Sílvia Servan. Des del Balcó


  • Comparteix:

dolors.vilarasau

Dolors Vilarasau


Publicat: el 12/jun/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La Sílvia ha viscut pel teatre. Del teatre n'havia fet passió, pedagogia, eina de canvi social, teràpia d'ajut a l'altre i perquè no dir-ho, mitjà de subsistència. El teatre era la seva font, el seu camí, però la finalitat era la vida, viscuda amb plenitud, amb intensitat, amb llibertat, i en aquesta última etapa, la de la malaltia, amb serenitat i reconciliació amb els altres i amb ella mateixa.

ESCOLTA-HO

Procedent d'una família molt humil, aviat va saber que no hi havia un programa preestablert per a ella, que tot estava per fer i que res a la vida li seria fàcil. Encara adolescent, i esperonada pel seu mentor, l'Ernest Naté, va pujar als escenaris amb 'La comèdia de l'olla' de Plaute i va descobrir que aquella era la seva vocació. En els monòleg de final de carrera de l'Institut del Teatre, l'Elsa Schneider, que la va dirigir el Belbel, ja apuntava els seus grans dots interpretatius, que més tard corroboraria en el paper de la Nina, el personatge principal de 'La Gavina' de Txèkhov. La televisió la va anar a buscar i va intervenir en alguns programes com a hostessa i més tard com a presentadora. Eren els anys en què el teatre i la fama l'enlluernaven i la feien feliç

Mentretant mai no va deixar de col·laborar amb la ciutat: Joan Llamas la va dirigir en 'El despertar' de Dario Fo, Ayesa a 'Salomé' d'Oscar Wilde, i anys després, jo mateixa, a 'La Màscara' de Feydeau amb motiu de l'homenatge a Joan Llamas i Joan Fàbregas, i la Rognoni a 'Aixecant el vol'.

Però, sens dubte, l'aportació més important a la ciutat i el punt d'inflexió de la Sílvia respecte a la funció del teatre a la seva vida i a la dels altres ha estat en la creació, l'any 1992, dels Tallers de Teatre de la Unió. Allí va trobar una manera fructífera de donar-se als altres i el sentit utilitari del teatre. En aquest espai ha format a moltíssima gent, en especial nens, joves o persones que presentaven problemàtiques socials o comunicatives. Els ha preparat no només pel teatre sinó per la vida. Lliçons de teatre i lliçons de vida és el que ha anat impartint la Sílvia durant tots aquests anys.

I tot això ho ha fet des de la seva condició de dona. Sempre va buscar un camí propi en les relacions de parella, en la maternitat. Com la Zerafina, un dels personatges de Mercè Rodoreda al que va donar vida en el muntatge 'Trilogía de minyones', fou una persona que des d'un origen humil i condicionat pel medi, va anar forjant el seu propi camí marcat per la independència econòmica i emocional, i buscant un sentit lúdic, creatiu i lliure a la seva existència.

La Sílvia ens ha deixat com a llegat les seves 'memòries' de les quals jo demanaria a qui correspongui una edició, un manual d'instruccions del que espera de nosaltres i, entre les seves voluntats, aquest poema de comiat del seu estimadíssim Lorca que us llegirà la Carme González.

Sílvia, ja hem obert el balcó!


DESPEDIDA

Si muero,
dejad el balcón abierto.

El niño come naranjas.
(Desde mi balcón lo veo).

El segador siega el trigo.
(Desde mi balcón lo siento).

¡Si muero,
Dejad el balcón abierto!


DOLORS VILARASAU és directora de teatre.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.