Gabriel Ferrater era, per damunt de tot, un poeta colossal. Josep Pla va intentar convèncer-lo diverses vegades per a que cultivés la prosa, segurament obsessionat per l'excés de poesia que impera en la literatura catalana. No entenia que, precisament, la gràcia dels seus poemes és que fugen de tanta floritura, que no hi sobra cap paraula, que ningú és tan capaç com ell d'escriure amb un ritme àgil una poesia que, malgrat l'eixutesa, no perd ni un bri de musicalitat. Els poemes de Ferrater són bons perquè, d'una manera netíssima, tant ens expliquen el món a través de la seva experiència com la seva experiència a través del món. Suposo que hi tenen a veure l'honestedat que Helena Valentí equiparava a la lucidesa, així com la influència que va tenir en la seva obra la poesia anglosaxona. Sigui com sigui, em sembla que no és agosarat afirmar que Gabriel Ferrater ja es compta entre els millors poetes de la literatura universal. Mereix ser recordat així, i és incomprensible que, encara ara, un geni com ell tingui tanta obra inèdita.
MARIA VILA és estudiant de Dret
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.