Saps per què la masia de Torre Negra es diu així?

L'historiador Domènec Miquel explica a Cugat Mèdia els detalls de la història d'aquest edifici


  • Comparteix:

Una imatge d'arxiu de la masia de Torre Negra / Foto: Cugat Mèdia

Una imatge d'arxiu de la masia de Torre Negra / Foto: Cugat Mèdia

Les primeres referències sobre construccions al lloc on ara hi ha la masia de Torre Negra expliquen que allà hi havia un castell, una fortificació que va desaparèixer arran de l'última invasió àrab, que també va afectar el Monestir de Sant Cugat. Els inicis del que avui coneixem com a Torre Negra es remunten al 1145, quan l'abat Armengol va reunir 10 pagesos, a qui va donar terres amb la condició que hi construïssin una fortalesa. L'historiador Domènec Miquel ha explicat a Cugat Mèdia com, des de llavors, aquest espai ha passat per mans de famílies benestants i nobiliàries del país i, també, el valor patrimonial que té, així com l'origen del seu nom.

Miquel detalla que els pagesos que van començar a tenir cura de les terres eren més que simples pagesos: eren 'potentiores', gent benestant que podia contractar-ne d'altra perquè fessin la feina per ells. La concessió que va fer Armengol tenia una particularitat, explica l'historiador: "Els hi donava certa jurisdicció", ja que els problemes que tinguessin en aquest espai els podien gestionar ells mateixos. Això va comportar que, a la llarga, la Torre Negra tingués la consideració de 'quadra'.

Ja a finals del segle XII, una família original de Sau, els Vilanova, va fer-se amb el control de la Torre Negra. De fet, ja tenien propietats a altres punts del país, com al Penedès. Entrat el segle XIII, una família de mercaders de Barcelona estava invertint comprant terres. Així, van comprar els terrenys santcugatencs als Vilanova. Aquesta família es va vincular, més endavant, amb els Eranprunyà; així, van acabar sent senyors de la Torre Negra i barons d'Eranprunyà.

"Els Palou es van quedar sense descendència directa", i al final la Torre Negra va acabar en mans dels Eril. Aquests es van enllaçar amb els Bournonvill francesos i, així, van aconseguir ser marquesos de Rupit. En altres paraules, tenien el títol nobiliari més alt que vivia a Catalunya (els Cardona llavors ja vivien a Madrid). Aquesta família, al primer terç del segle XVIII, va vendre la torre, que va passar a ser propietat del Monestir, que el va mantenir fins a la desamortització. Llavors, el 1842, després d'una subhasta, la Torre Negra va acabar en mans de la família Rabadà per més dos milions de rals. Ara, any 2020, la masia està a punt de ser propietat de l'Ajuntament de Sant Cugat, que els la compraria als descendents dels Rabadà.

Estratègicament, la Torre Negra formava part d'una línia de defensa per fer front als atacs que vinguessin des de l'altra banda de Collserola. Dins d'aquesta línia hi havia altres fortificacions.

Per què es diu Torre Negra?
Al segle XV l'edifici pertanyia als Palou, que cada vegada atresoraven més riquesa. Van decidir folrar la fortificació de pedra, que tenia un color vermellós fosc i que amb el temps va anar enfosquint-se encara més. Durant aquest temps se li deia Torre de Palou i no va ser fins al segle XVII que hi ha referències que se li digui com la coneixem ara: Torre Negra. L'historiador Domènec Miquel en dona més detalls: "Hi ha qui deia que es deia això per la Torre Blanca, però en aquella època aquest edifici es deia Torre de Boixadors".

Més enllà de la memòria històrica que conserven els murs de la Torre Negra, l'edifici acull artesanats del segle XV que, segons Domènec Miquel, tenen interès artístic. I també d'històric: hi ha una peça on es pot observar una 'Y', que fa referència a Isabel la Catòlica. La particularitat és que, sovint, aquest símbol acostuma a anar acompanyat de referències al seu marit, Ferran, però en aquesta ocasió no hi és.

Reportatge de 2009
Acompanyem aquesta peça d'un reportatge que Cugat Mèdia va publicar l'any 2009, on repassàvem la història i els secrets de la Torre Negra amb el llavors propietari, Esteve Rabadà.




Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.