Desobeir és legítim


  • Comparteix:

guim.pros

Guim Pros


Publicat: el 10/mai/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Si agafem un polsim de sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la suspensió de la declaració de sobirania que es va aprovar al Parlament de Catalunya, un polsim de lapao i l'últim atemptat que perpetra el PP envers al català (aquest cop a l'Aragó), un polsim del ridícul internacional que ha fet Espanya amb el cas de la professora catalana de la Universitat de Georgetown i un polsim del lamentable vídeo fet des de Telemadrid respecte Catalunya, en surt una barreja explosiva que ens porta a una única solució: DESOBEDIÈNCIA.

Quan hem arribat a uns nivells en els quals el que es fa és prohibir idees i debats, l'enèssima crida al diàleg del president Artur Mas i del seu portaveu perden tot el sentit, a no ser que darrera hi hagi alguna intenció que se m'escapa. No fa gaire temps, amolts pobles, viles i ciutats del nostre país es van produïr, de manera gairebé simultània, 550 actes de desobediència sincera i real. 550 espurnes de llum en forma de consultes que apostaven pel dret a decidir. 550 actes de llibertat, d'exercici real de dret a l'autodeterminació: creiem que allò que reclamem és legítim i, per tant, ho fem sense haver de demanar permís a ningú més enllà que a la nostra pròpia voluntat popular, per molt que ens diguin que són instàncies superiors.

La història de la humanitat, dels pobles, de les classes minoritzades, ha avançat a base de desobediències legítimes. On estarien, avui els drets de les persones negres a la Sudàfrica de l'apartheid? On estarien els drets de les dones? On estarien els drets de milers de treballadors i treballadores? On estarien els drets dels homosexuals i les lesbianes? On estarien? La llista és eterna, i és evident que ens porta a una única conclusió: allò que de veritat importa, allò que realment té sentit i serà el què ens acabarà portant a la solució, és allò que fem nosaltres. Els brams de ministres i jutjes espanyols, la manipulació sistemàtica de gran part de la premsa espanyola, el joc brut i les falses crides a la legitimitat legal i la democràcia? Tot això i tantes d'altres coses acaben no sent res si som plenament conscients que el que realment és cabdal és allò que fem nosaltres.

No sóc tant cec com per no veure que aquells que porten tants i tants anys ballant a la puta i la ramoneta o que aquells que tenen tants interessos a Espanya juguen el paper de dilatar el temps al màxim. Fins i tot puc entendre que explorar els camins de la desobediència sigui, per ells, una cosa difícil d'imaginar. Però és evident que més d'hora que tard es veuran abocats a practicar-la si no volen quedar engollits per una societat civil i un clam popular que ja fa molt de temps que està reclamant una cosa molt clara.

P.D.: Mentre escric aquestes línies m'assabento de la mort del Pere Formiguera. Un dels santcugatencs més internacionals de la ciutat, fotògraf impresionant i de reconegut prestigi (segurement un dels més importants del segle XX i XXI), escriptor i gran conversador. Gaudia fent-la petar amb ell quan venia a dinar al Terra Dolça o quan hi passava per davant amb aquell ritme tranquil de qui ja ho té tot fet. Una abraçada per ell, la seva família i els seus amics.

GUIM PROS és portaveu de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.