En Jordi Beltran, promotor i gestor cultural de reconeguda solvència nascut a Tarragona, també va aportar, entre moltes d'altres coses, un parell d'idees i experiències que de seguida em van transportar a altres espais de la nostra ciutat. Ens va parlar de l'èxit de l'experiència que ja fa uns anys que s'està donant al Kursaal de Manresa, un teatre municipal de dimensions importants gestionat per una associació amateur que ofereix una programació d'un alt nivell cultural. No em direu que, vist així, no us ve el cap el Teatre de la Unió? O la d'un altre teatre municipal del qual ara no recordo el lloc que, a partir d'un conveni amb l'ajuntament, va decidir que les feines del teatre (acomodadors, neteja, taquillatge, etc.) serien portades a terme per gent amb discapacitats físiques i psíquiques. Això genera conflictes de tant en tant, també ho va dir, però algú s'imagina el Teatre-Auditori ple de treballadors i treballadores amb risc d'exclusió social?
I en Quiman ens va posar davant dels morros allò que sabem tothom: perquè la cultura esdevingui una eina de transformació social ha de ser a l'abast de tothom, tothom ha de tenir el dret de gaudir-la, d'usar-la i de tocar-la. I això ens obre un gran ventall que ens porta a parlar des del caràcter popular de la cultura fins als preus abusius i inaccessibles o l'elitisme en el qual es mou gran part de l'oferta cultural d'avui. I això, per què negar-ho, a Sant Cugat també ens sona.
GUIM PROS és portaveu de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.