Inicia sessió 
Registra't
Aunque sea políticamente incorrecto decirlo, puede considerarse que la fecha del 11 de septiembre es una manifestación patriótica de amor a España y a su historia. Paradojas de la vida, si históricamente hay algo incompatible con la fiesta de la diada es el independentismo. Algo que los nacionalistas no soportan y todos sus satélites mediáticos silencian (y no sin motivo; a título de ejemplo y sin pretensión de exhaustividad, cabe destacar el gran altavoz mediatico que han conseguido los postulados de CiU en las páginas de 'La Vanguardia', algo sin duda relacionado con los 8 millones de euros que el Grupo Godó recibió como subvención hace pocos meses de la Generalitat, que para esto sí tiene dinero).
Y como muestra de la incompatibilidad del independentismo con la tradición histórica de nuestro pueblo, un botón; en el Pregón que hizo Rafael de Casanova el 11 de septiembre de 1714, poco sospechoso este señor de haber sido militante del PP, se observa como habla de la defensa de España, de su Rey, de la libertad de España, y por cierto, de la fe católica del pueblo catalán, algo también frecuentemente silenciado y que fue un factor fundamental junto a los fueros en la Guerra de Sucesión (y no de secesión) y todo ello, todo, totalmente compatible con su profundo amor a Cataluña:
'Ara, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans, y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemichs en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principat y de tota España, està exposada al ultim extrèm de subjectarse à una entera esclavitud. Notifican amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligeixen de la desgracia irreparable que amenassa lo favor è injust encono de las, present los dits senyors Excms. y personas associadas, á 11 de Setembre, a las 3 de la tarde, de 1714.”armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra llibertad y patria, estant apostats ocupant totas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta Clara, Llevant y Sta. Eularia.
Se fa saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitants y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á fi de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fent lo ultim esfors, esperant que Deu misericordiós, millorará la sort.
Se fa també saber, que essent la esclavitud certa y forsosa, en obligació de sos empleos, explican declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders de que han executat las últimas exhortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen a nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus ab los demès enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francés.
Pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sanch y vida, per son Rey, son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya.
Y finalment los diu y fan à saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y demanar capitulació als enemichs, antes de venir la nit, per no exposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no exposarla á un saco general profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas.
Y pera que à tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara é intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat'.
Españolidad, fe cristiana y monarquía. Tres vectores sobre los que pivota la catalanidad de Rafael de Casanova. ¿Será en el fondo para algunos Rafael de Casanova un mal catalán?
Desde estas líneas quiero aprovechar para mostrar todo mi afecto y simpatía por Esperanza Aguirre que en el día de ayer presentó su dimisión y desearle lo mejor en la nueva etapa que inicia.
BRUNO DE SALVADOR és regidor del PP
COMENTARIS
Bo, però que molt bo. No se si riure o plorar... Com sempre aquesta gent manipula la realitat, s'oblida de la veritat i la transforma per als seus interessos. Treure un discurs del seu contexte històric, oblidar-se de la resta de la realitat del moment i fer-ne una lectura partidista i interessada és el fan sempre. Serà per això que Cristòfor Colom era Genovés, que va sortir de Sevilla, que el quijote va ser imprés primer en Castellà i així un llarg etcetera. De totes formes Sr Bruno si tant s'assembla el seu partir a En Rafel de Casanovas potser també podrà defensar el restabliment de tots els dret que tenia Catalunya el 1714 ... Ah però això ja és una altre història... I per acabar facin el que facin i diguin el que diguin el camí que hem començat els catalans vostés no podran aturar-lo, això no és cosa de polítics és cosa del POBLE i contra això vostés no poden fer res. Per això aquí encara es parla Català, etc malgrat tots el seus esforços i lluites...
vicenç valls i mercadé. Enviat el 18/set/12
Em sorprèn que vostè no tingui el sentit del ridícul, no té ningú que li aconselli, abans de dir tantes tonteries ?
Joan Serrallonga. Enviat el 18/set/12
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.