El bosc no es toca


  • Comparteix:

marta.guardia

Marta Guàrdia


Publicat: el 5/nov/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa mesos que plana una ombra sobre el bosc de Volpelleres (vaja, sobre el què en queda). Aquesta ombra no és negra sinó de color gris formigó, però ens l'han pintat de colors perquè és una escola el què volen construir tot destruint la vida que ara ocupa aquell espai. El nostre Ajuntament, tan verd i responsable i que omple titulars amb una flamant Taula d'Emergència climàtica i una Taula del Benestar Animal, ha sentenciat el bosc, un bosc que és patrimoni de tots. S'amaguen darrera d'excuses i embolics burocràtics, de qualificacions i re-qualificacions, d'equipaments que sembla que no puguin anar enlloc més, de si el bosc és bosc o només un parc, de si els arbres són més o menys importants o antics... La perversió final arriba quan intenten crear un debat que no és tal: 'Educació vs Natural'. Des de quan hem d'escollir entre ambdues coses? Una no existeix sense l'altra i volem les dues, exigim les dues.

Alguns han comprat aquest discurs i s'han convençut que la construcció d'una escola justifica aquesta pèrdua de vida irrecuperable i la destrucció de la biodiversitat. Els sembla que no és tan greu ja que els infants que s'eduquin a la nova escola ho faran envoltats de bosc (de quin?), des del respecte a la natura i amb "empatia mediambiental". Estic segura que a ningú se li escapa la incongruència. Com expliquem als nostres fills la importància de la natura si per fer-ho talem un bosc?

I com en un joc de trilers, l'Ajuntament mou els arbres per despistar i calmar consciències: en talaré tants però en replantaré uns altres més enllà, dic que en talaré 200 però sé que en seran més i en trasplantaré alguns (pocs) malgrat el gran risc que acabin morint. D'acord, però què passa amb l'ecosistema? I amb les vides que creixen i s'interrelacionen amb aquests arbres que talaran? I el sotabosc i els seus habitants? I el torrent que quedarà dins la nova parcel·la i que és part d'aquest espai singular per a la connectivitat de la fauna? Què passarà amb l'alteració en l'ecosistema que provocarà tota aquesta activitat humana quan l'escola estigui construïda? Què passa amb l'impacte acústic, amb el trànsit, la contaminació...?

No pot ser que, amb l'esquàlid pretext de "trobar una altra ubicació és difícil", justifiquem tota aquesta destrucció i pèrdua. Fa uns dies, Alba Gordó, regidora de Sostenibilitat i Joventut i Comissionada per l'Emergència Climàtica de Sant Cugat, a la conferència 'Ètica ecològica i ètica animal' de la Marta Tafalla, resumia molt bé quin és l'autèntic problema: "La classe política està molt lluny de fer el què hauria de fer". Gràcies regidora, queda tot dit.

És hora d'aturar el setge al bosc de Volpelleres i podeu començar amb una simple signatura (sí, signar serveix).

MARTA GUÀRDIA és membre de la PAS (Plataforma Animalista de Sant Cugat)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.