Eva Abellan: "Podem tenir molts drets, però si no els reivindiquem ni els exercim no ens serveixen per a res"

La Síndica de Sabadell i presidenta del Fòrum de síndics de Catalunya serà la conferenciant del cicle 'Enraonar' d'aquest dijous (19 h)


  • Comparteix:

Eva Abellan, síndica de greuges de Sabadell / Foto: Roger Benet / Ràdio Sabadell

Eva Abellan, síndica de greuges de Sabadell / Foto: Roger Benet / Ràdio Sabadell

La síndica de greuges de Sabadell i presidenta del Fòrum de síndics de Catalunya, Eva Abellan, és una de les protagonistes, juntament el seu homònim de Sant Cugat, Ramon Palacio, de la xerrada 'Defensa en proximitat dels drets de les persones', que s'engloba en la 4a edició del cicle Enraonar. La conferència, que tindrà lloc aquest dijous 4 de març, exposarà tres temes en concret: l'empadronament, la ineficàcia de les administracions en plena pandèmia i l'espai públic amb visió de gènere com a drets fonamentals que tenim com a ciutadans. La xerrada es podrà seguir a les set de la tarda en directe per 'streaming' a www.cugat.cat i també al canal de Youtube de l'Ajuntament. Abans, Cugat Mèdia ha entrevistat Abellan, qui ha posat en valor la defensa dels drets de la ciutadania.

La xerrada es titula 'Defensa en proximitat dels drets de les persones', de què tracta concretament?
En aquesta conferència el que pretenem el síndic de Sant Cugat, Ramon Palacio, i jo mateixa és explicar a la ciutadania que els drets humans al final, es vulneren o es defensen en proximitat, és a dir, en l'àmbit de les nostres ciutats. Volem fer una mica de panoràmica de quins són aquests principals drets que tenim com a ciutadans que vivim, precisament en ciutats, i com els podem defensar. Existeix la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat que van signar moltíssimes ciutats catalanes, entre elles Sant Cugat, l'any 2003 on es recullen tots aquests drets i on designen els síndics i síndiques locals com a mecanisme de garantia d'aquests drets humans de proximitat.

Per què considera que és important aquesta xerrada? Per què creusque és necessari que arribi a la gent?
Ha d'arribar a la gent, des del meu punt de vista, perquè hi ha tres temes que crec que són importants per a la ciutadania i considerem que ha de conèixer. En aquests tres temes posarem ben bé el focus en Ramon i jo. Primerament, el tema de la ineficàcia de les administracions; hem vist durant tot el temps de pandèmia que moltes administracions no han donat resposta a necessitats molt bàsiques de la ciutadania: des del SEPE, per exemple, que es trucava per telèfon i ningú contestava, les hisendes locals, els serveis socials mateixos... Doncs, per una banda parlarem de què ha passat durant tot aquest temps i quines propostes fem com a síndics i síndiques locals per millorar-ho.

Per altra banda, en el meu cas, vull parlar també de tot el tema de l'empadronament de les persones, que és un tema que sembla molt innocent, però al final és la porta d'entrada per gaudir de molts drets que tenim. Si tu no estàs empadronada a la teva ciutat no pots accedir a la salut pública, no pots anar a l'escola, no pots demanar per exemple, una renda garantida si ho necessites... I en moltes ciutats el tema de l'empadronament està funcionant molt malament, perquè en comptes de ser simplement un registre administratiu per saber quanta gent està vivint allà, algunes ciutats ho fan servir políticament, i afegeixen coses que no estan recollides a la llei. Crec que és un tema molt important que la ciutadania ha de conèixer que té com a dret.

I finalment un tercer punt, que també crec que és molt important, és tot el tema de l'espai públic amb visió de gènere. És a dir, m'agradaria també parlar que com a síndica local la meva obligació és vetllar perquè les ciutats siguin segures, transitables i accessibles per a tothom, independentment de l'edat, del gènere, etc. Temes de seguretat, per exemple, com a dones ens sentim tranquil·les circulant per diferents llocs de la ciutat, que no sé si t'hi has trobat, però és freqüent, que en determinades hores del dia hi hagi parts de la ciutat que estiguin vetades per nosaltres, és a dir, són espais que a partir de certa hora no són per nosaltres. Doncs tots aquests temes jo crec que com a síndics i síndiques també hem de vetllar, com a mínim per explicar-los, i crec que aquesta xerrada serà interessant també per posar sobre la taula tots aquests elements.

Creu que la gent, ja joves i adults, coneixen aquests drets que m'exposa i que haurien de tenir? I creu que des de l'Ajuntament s'haurien de protegir?
I tant, per descomptat, vull dir, és un dret bàsic que comentava abans, tant a la Declaració Universal dels Drets Humans com a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, com a tantes convencions que hi ha dels drets de les dones, dels drets de les persones gais, dels drets de la infància, per exemple, estan recollits tots els drets que tenim com a éssers humans i que hem de conèixer i hem de reivindicar. Al final podem tenir molts drets, però si nosaltres mateixos no els reivindiquem ni els exercim no ens serveixen absolutament per a res.

Des del meu punt de vista, primer de tot els hem de conèixer i penso que hi ha molt desconeixement de quins són aquests drets bàsics. Jo em dedico a fer moltes xerrades a instituts, escoles, diferents col·lectius de la ciutat... precisament per parlar d'aquests drets. I òbviament tots els drets comporten obligacions de ciutadania també, és a dir com a dona no podem només reivindicar el dret a circular lliurement si nosaltres alhora estem, per exemple, discriminant un col·lectiu perquè, m'ho invento, és immigrant. Al final es tracta d'un contracte col·lectiu de respecte mutu i en aquest sentit crec que és important conèixer-lo i també exercir-lo.

I creu que es pot arribar a aquest respecte mutu del qual parla?
A veure, hauria de ser possible. Però al final crec que és un tema també d'educació, que des de petits i petites coneguem també tots aquests drets i els exercim, i entenguem també, que al final en el fet social hi ha friccions i conflictes d'interessos, però hem de trobar la millor manera de conviure perquè al final serà millor per a tots i per totes. Per exemple, el tema de l'accessibilitat de l'espai públic, jo a la meva ciutat sempre parlo que les voreres han de ser més amples perquè les persones que van en cadira de rodes hi puguin circular. Però si amb unes voreres més amples circularà millor la gent que va amb cadira de rodes, però hi circularem millor tots i totes. Vull dir, al final es tracta d'això, de trobar punts de millora que ens beneficiaran a tots en algun moment.

Quin impacte li agradaria que tingués la teva xerrada? Quina idea vol que arribi a la gent que l'escolti?
Jo d'entrada em donaré molt satisfeta si queden algunes idees i la gent fa una reflexió del que exposarem. A més, és important que aquestes idees quedin sobre la taula i se'n comenci a parlar. Per exemple, la idea del padró. L'empadronament és un dret humà i és la porta d'entrada a molts drets. Tothom té dret a ser empadronat, encara visquis al carrer, mentre estiguis vivint en una ciutat.

Per altra banda, la idea de l'espai públic. Aquest ha de ser segur i transitable per a tothom. No pot ser que la meitat de la població de la ciutat, que paga els seus impostos igual, no pugui transitar determinats espais per un tema d'inseguretat. Jo el que voldria d'alguna manera és que com a mínim d'aquests dos temes puntual, que podria parlar de moltíssims més, ja que la nostra feina com a síndics i síndiques és vetllar per la garantia de moltíssims més drets.

Com ha portat l'adaptació a aquests nous formats a causa de la pandèmia?
Mentre es pugui continuar fent pedagogia dels drets humans i puguem continuar fent els nostres discursos, puguem continuar explicant a la ciutadania la feina que fem perquè tothom visqui millor, el format és igual. És veritat que el tema en línia és més impersonal i vas molt més a la idea, al gra. La falta de socialització i el contacte humà fa que es perdin les relacions, però és el que et dic, mentre es pugui seguir fent pedagogia i explicant temes dels drets humans, és igual.




Tall incrustat: Eva Abellán

Tots aquests drets que tenim com a éssers humans els hem de conèixer, per començar, i també els hem de reivindicar. Al final podem tenir molts drets, però si nosaltres mateixes no els reivindiquem i els exercim no serveixen absolutament per a res. Crec que hi ha molt desconeixement de quins són aquests drets bàsics.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.