La reducció de la jornada laboral pot eradicar l'atur


  • Comparteix:

arcadi.oliveres

Arcadi Oliveres


Publicat: el 3/mai/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

L'1 de maig és sempre és un moment en què es parla del treball i, en aquest cas, evidentment, de les circumstàncies de l'atur i la desocupació. És una obsessió per a la gent (legitimada) que salvarà feines. Malauradament no sembla que les coses vagin en aquesta direcció; l'única qüestió que el govern ha tractat al respecte ha estat la simplificació de l'acomiadament, però mai la promoció de nous llocs de treball.

ESCOLTA-HO

D'altra banda, tinc la impressió que cinc milions i escaig d'aturats no podran trobar mai feina. Hem de començar a pensar seriosament en el que, donant-hi voltes, tinc la impressió que és l'única raonable: el repartiment del treball entre tots els que en tenim. És a dir, aquells que tinguem feina treballem una mica menys perquè aquells que no en tinguin treballin una mica més. Algú dirà que això és una utopia, però no ho és...

A França, el govern del senyor Jospin ho va tirar endavant fa cosa de 10 anys. Va reduir la jornada laboral de 8 a 7 hores (per tant, unes 35 hores setmanals i les 5 hores que sobraven li van donar als aturats) i encara que sembli misteriós, en cosa de 2 mesos va eliminar més del 1.700.000 aturats que hi havia al país.

I fins i tot la gent dirà: 'D'aquesta manera jo acabaré pagant la crisi, perquè abans treballava 40 hores i ara treballo 35... En cobraré 5 menys!'. No és veritat. El govern francès va actuar intel·ligentment i va pagar 5 hores d'atur a aquells que s'havien quedat sense 5 hores de feina per culpa de la nova legislació. I això es va poder pagar perquè evidentment el govern no havia de pagar l'atur d'aquells que ja no estaven aturats perquè havien trobat feina.

Tot plegat pot semblar una mica complicat i utòpic, però tinc la impressió que la cosa va en aquesta direcció. Al llarg de la història de la humanitat les jornades laborals s'han reduït. Quan va començar la Revolució Industrial, com ens explicava Dickens, vam passar de 16 hores diàries a 14, després a 12, a 10 i ara a 8... La pregunta és: qui som nosaltres per aturar la història? Hem de canviar de paradigma. Si no, no resoldrem mai aquest problema.

ARCADI OLIVERES és economista i president de Justícia i Pau



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.