L'educació, un canvi necessari però no l'únic


  • Comparteix:

lluis.recoder

Lluis Recoder


Publicat: el 29/oct/09
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'La llei d'educació no és la llei dels mestres' ha dit Vicenç Villatoro tot comentant el rebuig majoritari dels professionals de l'escola pública a la nova llei que una enquesta del departament d'Educació de la Generalitat ha posat de manifest. Totalment d'acord amb Villatoro, perquè tot reconeixent els drets laborals del col·lectiu d'ensenyants, es tracta d'una de les poques lleis que s'han fet darrerament a Catalunya amb una clara voluntat de reforma estructural, de fons.

Hem d’anar sacsejant aquesta societat adormida si volem ser un país de primera, les velles i antigues maneres de comportar-nos col·lectivament no ens serveixen front a les noves regles de joc de l’oberta economia mundial. El mercat no espera ningú i els territoris competeixen entre sí. I, el que des del meu credo socialdemòcrata és més important, és que la competitivitat del nostre país és l'única garantia de manteniment quan no millora del nostre estat del benestar: si no creem riquesa no la podrem repartir, i per crear riquesa cal ser competitius.
Per tant ens calen reformes estructurals de fons, la de l'educació és una, per posar-nos al nivell dels millors, Singapur a nivell mundial, Finlàndia a nivell europeu o... la Rioja i Navarra! a nivell espanyol. Sí, sí, el bressol dels moviments de renovació pedagògica que hem estat s’ha vist àmpliament superat per comunitats com aquestes. Això només pot deixar indiferent als qui no volen que res es mogui, però el col·lectiu més inquiet dels ensenyants i el conjunt de la societat no poden restar immòbils.
I a banda de l’educació hi ha altres fronts on calen reformes valentes, l’un és el de la universitat: massa immòbil, massa desconnectada de la realitat del mercat, necessitada d’avaluació i exigència per part dels qui la paguen amb els seus impostos. Busqueu en els diferents rànquings sobre les universitats mundials, mireu on surten les nostres, no quedareu contents, no hi som. Una segona que m’afecta molt directament: l’administració pública, la eterna reforma pendent –com la de la justícia-. Avui, on tothom és avaluat –el botiguer pels seus clients, el treballador pel seu cap, el metge pels pacients,..- el servidor públic també té el dret a ser exigit, avaluat i recompensat pel seu esforç. Mentre no ho fem continuen perdent oportunitats com a país i els bons funcionaris han de viure en mig de la desconfiança dels seus conciutadans.
Només els més conservadors s’oposen a aquestes reformes que el món reclama. Què ha passat amb la llei d’educació? IC, que sota l’etiqueta del progressisme representa la defensa a ultrança de l’statu quo, n’ha fet cavall de batalla de l’immobilisme. Qui estarà en contra de la reforma de la universitat, de la funció pública, o de la política d’infrastructures, un altre canvi necessari i urgent?
Al segle XXI, res és com semblava fa escasses dècades i la bandera del progrés ha canviat de mans.

LLUÍS RECODER és alcalde de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.