Inicia sessió 
Registra't
Com vols que et presentem, com a directora provisional o transitòria?
Provisional. La direcció ha de passar per un concurs públic, les bases sortiran pròximament, però ja us avanço que m'hi presentaré.
L'Ajuntament ha anunciat que la situació financera actual suposarà ajustos pressupostaris. Quina afectació pot tenir pel Teatre-Auditori?
Estem en un moment econòmic complicat. Això fa que tots els equipaments públics s'hagin d'estrènyer el cinturó. En el nostre cas, ens han retallat, en el sentit que el nostre pressupost no creix i els costos sí que ho han fet. Però treballarem per fer brillar el teatre amb els recursos que disposem. Potser haurem de minvar la quantitat d'espectacles, però mantindrem la qualitat. Volem que la gent surti del teatre pensant 'com hem gaudit la nit!'.
La distribució dels costos de l'Auditori es cobreix amb guixeta, aportació directa municipal i esponsorització. És possible incrementar aquesta tercera via?
Quan vaig assolir la direcció provisional vaig presentar un projecte i un pla d'acció a quatre anys vista (2024-2027). Un dels objectius que plantejava era, precisament en l'àmbit de les finances; aconseguir més diners provinents de patrocinis i mecenatges.
Una de les accions que he emprès ha estat recuperar antics patrocinadors. Ens trobem amb la dificultat que s'han produït rotacions en les directives d'algunes d'aquestes empreses, i cal tornar a fer els contactes de zero, a porta freda, tornar a explicar el projecte i generar una relació de confiança. És una feina molt bonica, però fer-la bé demana temps. Estem en aquesta fase. De fet, estem a punt de tancar acords importants, i estem reforçant contractes que ja havíem deixat lligats. Crec que d'aquí a un temps es notarà la feina feta.
Hi ha previsió de canvis a l'espai bar?
És una de les licitacions que estem treballant i que necessitem resoldre de seguida. Estem fent molta feina, l'equip és meravellós i s'hi està posant amb moltes ganes.
Tornarem a veure en Gerald-Patrick Fannon?
Pobre d'ell que no torni aviat! A banda de ser el cap de programació, tenim una molt bona amistat des de fa molt de temps, ens estimem molt. Tinc moltes ganes que torni. No ha estat una baixa per un tema greu, però ha estat un procés lent i el trobem a faltar. Penso que ell també té moltes ganes de tornar. No vull parlar en nom seu, però penso que no trigarà molt, la primavera tot ho floreix!
Tindrem memòria gràfica del que es fa al Teatre-Auditori?
També hi estem treballant. Volem fer realitat l'enregistrament en vídeo i fotogràfic. Òbviament hi ha una sèrie de dificultats a estudiar en matèria de drets d'imatge i difusió, però volem tenir documentació en els dos suports. Estem treballant per incorporar un fotògraf fix.
En una entrevista deies 'anirem a buscar el públic jove amb propostes arriscades i alternatives', a què et referies?
El públic jove, i ho dic sense embuts, el perdem. No crec que sigui un problema exclusiu del Teatre-Auditori, és una realitat estesa en les arts escèniques, però és un fet. Després els tornem a reprendre, als 25, 26, però hi ha una franja, dels 16 als vint-i-pocs, que ens costa connectar. No vol dir que no tinguem una oferta per a ells. Quan parlo d'arriscar o programar espectacles més alternatius parlo, per exemple, de 'Les Impuxibles' amb el 'Harakiri' que parla del suïcidi des d'un punt de vista molt jove, que combina dansa amb audiovisuals, música. La Ludwig Band, que tenim el 6 d'abril, que són virtuosos, desenfadats, que arriben molt a aquest públic.
Aquesta setmana Jauría.
Exacte. Encara que ens costi, encara que ens costi omplir, hem de picar pedra. Ells també han de tenir un espai on anar a veure espectacles. Haurem d'ajustar preus, però això no m'impedirà programar coses més alternatives.
Aquest teatre en el seu moment va arribar al 80-85% d'ocupació. Eren temps prepandèmia. A poc a poc s'ha anat recuperant, però amb dificultat.
El millor índex d'ocupació registrat va ser el 2018-2019, que estàvem sobre els 85-86%. Ara estem en un 82% d'ocupació. Ha sigut una recuperació lenta, però l'estem assolint. Estem contents.
Què ha passat amb l'agrupació dels Teatres Amics?
S'ha reconvertit. Aquest conveni, que es va signar el febrer de 2013 entre 5 teatres (el Teatre-Auditori de Sant Cugat, el de Granollers, el Kursaal de Manresa, l'Atrium de Viladecans i l'Atlàntida de Vic), va donar una única producció. En aquell moment es va arribar a la conclusió que aquell format de coproduccions no responia als objectius, però sí que es va trobar una utilitat al treball en xarxa. Avui som tots aquells i alguns més, que ens anomenem Cat.teatres, som tots E3, que vol dir que estem en poblacions de més de 50 mil habitants, i ens reunim periòdicament per intercanviar coneixements, coorganitzar gires compartides, perquè una mateixa proposta escènica pugui anar a dos o tres llocs, ens repartim dates i això fa abaratir els costos. Quan agafem obres internacionals que tenen molt de valor ens ho diem de seguida. També fem sessions de treball. Tenim un vincle molt fort. Tots creiem molt en la feina, ens estimem molt els teatres, és com un Lobby. Fins i tot algun E5 (Teatre Nacional) ha vingut a alguna reunió del Lobby dels E3 per enriquir-se d'aquest treball en xarxa.
Si no hi ha novetat, a finals d'aquest any disposarem d'un nou equipament: l'esperat Teatre de la Unió. S'ha plantejat que aquest espai pugui ser una Sala B del Teatre-Auditori?
Independentment de qui gestioni aquest teatre, és evident que per característiques tècniques ha de ser la Sala B del Teatre-Auditori (digues-li Sala B, o teatre de mitjà format).
Tenim un teatre gran, amb 920 localitats, on no es pot fer tot. Hi ha una necessitat de generar espai pels espectacles de mitjà format, per 200 - 400 places. La Unió té la capacitat ideal per acollir-los. S'hi poden fer coses molt interessants. Jo, que soc una enamorada de la Sala Flyhard, la Beckett i tot aquest circuit de teatres que se'ls anomena alternatius, tinc ganes de veure espectacles així a Sant Cugat, que són meravellosos i que són molt difícils de portar al Teatre-Auditori. Hem de veure aquesta sala com una oportunitat pels ciutadans.
Quan es va fundar el Teatre-Auditori, en aquell moment, l'alcalde Aymerich va prometre que aquest era un teatre també destinat a les companyies amateurs de la ciutat. Ara mateix, les característiques del Teatre-Auditori no permeten fer-ho.
Penso que les companyies amateurs han de poder expressar-se, les d'aquí i les d'arreu. Aquest espai de la Nova Unió, com també el Teatre de Mira-sol, poden donar-los resposta. Ha d'haver-hi cabuda per tothom.
Maria Farriol
Jo en aquests moments estic com a directora i molt properament sortiran les bases on podré demostrar l'experiència i la formació per poder-me presentar.
Comenta-ho a Facebook
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.