recomanava la programació dels espectacles no pas d'oïdes sinó després de veure'ls personalment. Estem parlant de 15 anys que han donat com a resultat una mitjana d'assistència d'un 85%, que és la més elevada dels teatres municipals de Catalunya, juntament amb el Kursaal, de Manresa. Però no sols això, estem parlant també de 15 anys que, tant pel nivell assolit com per la brillant gestió de Tugues, han convertit el Teatre-Auditori en un escenari modèlic i sanament envejat en l'àmbit de la professió teatral. S'entén que si un consistori considera que això no té cap valor i que cal canviar-ho hi té tot el dret, però fent-ho des del respecte i la consideració, és a dir, mitjançant un reconeixement públic de l'esplèndida tasca de gestió i projecció del nostre municipi duta a terme per la persona en qüestió, no pas a empentes i en connivència amb una campanya de difamació i calúmnies.

Antigament, la difamació i la calúmnia tenien un recorregut molt més curt que ara. Podien ser sagnants, és cert, però els seus efectes acostumaven a tenir un abast reduït. Avui dia, no. Avui dia, a l'era d'Internet, qualsevol calúmnia, qualsevol injúria s'escampa de manera instantània i provoca uns danys personals que són pràcticament inesborrables. Dit amb altres paraules, per falsa que sigui una calúmnia, el nom de la persona calumniada queda associat per sempre a aquell fet i apareixerà en el futur en tota cerca que hom faci a Google de la seva trajectòria. Tant hi fa que els dictàmens jurídics avalin el calumniat, la calúmnia restarà allà per sempre més. Això, com podem comprendre, és tan greu que en Pep Tugues, com qualsevol altre en el seu lloc, tindria tot el dret d'interposar una querella als seus calumniadors i difamadors pels danys i prejudicis causats. Serà lliure de fer-ho.

En aquest sentit, cal tenir en compte el comunicat immediat que els treballadors del Teatre-Auditori van emetre el 9 de desembre de 2019 manifestant el seu malestar, desmarcant-se de les calúmnies i queixant-se que 'les acusacions fossin presentades com a fets demostrats i posats en boca de tots nosaltres'. Trist, molt trist tot plegat. Quan hi ha voluntat de linxament, no són les proves el que branden els linxadors, és la corda.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista




TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Gràcies!

Cristina Paraira

El públic i el privat

Ferran Margineda


Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat