Inicia sessió 
Registra't
M'interessa, doncs, desmuntar Espanya i el seu text constitucional a partir d'una variant de l'argument recurrent que comentava al paràgraf anterior: qui va votar la Constitució Espanyola.
El referèndum per la ratificació del text es va celebrar el 1978. En aquell, evidentment, van poder votar tan sols les persones majors d'edat. Si tenim en compte que la majoria d'edat al moment del referèndum era de 21 anys (es canviava per 18 al mateix text constitucional), veiem que només van poder votar les persones que havien nascut després del 6 de desembre de 1957. Les que avui tenen 52 anys com a mínim.
Bé doncs, mirant les dades demogràfiques de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) tenim que actualment hi ha a l'Estat 32.820.397 persones que no van poder votar. La població total actual (les dades són de l'últim padró municipal de 2009) és de 46.745.807. Amb una ràpida regla de 3, podem comprovar com un 70,2% de la població no va poder participar en la consulta. 7 de cada 10 persones!
Així doncs, més enllà de que el referèndum es realitzés sota l'atenta mirada dels reaccionaris i l'exèrcit, tan proclius a fer un pronunciamiento a les primeres de canvi, cal que ens preguntem per la legitimitat d'un text constitucional que només 3 de cada 10 persones que actualment viuen van votar. I d'aquells no tothom ho va fer afirmativament.
Com que la pregunta és fàcil, la resposta és ràpida: No, no ho és de legítim. Ja no és legítim un text que, més enllà del context en què va ser aprovat, no ha estat votat pels ciutadans que a dia d'avui habiten en aquest Estat.
Més enllà de la caducitat del text constituent, el que és evident és que la Constitució i els òrgans que se'n deriven apliquen criteris diferents segons la situació, amb una forta càrrega ideològica. Així, ens trobem que hi ha coses que són intocables (la nación i la integritat territorial, el rei i l'exèrcit) mentre altres es menyspreen (el dret a un habitatge digne o a la integritat física i moral). Que la sobirania recau únicament sobre el poble espanyol i que drets universals com el d'autodeterminació són negats. La voluntat del poble català és negada sistemàticament a través d'un procés llarg i preparat per tal que res escapi del guió previst.
Després del consens entre les forces polítiques parlamentàries i el plebiscit (al qual vaig votar que no perquè ja em semblava vergonyant), el text ha de passar pel ribot del Congrés dels Diputats, però la cosa no acaba aquí. Un Tribunal Constitucional en què molts dels seus membres fa anys que tenen el mandat caducat (començant per la presidenta!) passen un cop més per sobre els catalans i catalanes per acabar de fer els retocs pertinents.
Sóc plenament conscient de la ràbia que fa que et diguin 'jo ja t'ho deia', però és que aquest cop el cos m'ho demana. Des de determinats sectors fa dècades que alertem que cap Estatut ni cap encaix forçat ens permetrà ser els amos del nostre futur i que la Constitució Espanyola és una presó de pobles. Això, que fa uns anys motivava que la majoria de la població ens considerés eixelabrats, cada cop té més acceptació i està esdevenint progressivament el sentiment hegemònic de la societat catalana.
I si algú té algun dubte que amb Espanya no hi ha res a fer, que llegeixi la premsa dels anys 30. Aquests dies he trobat a La Rambla desenes d'articles de 1931 i 1932 sobre el procés estatutari de llavors. Si qualsevol diari els publiqués demà, ningú seria capaç d'advertir cap anacronisme. La lectura d'aquests textos, on es mostra com els parlamentaris espanyols van fer mans i mànigues per retallar l'Estatut sorgit de la voluntat del poble català, resulta enormement il·lustrativa.
Deixem-nos, doncs, d'Estatuts i de jugar a jocs trucats des de l'inici. Si el motllo està mal fet, les peces resultants sempre seran defectuoses. Anem a l'arrel del problema i apuntem cap a la Constitució d'un Estat que no és democràtic. Aquest cop els i les catalanes no serem ni miops ni covards.
Ens veiem el 10 de juliol.
Ignasi Bea Seguí és membre de la CUP i d'Endavant-Organització Socialista d'Alliberament Nacional
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.