Inicia sessió 
Registra't
Vet ací, però, que de sobte el menjar va escassejar i aleshores els conillets van començar a patir. I si a la guilla Mariano, que és mes forta que nosaltres, ens fot el menjar, 'no patiu, que el pare és un paio molt 'guais' i si us porteu be i parleu en l'idioma de les guilles, no heu de témer res', deia l'Alicia. En Xoan, penjat com sempre, seguia parlant d'un món en harmonia i amb molta vegetació. La Carmen, com que li agradaven les guilles, no em pregunteu per què, no tenia cap temor. Així que només l'Artur i en Bosch discutien sobre què fer. En Bosch deia que havien de fugir d'amagat, aprofitant la nit, i intentar trobar una altre cau, lluny de la guilla Mariano, i refer la seva vida. L'Artur hi veia molts perills (tot el món és ple de guilles al cap i a la fi), així que confiava en la guilla Mariano, i volia pactar una quantitat de verd suficient per passar l'hivern. Així que com que els altres no varen voler anar amb ell, va anar a veure la guilla Mariano, acompanyat de la seva amiga Alicia per arribar a un pacte. I sabeu què va passar? Que la guilla Mariano es va menjar el conillet Artur. I aquest cop, la resta dels animals del bosc, ja varen entendre que, quan hi ha gana, s'ha de fer el que calgui. Vet ací un gat, vet ací un gos, vet ací un conte que s'ha fos.
LLUÍS MONT és cardiòleg
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.