Els indígenes llatinoamericans estan assolint quotes de poder 'imparables'


Temes relacionats

Unipau tanca el curs d'estiu amb un retrat de la reacció ciutadana a la violència (25/jul/12)

La seguretat privada a Llatinoamèrica, estretament lligada a la corrupció (24/jul/12)

José Ángel Ruiz: 'Colòmbia viu amb la presència contínua de diverses violències' (24/jul/12)

Les desigualtats socials a l'Amèrica Llatina s'estan reduint, segons Diego Sánchez (23/jul/12)

Les xarxes socials permeten la vigilància de la política mexicana, segons Rovira (22/jul/12)

La majoria de conflictes a l'Amèrica Llatina es vinculen amb la Unió Europea (21/jul/12)

La societat llatinoamericana exigeix més reconeixement de les seves comunitats (20/jul/12)

Les desigualtats socials de Xile són un llegat de Pinochet, segons Traveria (20/jul/12)

La 27a edició de la Unipau centrada a l'Amèrica Llatina ja està en marxa (20/jul/12)

Menys conflictes armats però més desigualtats, la realitat de l'Amèrica Llatina (20/jul/12)


  • Comparteix:

Felipe Gómez és doctor Dret Internacional per la Universitat de Deusto

Felipe Gómez és doctor Dret Internacional per la Universitat de Deusto

L'ascendència i conversió dels pobles indígenes de l'Amèrica Llatina a les quotes de poder és un 'fenomen imparable', segons el doctor en Dret Internacional per la Universitat de Deusto, Felipe Gómez. No obstant això, Gómez, que ha participat al curs d'estiu de la Unipau, ha subratllat que encara hi ha un llarg camí per recórrer, ja que hi ha una oposició política ferma que s'hi resisteix i les elits econòmiques tampoc no estan disposades a cedir. Els reptes d'aquestes comunitats passen, a més, per una major cohesió interna, la pròpia gestió dels seus recursos naturals i el seu reconeixement.



La població indígena, que a Llatinoamèrica representa més de 150 milions de persones, viu un procés de marginació profunda i és un dels col·lectius més vulnerables i pobres de l'Amèrica Llatina i del món. La manca d'espais polítics propis, la poca autodeterminació, la falta de reconeixement a la seva diversitat lingüística, la seva cosmovisió i el seu sentit de justícia representen algunes de les reivindicacions d'aquestes poblacions.

No obstant això, i com assegura el doctor en Dret Internacional per la Universitat de Deusto, Felipe Gómez, poc a poc estan assumint quotes de poder que ja no poden fer marxa enrera.

Felipe Gómez

És un fenomen imparable que s'està produint a l'Amèrica Llatina i Centre-amèrica.

Es tracta d'un 'fenomen imparable', com diu Gómez, que s'enfronta, però, a una resistència ferma de les oposicions polítiques dels respectius països i d'unes elits econòmiques que no estan disposades a cedir. De fet, un dels reptes de les comunitats indígenes és aconseguir ser un actor decisiu pel que fa a la gestió i el control dels recursos naturals que disposen els territoris on estan assentades.

Un altre dels objectius de futur és assolir un major reconeixement del seu entorn i de la seva diversitat i, en aquest sentit, Gómez ha destacat la importància que juguen els mitjans de comunicació per acostar la realitat dels pobles originaris a la resta de població.

Entrevista a Gómez

Escolta aquí tota l'entrevista.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat