Inicia sessió 
Registra't
La Clara va estar dos anys amb tractament de quimioteràpia quan va rebre la mala notícia: "T'has de fer un trasplantament, ja". "Em va caure el món a terra", explica aquesta veïna de Sant Cugat. A l'Hospital Clínic eren "reticents" a tirar endavant amb aquest trasplantament per l'edat de la pacient (69 anys), perquè creien que no podria aguantar-ne els efectes secundaris. El doctor Tutusaus, però, va defensar el bon estat físic de la Clara i, després de fer-li proves, va convèncer el Clínic que estava preparada per afrontar un trasplantament de medul·la.
Va ser aleshores quan Clara Gomà va trucar la seva germana. "No vaig haver de pensar-m'ho ni de decidir-ho", recorda la Mercè. Amb els resultats de les proves a la Mercè els van dir que les seves medul·les eren compatibles al 100%, un fet que, explica la Clara, "només passa en casos de bessons", i les dues germanes es porten 10 anys. Per a la Mercè, el seu naixement té ara un sentit. "Vaig venir per això", pensa.
Amb la primera trucada, la Mercè va intentar en tot moment "transmetre-li positivitat". Va ser en penjar, que va necessitar "preocupar-se per ella mateixa" i va decidir trucar a un psicòleg perquè "l'ajudés a ajudar" la seva germana. Dues sessions després, la Mercè ja estava mentalment preparada per acompanyar la Clara en aquesta lluita. Durant el llarg procés també van venir altres "pors", assegura la Mercè, per exemple, si la medul·la que ella li donaria seria "prou bona i suficient" pel que necessitava la Clara. I sí, ho va ser.
Quan la Clara va començar el procés pel trasplantament se sentia molt més "positiva" que ara. "És ara que tinc més por", afirma. Ara que "ja ha passat tot" i les revisions són més espaiades en el temps, se sent "més desvalguda", malgrat que físicament es troba bé, tot i haver perdut molts quilos arran de l'operació. Aquesta santcugatenca reconeix que és una "privilegiada" i se sent amb la necessitat de "donar les gràcies", unes gràcies que li ha pogut donar poc en persona a la seva germana, ja que viu a Vilanova i la Geltrú, i en tot el confinament s'han pogut veure molt poques vegades. Només quan van estar vacunades les dues i es van aixecar les restriccions de mobilitat, es van tornar a reunir, i Cugat Mèdia hi va ser per explicar-ho.
La Mercè no considera haver "fet res especial" i tampoc vol "donar-li més valor del que té". Així i tot, la germana de la Clara és un exemple de la importància de la família en els moments difícils. Des d'un principi, confiava plenament en la força de la seva germana per vèncer la malaltia, tot i que ella també va tenir els seus moments de debilitat i por a perdre-la. "Ho tornaria a fer", conclou.
Aquella donació li va salvar la vida a la Clara. Li donaven tres mesos de vida i, més d'un any després, la Clara ha vençut del tot la leucèmia i afronta el futur amb la il·lusió de les segones oportunitats. "La família ho és tot", assegura amb la germana al costat.
Clara Gomà
Quan vaig començar el procés vaig estar positiva. Vaig pensar, tira endavant que jo vull viure. És ara que tinc més por, ara que ja ha passat tot em sento més desvalguda.
Mercè Gomà
No li vull donar importància al que jo he fet. Considero que és una cosa natural, no puc pensar que ningú negui, a un germà, una cosa així.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.