Els 250 anys del Pi Gros d'en Xandri: De declaració d'arbre d'interès local i comarcal a declaració d'arbre monumental de Catalunya


  • Comparteix:

jordi.torrijos

Jordi Torrijos

Enginyer ambiental i arquitecte paisatgista


Publicat: el 28/abril

PDF

L'indret i el nom: En el segle XVIII, els camps de l'indret on es troba el Pi Gros d'en Xandri havien estat cultivats per vinyes, i quan van ser massa velles i poc productives, seguint els costums de les rotacions agràries de l'època, van ser arrencades, i al voltant de l'any 1774 es van replantar amb joves pins pinyoners com a regeneradors de la fertilitat del sòl. Passats uns 40 anys i ja en el segle XIX, es van talar els pins, es va aprofitar la seva fusta i s'hi va tornar a plantar vinya. Es van talar tots llevat d'un sol pi que en Josep Serrabogunyà va deixar ubicat a l'inici dels camps. Un pi solitari com una fita viva, sent respectat generació rere generació. Per les seves dimensions es va anomenar Pi Gros o Pi Gros d'en Xandri, simplificat avui com a Pi d'en Xandri. Rep el nom del 'paratge Xandri' de les terres en la Vall de Gausac, propietat del mas de Can Carreres, casa que es va convertir en Can Xandri en contraure matrimoni la pubilla del mas amb Nicolau Serrabogunyà, fill gran d'en Xandri, nom provinent del diminutiu d'Alexandre, Xandre i Xandri, sobrenom de la seva família. El Pi Gros d'en Xandri, actualment amb una longevitat de més de 250 anys i des del seu atac frustrat ara fa 25 anys amb la seva restauració i recuperació, forma part de la història santcugatenca, esdevenint un símbol d'identitat i estima de Sant Cugat del Vallès, de respecte de la natura i defensa de Torre Negra, i, per tant, també de valors, convivència i civisme per les generacions venidores.

Declaració d'arbre d’interès local (AL) i comarcal (AC):

El Pi Gros d'en Xandri amb les seves característiques biomètriques i fisiològiques juntament amb la seva història i valors paisatgístics i culturals, va ser declarat arbre d'interès local (AL) i arbre d'interès comarcal (AC) pel Decret 47/1988 de la Generalitat, pionera en la protecció d'arbres d’interès local i comarcal i d'arbres remarcables (monumentals) a través del Decret 214/1987. Posteriorment, la Llei 6/2020, del 18 de juny, també dona protecció, i posa en valor les oliveres i els oliverars monumentals.

Es consideren arbres i arbredes monumentals (AM), aquells exemplars que per les seves mides excepcionals dins la seva espècie, edat, història, particularitats o característiques científiques, són mereixedors de mesures de protecció. A Catalunya actualment hi ha 277 arbres monumentals declarats (siguin individuals o en grups de pocs individus) i 3 arbredes monumentals declarades.

A més de la protecció com a arbres d'interès local (AL), comarcal (AC) o monumental (AM), també és possible la protecció efectuada en el marc de plans urbanístics municipals (com a elements vegetals d'interès botànic o cultural), o d'acord amb la legislació del patrimoni cultural, com en el cas de jardins i parcs històrics (AUC).

A Catalunya hi ha més de 1.200 arbres i arbredes declarats d'interès comarcal o local, o emparats per la legislació urbanística o cultural. L'Ajuntament de Sant Cugat disposa d'un catàleg de protecció de l'arbrat i arbredes en procés de revisió i actualització.

Arbres monumentals:

Hi ha forces arbres monumentals de Catalunya que destaquen. El més excepcional de tots es Lo Parot, una olivera de 18,82 m. de perímetre de soca i de 7,45 m. de perímetre de tronc amb una alçada de 8,0 m. És l'olivera més longeva i antiga que es coneix, doncs se li atribueixen més de 2.000 anys d'antiguitat. Es tracta d'una excepcionalitat, ubicada a Horta de Sant Joan, sols cal imaginar tota la història que aquesta olivera ha vist passar al seu entorn evocant temps remots.

El roure de Can Codorniu també destaca, amb més de 350 anys d'antiguitat, una alçada de 17,0 m. perímetre de tronc de 5,22 m. i capçada mitjana de 28,5 m. Presideix una àmplia plaça sent un dels símbols de Sant Sadurní d'Anoia. La família Raventós Blanc va escollir-lo com a imatge de l'empresa del cava. A causa d'una tempesta l'abril de 2009 es va tombar, i no ha tornat a rebrotar des de l'any 2016. Actualment segueix tombat.

El pi de les tres branques, a més de les seves dimensions de 22,17 m. d'alçada, i els tres troncs de perímetres 1,45 m. 1,91 m. i 1,78 m., la seva singularitat radica en el seu simbolisme d'unitat de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, popularitzat per mossèn Cinto Verdaguer en el seu poema patriòtic 'El pi de les tres branques'. El pi, ubicat a Castellar del Riu, és mort des de l'any 1913 i ha estat víctima històricament de diversos atacs vandàlics. Darrerament, s'han fet treballs especialitzats de restauració i sustentació per la seva conservació.

Cada arbre és un exemplar únic, doncs no hi ha dos arbres iguals. Exemples d'arbres i pins de característiques semblants en dimensions a les del Pi Gros d'en Xandri, amb la seva història i tradicions, i declarats arbres monumentals de Catalunya, n'hi ha varis:

Pinus pinea:
  • Pi de Can Salvador (Gironès): per. tronc 3,79 m. alçada 22,5 m. capçada 23,5 m.
  • Pi Gros de Vilanova i La Geltrú (Garraf): per. tronc 3,88 m. alçada 18,5 m. capçada 25,3 m.

  • Pinus halepensis:
  • Pi de Montbrió (Ribera d'Ebre): per. tronc 3,70 m. alçada 16,5 m. capçada 23 m.

  • Pinus sylvestris:
  • Pi de Casserres (Baix Ebre): per. tronc 2,72 m. alçada 17,35 m. capçada 13,6 m.
  • Pi de les tres branques II pi jove (Berguedà) per. tronc 2,97 m. alçada 19 m. capçada 12,6 m.

  • Pinus nigra subsp.salzmannii
  • Pi de la Vinya (Solsonès): per. tronc 2,65 m. alçada 25,5 m. capçada 16,8 m.
  • Pi de Nerola (Solsonès): per. tronc 3,30 m. alçada 25,5 m. capçada 19 m.
  • Pi Gros de Can Gaspar (Solsonès): per. tronc 2,51 m. alçada 30 m. capçada 15 m.
  • Lo Pi Ramut (Terra Alta): per. tronc 3,15 m. alçada 22 m. capçada 24 m.
  • Pi Camat (Terra Alta): per. tronc 3,30 m. alçada 23 m. capçada 15,2 m.

  • (Lectura: per. tronc= perímetre del tronc (vols del canó) a 1,30 m. h. / capçada = Capçada mitjana)

    Valors i protecció dels arbres singulars:

    Els arbres i les arbredes han tingut sempre un valor rellevant per la nostra societat, tant per la seva funció ecològica, paisatgística, cultural, tradicional, simbòlica, econòmica i fins i tot històrica en alguns casos. Són referents naturals prominents del nostre paisatge. El seu estudi fisiològic i científic ens aporta noves coneixences i consciència dels seus serveis ecosistèmics, funcions ecològiques i beneficis bioclimàtics i mediambientals per a la salut humana.

    Els arbres i les arbredes també formen part de la nostra cultura i tradicions, ens ensenyen i aprenem d'ells. Protegir i estimar els arbres és estimar la vida, la cultura i el món. Esdevenen veritables fites de referències i monuments naturals que ens aporten i recorden el que som i d'allò que formem part dins la biodiversitat de la natura. Els arbres singulars són una oportunitat de cultura i educació ambiental.
    Els arbres anyencs donen fe de la cultura de la ciutadania, del país que durant molts anys els ha sabut respectar i conservar per les noves i futures generacions. Amb la seva divulgació, contribuïm al seu coneixement, a l'educació i cultura dels arbres i, fins i tot, a la seva protecció i catalogació tan necessària. (Citació de l'any 2015 del llibre: Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès).

    Protegir els arbres va molt més enllà de salvaguardar-los físicament, obliga a mantenir les paraules que els acompanyen, a ser respectuosos amb els elements que apleguen la història acumulada entorn de cadascun d'aquests arbres, a servar la memòria oral i escrita que ens deixen. (Citació de l'any 2012 al Congrés Arbres i arbredes monumentals de Catalunya).

    El Pi Gros d'en Xandri, arbre monumental de Catalunya:

    Els arbres singulars destaquen per les seves característiques biomètriques i fisiològiques que els fan rellevants enfront d'altres individus de la mateixa espècie, com edat, raresa, bellesa, dimensions, per la seva singularitat o la del seu entorn, etc. A més hi ha fets com els històrics, socials i culturals singulars que els hi donen uns valors afegits per a ser declarats arbres monumentals.

    El Pi Gros d'en Xandri, sentinella del pas del temps a la Vall de Gausac i rodals de Torre Negra, símbol d'identitat, respecte i defensa de la natura de Sant Cugat, amb una soca de 3,65 m., un tronc de 3,40 m., una alçada de 24 m. i una amplada de capçada de 21,4 m., juntament amb la seva història i valors paisatgístics i culturals, reuneix característiques adients i més que suficients per a ser declarat arbre monumental de Catalunya. Molts dels seus aspectes històrics, culturals i socials, venen indicats en el llibre Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès, de l'any 2015.

    Estudi de dendrocronologia:

    La dendrocronologia és la ciència que estudia la relació entre el creixement dels arbres i les condicions meteorològiques i climàtiques al llarg del temps. Podem considerar els arbres sentinelles del pas del temps, ja que els seus anells de creixement anual contenen informació sobre les condicions climàtiques o pertorbacions que han anat vivint durant llurs vides.

    El Pi Gros d'en Xandri, a conseqüència de l'atac sofert i dins la seva restauració, li vàrem fer un estudi dendrocronològic mitjançant una barrina molt fina d'extracció de mostra dels seus anells anuals, va donar diversos resultats: Un de ben curiós, va ser que durant el període compres entre principis de les primeres dècades del segle XX (1920) i fins a la meitat de la penúltima dècada (1980), els seus anells de creixement anual eren molt estrets i petits, o sigui que durant més de 60 anys el pi havia desenvolupat anells petits, és a dir poc creixement anular. Això no podia ser degut a una incidència meteorològica de sequera durant tant de temps, o sòl de baixa qualitat agronòmica, llavors per què?

    Va ser arran la mecanització agrària, ja que durant aquest període i fins a mitjans dels anys 80, es va iniciar el conreu mecanitzat, tractors i maquinària agrícola que llauraven i fresaven el camp del seu entorn immediat i fins ben prop del seu tronc. Aquesta activitat agrícola, repicava i, per tant, retallava les arrels superficials de captació de nutrients del pi que s'estenen en la projecció de la seva capçada al sòl i més enllà. Li va suposar una forta competència pel normal desenvolupament del pi.

    Procés de declaració:

    L'Ajuntament, en comú acord amb la propietat, mitjançant els serveis tècnics que gestionen el manteniment i cura del Pi Gros d'en Xandri, i juntament amb els serveis de catalogació urbanística, han de gestionar el seu procés de declaració com a arbre monumental d'acord amb la normativa del Decret 214/1987 de la Generalitat. Procés de declaració que vam plantejar quan era cap del Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Sant Cugat, veient-la adient per part de la Generalitat de Catalunya. Declaració que s'hauria de gestionar conjuntament amb la del Roure Gros del Camp de Golf, ambdós grans exemplars d'arbres icones i referents de Sant Cugat, mereixedors de ser declarats monumentals (AM).

    JORDI TORRIJOS I MARTÍ és Enginyer ambiental i arquitecte paisatgista. Ha estat cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.