Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Recordem que l'any 1975 es va produir una vergonyosa sortida de l'estat espanyol en el seu procés de colonització i ho va deixar, en principi, repartit entre el Marroc i Mauritània. Mauritània se'n va desentendre i Marroc va ocupar, a través d'aquella famosa marxa verda, la resta del territori.
A partir d'aquell moment no s'ha pogut tirar endavant el procés que estava inicialment previst per Nacions Unides que ens porta a l'autodeterminació del Sàhara, paraula que, per altra banda, a Catalunya ens és ben grata.
Resulta que la ONU no ha tirat endavant aquesta qüestió, les grans potències més aviat estan aliades amb Marroc per qüestions estratègiques diferents, i Argèlia a vegades protegeix, però només aparentment, els interessos dels sahrauís.
I aquí estem, en un carreró sense sortida que fa que des de pràcticament 33 o 34 anys hi hagi persones al Sàhara que visquin als camps de refugiats de Tinduf i que no hagin vist altra perspectiva que les quatre parets d'un barracó.
Em penso que és una situació trista en la qual hauríem de començar a insistir, no a reflexionar-hi perquè ja hem reflexionat moltes vegades, però sí a seguir treballant. Però molt em temo que en aquest cas seguirem clamant en un desert i, mai millor dit, en un desert com el del Sàhara.
ARCADI OLIVERES
President de la Universitat Internacional de la Pau i la Fundació Justícia i Pau
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.