Inicia sessió 
Registra't
A part de poder afrontar les partides del Trivial Pursuit amb solvència, estudiar carreres inútils per la societat com Polítiques i Història, permet saber certes coses.
Coses com el fet que Espartac -més conegut com Kirk Douglas- no va abandonar l'esclavisme ni les lluites de gladiadors per la bondat dels seus amos. Que sense guillotines i canonades potser encara seriem a l'antic règim i que la mateixa tarda d'haver passat per la vicaria, vindria el noble de torn a endur-se el nostre company o companya per tal d'exercir el seu legítim dret de cuixa. Que sense les barricades i les llambordes potser les condicions de vida dels i les treballadores serien les del segle XIX. Que la jornada de 8 hores (ara ja paper mullat) va costar moltes morts i moltes vagues. Que l'Estat del Benestar no va ser conseqüència de la 'democràcia' sinó de la por a l'avenç del comunisme entre les classes populars dels països occidentals. Que Ben Bella i Ho Chi Minh, a més a més de bones paraules, van haver d'emprar una certa dosi de plom per convèncer als francesos que aturessin l'opressió i l'explotació a què els sotmetien. Que aquells que ostenten els privilegis mai, mai, mai hi renuncien sense oferir resistència, i que només lluitant contra les injustícies avança la història.
Plantejaments decimonònics:
I al ple municipal parlem de la reforma laboral i se'ns titlla de simplistes, reduccionistes i ancorats en el passat. Precisament és això el que volem evitar amb aquesta vaga i totes les que vindran: Que ens retallin el que ha costat segles de lluita i evitar retrocedir dècades pel que fa a drets socials i laborals. Plantejaments decimonònics? Decimonòniques les noves condicions que pretenen imposar-nos.
Evidentment, els autèntics piquets, els que mai fan vaga i 7 dies a la setmana ens bombardegen des de ràdios i televisions, ens intentaran convèncer de la irresponsabilitat que suposen les mobilitzacions i els seus nefastos efectes sobre l'economia. Elogiaran els treballadors que vencen la violenta coacció dels sindicalistes i van, alegrement i decidida, al seu lloc de treball. Com que vivim en una democràcia, un estat de dret i bla bla bla, molts es creuran molt lliures per obrir la seva botiga o anar a treballar pel bé de tots i de l'economia en general.
Un dubte, però:
Quan d'aquí a 20 o 30 anys els nostres fills ens preguntin com és que es pot acomiadar lliurement, com és que ens jubilem als 70 anys, com és que els sous no han parat de baixar i l'educació i la sanitat públiques van ser desmantellades per beneficiar el sector privat, com és que per molt que estudiïn no tenen futur o si és normal que l'atur sigui del 50% , què els direm? Encara més: Què respondrem quan ens preguntin on érem i què fèiem quan passava tot això?
El 29M tots i totes a la vaga general!
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.