L'Espanya federal


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 7/gen/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Hi ha una idea d'Espanya que agonitza per esgotament històric. És l'Espanya imperial. L'Espanya de matriu castellana que va formar l'imperi més poderós i més gran del món. Aquesta nostàlgia del passat és la que tenalla els cervells dels conservadors espanyols, de dretes i esquerres, i no els deixa veure que aquest estat que tenim és obsolet i ineficient.

Per sortir del franquisme, es va pactar una Constitució amb els militars i els poders fàctics de la dictadura. Es va fer un invent no contemplat en els llibres de política. Se'n diu l'Estat de les Autonomies, que és com una mena d'avortament federalista. Va ser una primera cunya, per assegurar-se que catalans i bascos podien jugar el joc. Però per contes de prendre aquella Constitució com a punt de partida, cap a un estat federal, els franquistes de la dreta i els jacobins del PSOE ho varen prendre com un punt final sagrat. Tan sagrat com els Principios del Movimiento, i consideren normal que la voluntat popular de les nacions que composen Espanya, s'hi hagi de sotmetre. No contents amb això, quan el neofalangista Aznar va pujar al poder, va iniciar una maniobra de recentralització del poder. El PP, va iniciar la persecució sistemàtica del català a València, Mallorca, i ara a Catalunya. I va utilitzar el poder de l'Estat per bloquejar qualsevol iniciativa catalanista.

El míssil contra la convivència a Catalunya que suposa la persecució del model d'immersió lingüística a Catalunya es només el darrer episodi. Per això es patètic veure que el mateix dia que un rei ancià i trufat de cortisona parla de les bondats de la unió, un tribunal treu una nova sentència contra el català. O sa majestat no llegeix la premsa, o és un cínic. Qualsevol de les dues coses ja no s'aguanten. Estem davant de l'agonia de la bèstia, i segur que ferida de mort, la bèstia és perillosa. Però els símptoma més clar de la agonia, és que la Espanya castellana és incapaç de generar una sola proposta de futur que no sigui 'más de lo mismo' que deia Joan Manuel Serrat quan demanava el vot per González. I ja veieu com han acabat els socialistes. El món no funciona així. Mai és pot caminar amb 'más de lo mismo'. Qui no evoluciona desapareix. Ho diu Darwin, no ho dic jo!

LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.