'Ai la cultura, ai la cultura, valgue'm Déu quina tortura' (La Trinca)


Temes relacionats

El valor de la cultura popular centra l'inici del procés participatiu de la CUP (10/abr/14)


  • Comparteix:

guim.pros

Guim Pros


Publicat: el 11/abr/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ahir al vespre la CUP va organitzar una xerrada que va girar al voltant del paper de la cultura com a estri de cohesió i transformació social. De la mà de tres ponents de molt nivell vam debatre sobre què entenem per cultura, com s'ha de gestionar i per què ha de servir. Érem una trentena de persones que, crec, vam viure un parell d'hores de molta càrrega ideològica i que, a la vegada , vèiem que es posaven damunt la taula experiències i propostes que de ben segur molts dels que érem allà ens les imaginàvem per Sant Cugat.

Quan el Xavi Urbano, gestor de l'Ateneu de Nou Barris, ens explicava la història d'aquest espai, com es gestiona, les activitats que s'hi fan o el paper d'eix cohesionador que té al barri, a mi el cap em portava a Can Quitèria, a la casa que actualment acull a la policia municipal i que aviat esdevindrà un museu de les matemàtiques, a una imaginària sala de concerts pública, a la Masia TorreBlanca. No és gens complicat de fer: espais de propietat municipal cedits a entitats i associacions perquè les gestionin. La societat santcugatenca és diferent de la de Nou Barris? Segur que sí. Però també és segur, crec, que la creació d'un espai d'aquestes característiques a Sant Cugat, salvant les diferències i les distàncies, aportaria una dosi de cohesió social i de sentiment de pertinença que crec molt necessaris per una ciutat que tendeix a un individualisme alarmant.

En Jordi Beltran, promotor i gestor cultural de reconeguda solvència nascut a Tarragona, també va aportar, entre moltes d'altres coses, un parell d'idees i experiències que de seguida em van transportar a altres espais de la nostra ciutat. Ens va parlar de l'èxit de l'experiència que ja fa uns anys que s'està donant al Kursaal de Manresa, un teatre municipal de dimensions importants gestionat per una associació amateur que ofereix una programació d'un alt nivell cultural. No em direu que, vist així, no us ve el cap el Teatre de la Unió? O la d'un altre teatre municipal del qual ara no recordo el lloc que, a partir d'un conveni amb l'ajuntament, va decidir que les feines del teatre (acomodadors, neteja, taquillatge, etc.) serien portades a terme per gent amb discapacitats físiques i psíquiques. Això genera conflictes de tant en tant, també ho va dir, però algú s'imagina el Teatre-Auditori ple de treballadors i treballadores amb risc d'exclusió social?

I en Quiman ens va posar davant dels morros allò que sabem tothom: perquè la cultura esdevingui una eina de transformació social ha de ser a l'abast de tothom, tothom ha de tenir el dret de gaudir-la, d'usar-la i de tocar-la. I això ens obre un gran ventall que ens porta a parlar des del caràcter popular de la cultura fins als preus abusius i inaccessibles o l'elitisme en el qual es mou gran part de l'oferta cultural d'avui. I això, per què negar-ho, a Sant Cugat també ens sona.

GUIM PROS és portaveu de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.