No és ciutat per a justos


  • Comparteix:

ariadna.sierra

Ariadna Sierra

Militant de la CUP Sant Cugat


Publicat: el 27/maig
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquests darrers dies, Sant Cugat ha aparegut al capdavant de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants amb la renda per càpita més elevada. A més, hi ha poc atur i una elevada esperança de vida. Ja ho diu el tòpic: és una ciutat de pijos.

Si només ens quedem amb aquestes dades, però, ens podem perdre una part important de la fotografia. N'és un bon exemple que Sant Cugat també es trobi al podi de les ciutats més desiguals de Catalunya, molt per sobre de la resta del país o la comarca. De fet, el 20% més ric dels santcugatencs reben el 54,3% de les rendes, mentre que el 20% més humil es queda amb el 2,5%. Encara podem anar més enllà: l'1% dels habitants amb més ingressos de la nostra vila posseeix més riquesa que el 40% més pobre. Aquests fets representen unes dades pitjors que la mitjana catalana o a la d'altres ciutats del nostre voltant. Cal tenir en compte, a més, que els nivells de desigualtat s'han agreujat durant els darrers anys.

Si aprofundim una mica més, potser esquerdarem l'imaginari que molts tenen de la ciutat del Pi d'en Xandri. Perquè convé remarcar que una de cada cinc persones de la nostra ciutat pateix una situació d'exclusió social, una de cada tres té problemes per arribar a final de mes i la majoria dels que viuen de lloguer o tenen una hipoteca afirmen que tenen problemes per pagar l'habitatge on viuen. Així mateix, hi ha setmanes que patim un desnonament diari.

En aquest sentit, aquests dies hem presenciat el Desnonament de la Vergonya, un fet il·legítim, immoral, criminal i basat en informes falsos. Com si es tractés d'una pel·lícula dels germans Coen, la família de la Núria, la Carol i la Nuri ha estat perseguida i assetjada pel president del Club de Golf de Sant Cugat durant anys, amb intimidacions i amenaces. Aquest cop, els mafiosos no han enviat Javier Bardem amb una arma peculiar sinó que han usat els Mossos d'Esquadra. La derrota pot resultar frustrant, ja que sovint la democràcia o la justícia no sempre vencen i a vegades ens les hem de guanyar. Per aquest motiu tenim eines tan potents com el Sindicat de Llogateres i la seva excel·lent feina per protegir-nos dels abusos dels poderosos.

Un fet sorprenent de tot plegat és que cap partit de l'oposició de Sant Cugat parli dels problemes de desigualtat o de l'intolerable cas del Desnonament de la Vergonya. D'una banda, els molesten molt els edificis alts, però només alguns: els que es van construir en l'època de CiU resulta que complien perfectament amb l'harmonia arquitectònica de la ciutat. D'altra banda, sembla ser que el problema dels desnonaments els resulta irrellevant. Potser els importa més que la gespa estigui ben tallada malgrat els beneficis que implica no fer-ho...

Segurament seria molt més útil per a la gent que més pateix que es deixessin de posar sobre la taula debats ximples i discutíssim sobre com reduir la desigualtat i com redistribuir la riquesa amb les poques eines que té un Ajuntament.

ARIADNA SIERRA és militant de la CUP Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.