Temps d’emocions polítiques


  • Comparteix:

santi.guillen

Santi Guillen


Publicat: el 14/set/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

És un fet, aquí i a tot Europa, que la vida publica està marcada per l'abundància de grups i moviments sentimentals. És propi d'aquests anys de crisi, de mundialitzacions, de xarxes socials... Això incomoda molta gent: les emocions són un tema relliscós, difícil de gestionar i difícil d'anticipar. En molts casos, els sentiments exploten de forma inesperada. Com resposta a una indignació, com reacció a un abús, quan hem perdut els vincles amb sindicats, familia, religió, partit...

Els temes són diversos, segons els llocs i les circumstàncies. Aquí parlem de la corrupció, la desigualtat, l’atur, les 'retallades'... A Catalunya tenim a més un tema potent amb el sentiment d'independència.

Molts desconfien de les emocions polítiques. Per aquesta gent, emoció és l'antítesi de reflexió, rima amb populisme i amb falta de responsabilitat.
Però tot moviment polític democràtic va acompanyat d'emoció publica. Sense emoció no hi ha energia, no hi ha projecte polític. Les emocions no són bones ni dolentes. Són la nostra resposta als estímuls de l’entorn. Si no tenim emocions, som insensibles i això sí que pot ser greu. És més: a partir de les emocions ens posem en marxa, busquem la llum, sumem forces i construïm un projecte. Sense emocions no ens posem a caminar. Això és propi dels partits democràtics.

Però també sabem que hi ha qui sap manipular emocions públiques. Que sap com tocar la fibra sentimental per a conduir la gent. Hi ha líders que potser són molt freds però que sabem treballar molt bé amb les emocions dels altres. No ofereixen arguments ni experiències constatables. Ofereixen emocions, sensacions, cants, símbols, trobades massives, eufòries massives...

Les emocions publiques són fàcils de manipular. Quan vivim una emoció publica ens comportem sovint com ho fan els enamorats. No acceptem consells de qui ens estima. No escoltem opinions crítiques. No fem cas de fets. Potser ens estan enganyant però no ho volem saber.

A moltes famílies, si hi ha algú que viu una emoció publica, no es pot parlar de política. Aquestes emocions no toleren bromes. No toleren males notícies ni informacions negatives sobre el líder.

El lider es considera intocable com la xicota. Més tard, quan ja hem trencat amb la xicota o el nòvio, caiem de la figuera. Ens queixem amb els amics, perquè no ens van avisar quan ells veien el que veien.

Però aleshores ja es massa tard. Únicament ens queda la possibilitat d’aprendre de l’experiència per la pròxima vegada. Perquè hi haurà una segona vegada. És una història coneguda.

Parem compte amb les solucions simples, no són solucions.

SANTI GUILLEN és membre del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.